03 de març de 2020
03.03.2020
El Retrovisor

Martí Ayats i l'emotiu retorn de la Montesa de Cal Ros de Cabanelles

Després d'haver-la venut i recuperat, la va tornar restaurada al seu pare quan va fer 88 anys

02.03.2020 | 19:41
Martí Ayats amb el seu pare Josep i la Montesa Brio a Cabanelles.

Martí Ayats, mecànic de professió actualment jubilat, va ser l'encarregat del concessionari figuerenc Autofisa –després Autopodium– durant vint-i-un anys. Actualment, alliberat de la pressió de la feina del dia a dia, gaudeix de la mecànica per plaer. El nostre protagonista es dedica a restaurar petites motos clàssiques. El convidem a El Retrovisor del Setmanari de l'Alt EMPORDÀ perquè ens parli de la seva vida lligada a les marques del grup Audi-Volkswagen, també parlem de la seva afició de restaurar motos clàssiques i de la seva peça més estimada, una moto Montesa Brio 81 del seu pare, en Josep Ayats de Cal Ros de Cabanelles. Ens citem a la casa familiar anomenada amb aquest motiu perquè un avi tenia el cabell molt ros.

Al baix de la casa, on hi havia hagut les corts dels animals, ara hi ha vehicles. Martí Ayats hi guarda algun cotxe clàssic com ara un Jeep Viasa que ell mateix va restaurar i el fa servir per anar a cacera. També hi ha moltes motos i bicicletes antigues. La Montesa 81 del seu pare i una Vespa estan impecables. D'altres vehicles estan esperant el seu torn per algun dia poder ser restaurades.

Ens podeu explicar com van ser els vostres inicis professionals.
Quan jo tenia setze anys, ja m'agradava molt de remenar pel garatge de casa. Els dissabtes anava al taller de Josep Casadevall al 'Poste' de Cabanelles. Allà vaig començar l'afició per la mecànica. Un bon dia, sortint del col·legi La Salle de Figueres, vaig passar per davant del taller Autofisa a l'avinguda Vilallonga i vaig veure un cartell on deia «falta aprenent». Jo no era pas dels més bons de la classe, vaig pensar que era una bona idea presentar-m'hi. I així ho vaig fer, l'endemà em varen agafar. Hi vaig entrar el 1972 i en vaig sortir l'any 2014, encara no tenia l'edat de jubilació, però vaig plegar anticipadament per motius de salut.

Amb tants anys i dins un grup de primera línia com és Volkswagen, segur que heu viscut amb interès tots els canvis que hi ha hagut en el sector de l'automòbil.
I tant! Jo he viscut tota l'evolució del cotxe en primera persona. Vaig començar a treballar quan els cotxes portaven condensador i els fèiem el reglatge dels 'platinos', i ho vaig deixar per jubilar-me quan la marca va començar a comercialitzar el cotxe que aparcava sol. Mireu si n'he viscut de canvis i evolució de la mecànica.

No vàreu pensar pas mai a canviar de marca?
No, jo, en veure que anava treballant i pujant, ja estava content. En traslladar les instal·lacions al recinte firal l'any 1995, varen proposar-me que jo en fos l'encarregat. Ho vaig acceptar i vaig treballar de valent, vaig passar a tenir molta més responsabilitat, era encarregat dels mecànics i també del tracte amb els clients. Això em va fer ser molt conegut, tota la gent que tenia cotxe bo, passava per allà.

Què voleu dir amb això de «cotxe bo», són dolents els altres?
Tota la vida he sigut provador d'Autofisa. Vaig fer molts cursets, alguns els feien a Madrid. Penseu que tots els cotxes nous que presentaven jo era l'encarregat de provar-los. I us confesso que quan has provat un Audi o Volkswagen i agafes una altra marca, que no sigui una de les altres alemanyes (Mercedes, BMW), trobes una diferència abismal. Temes com el soroll dins l'interior o la seguretat, penso que estan a un altre nivell. Algun cop he provat altres cotxes d'altres marques i em semblen tartanes.

Ens queda clar que encara ara sou un enamorat de la marca Volkswagen, en teniu algun de Volkswagen clàssic?
Vaig tenir un Escarabat de l'any 1973 i també tinc una furgoneta Volkswagen T-3 de color taronja que vaig restaurar de dalt a baix.

