Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

DGT

La DGT alerta sobre un dels grans perills per a la seguretat viària a la carretera: "En el 90% dels casos hi ha un únic vehicle implicat"

Un risc que continua creixent a les carreteres espanyoles

Un accident.

Un accident. / Arxiu

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Mariona Carol

El 2025, les sortides de via van provocar 482 morts i 1.788 ferits greus. Són més víctimes que totes les col·lisions juntes. La majoria es produeixen en carreteres convencionals, en trams de revolt i durant el dia.

Una investigació de l’Institut Nacional de Trànsit i Seguretat Viària, que analitza el període 2017-2023, comptabilitza més de 107.000 víctimes en 80.000 sortides de via. Els autors subratllen que aquests sinistres representen el 40% dels morts en carreteres interurbanes.

L’estudi detecta un augment de la mortalitat en horari nocturn, especialment entre les dues i les cinc de la matinada, en vies sense il·luminació, amb meteorologia adversa i en traçats amb canvis de rasant. També relaciona una gravetat més elevada amb revolts sense senyalitzar i amb l’antiguitat del vehicle.

Un patró que es repeteix: un sol vehicle, sense reacció

En nou de cada deu sortides de via mortals hi ha un únic vehicle implicat: "En el 90% dels casos hi ha un únic vehicle implicat". En molts casos, no s’observen maniobres de rectificació. Els investigadors apunten a desmais, somnolència o distraccions com a possibles causes quan no hi ha frenades ni girs previs a l’impacte.

Les estadístiques mostren que tres de cada quatre sortides de via mortals estan relacionades amb distraccions o excés de velocitat. L’alcohol apareix en quatre de cada deu conductors implicats en sinistres amb víctimes mortals. També hi influeixen el consum de drogues i el fet de no utilitzar els sistemes de seguretat.

Els experts coincideixen que el factor humà és determinant. La majoria dels accidents es produeixen perquè el conductor s’adorm, es distreu o fa una volantada brusca.

El paper de l’escenari i la infraestructura

La gravetat del sinistre depèn de la velocitat, la dinàmica del vehicle i les característiques de la via. Quan no hi ha barreres de seguretat, les bolcades i els impactes contra talussos o obstacles augmenten la letalitat. En rectes, les sortides de via solen estar vinculades a la pèrdua d’atenció o a la son; en revolts, a l’excés de velocitat.

Els investigadors recorren als registradors d’esdeveniments del vehicle, les conegudes com a "caixes negres", per reconstruir què ha passat. Aquests dispositius permeten saber si el conductor va frenar, va deixar anar l’accelerador o va girar el volant. L’absència total de reacció pot indicar somnolència o un desmai.

Els sistemes avançats d’assistència a la conducció, com la detecció de somnolència, el manteniment de carril o els avisos per distracció, es consoliden com a eines essencials per reduir aquests sinistres.

Formació, vigilància i millors infraestructures: les línies d’actuació

Els experts reclamen més investigació, campanyes de conscienciació i una formació més sòlida per als conductors. També assenyalen la necessitat de millorar les infraestructures, especialment en trams amb revolts perillosos, vorals estrets, obstacles sense protegir o desnivells.

Les administracions treballen en mètodes per avaluar la seguretat de les carreteres mitjançant paràmetres objectius que permetin actuar abans que es produeixin sinistres greus.

Tracking Pixel Contents