Ens podeu parlar de l'escarabat? De ben segur que per un mecànic que ha treballat part de la seva vida a la Volkswagen, restaurar un escarabat segur que va ser un projecte especial.
De l'Escarabat (somriu) en tinc un molt bon record. Era matrícula de Tenerife, el vaig comprar amb el motor trencat, era d'un client del taller. Vaig comprar moltes peces al senyor Baltasar Nadal del desguàs de la Jonquera. El vaig comprar molt barat, vaig arreglar el motor, i després de fer-lo servir uns anys el vaig tornar a vendre per quatre-centes mil pessetes. Amb aquests diners ens en vàrem anar la meva dona i jo una setmana de vacances. Vàrem gaudir d'un bon hotel i vam recórrer tota l'illa de Tenerife amb un cotxe de lloguer, gràcies a l'escarabat de Tenerife.

La furgoneta Volkswagen encara la teniu? Quin ús en feu?
Us ho explico. La faig servir per trastejar, anar a buscar o portar les motos que restauro. Feia tres anys que estava fora a tocar la carretera de Cabanelles, s'estava podrint i jo pensava que, si la pogués comprar, la podria restaurar, finalment ho vaig poder fer i la vaig arreglar. Tinc uns veïns que tenen una caravana, i vaig pensar que potser aquesta història també em podria agradar. La vaig restaurar, hi vaig posar de tot, un avancé amb un llit, un vàter químic, etcètera. Vàrem anar la dona i jo un cap de setmana 'por ahí', i no ens va agradar. Varen ser les vacances més cares de la meva vida.

Heu parlat de la restauració de cotxes, però es veu que amb les motos gaudiu molt.
Ja de jove vaig tenir molt clar que el dia que em jubilés voldria dedicar-me a restaurar motos. Principalment, la moto petita fins a 150 centímetres cúbics, per diverses raons: són més manejables perquè pesen menys, el factor econòmic, són més accessibles i, per últim, són menys complicades de reparar.

Parlem de la Montesa del pare.
Aquesta és una història molt maca, amb final feliç. Quan vaig començar a fer d'encarregat, l'any 1995, vaig veure que tindria més feina i més responsabilitat, i menys temps per mi. En aquell moment tenia tantes motos per restaurar, que vaig decidir treure-me-les de sobre. Vaig trucar un conegut que n'estava interessat i li vaig fer una oferta. Li venia les motos però se les havia d'endur totes. Bones i dolentes. Hi va estar d'acord. Quan marxava li vaig dir: «Mira, com que me les has comprat totes, ara jo te'n regalaré una altra». Li vaig regalar una Montesa Brio 81, que estava molt malament, havia estat del meu pare.

Quin ús en feia ell?
Com us he dit som de Cabanelles. El meu pare la va comprar de segona mà a un senyor de Barcelona, per 10.500 pessetes. El pare va ser, quaranta anys, alguatzil del poble, però de jove va treballar a Figueres en una serradora, Can Macau, a la plaça del Gra. Ell baixava a treballar a Figueres cada dia amb la seva Montesa. Anys més tard, quan va poder, es va comprar un Citroën 2CV per no mullar-se. Penseu que abans plovia i nevava més que no pas ara.


La família de Cal Ros amb Martí Ayats sobre la Montesa Brio. 

El pare us va recriminar que l'haguéssiu venuda?
Un bon dia –parlem de l'any 2018–, el pare, a qui li agrada guardar-ho tot, em ve amb una carpeta amb tots els papers de la moto, factures, instruccions, i m'etziba: «Veus, si no te l'haguessis venut, ara la podries arreglar». Li vaig contestar que tenia raó i el que em va dir em va quedar clavat. Vaig estar rumiant i vaig pensar: «Per què no truques a aquell senyor que em va comprar les meves motos?». Li vaig explicar el cas, i em va dir: «Vine, les tinc totes». Vint-i-tres anys més tard, li'n vaig comprar algunes i ell, de forma molt noble, em va regalar la Montesa que havia estat del meu pare.

Ens heu dit que estava molt malament aquesta Montesa.
Sí, la veritat, el comprador no les havia tocades. La Montesa estava feta malbé, jo en vaig ser el culpable. Quan era adolescent i el pare ja no la feia servir, la vaig transformar per fer-la de cros, ja us podeu imaginar... Sense que el pare ho sabés la vaig anar restaurant. En vaig comprar una altra per poder tenir peces i de dues fer-ne una. El dia 21 de desembre del 2019, el pare feia 88 anys. Li vaig regalar la seva Montesa completament restaurada. Va ser molt emotiu, ens vàrem abraçar i posar a plorar tots dos al costat de la moto.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook