«Segon de vida que passa no es repeteix». «Cal viure intensament». Màximes com aquestes i cites de la pintora mexicana Frida Kahlo són la carta de presentació de les fotos d’Inma Moreno Acosta a Instagram. La nostra convidada, tal com es mostra a la xarxa social, és alegre i positiva, desprèn energia i feminitat pet tots costats. L’Inma és sevillana, té 38 anys, treballa, estudia, va en bicicleta i es prepara per a la propera marató de Berlín. Avui, a El Retrovisor, la convidem perquè ens parli d’una de les seves passions: la pràctica de la bicicleta de carretera i la seva condició de model de marques de ciclisme a Instagram. Com podeu veure, Inma Moreno viu la vida amb molta intensitat. Ella és el seu propi motor vital.

Pel seu accent sembla vostè sevillana.

Sí, ho soc, concretament del poble Dos Hermanas.

Com arriba a l’Empordà?

Fa 13 anys per motius laborals per fer una estada de 2 anys, però Girona i tota la província em va agradar molt com a lloc per viure i vaig decidir quedar-m’hi.

Viu a Figueres?

Sí, amb la meva parella, l’Andreu Olea, que és figuerenc.

Ens ha dit que treballa i estudia, això té molt mèrit.

Treballo i estudio administració i finances per l’IOC perquè soc una persona amb moltes inquietuds i sempre vull millorar, tant personalment com professional.

Ciclista professional o aficionada nivell pro?

Nooo! (somriu), professional no, ni tampoc nivell pro. Ho faig perquè m’agrada. La meva manera de viure està molt lligada a l’esport, tant amb córrer com anar en bici. Estic plena de reptes personals, on hi entren aventures, viatges, maratons...

Quan va començar a anar amb bici?

No fa gaire, farà uns quatre anys.

Bicicleta de carretera i també muntanya?

De moment només carretera, però no descarto fer muntanya. De fet, en tinc moltes ganes.

Sovint publica fotos de rutes per la comarca, sembla que li agrada anar per Cadaqués i Portbou.

Sí, normalment quan no preparo cap marató faig aquest tipus de sortides molt sovint. Quasi diàriament. També faig sortides a la Salut de Terrades, a la Mare de Déu del Mont o a Rocacorba... o simplement surto a rodar per la plana de l’Empordà per anar a esmorzar a prop del mar.

Quants quilòmetres fa a la setmana?

Tants com puc, però depèn de l’època de l’any i del temps que pugui tenir lliure.

El seu marit sembla que també és company d’aquestes rutes.

En realitat soc jo la companya de les seves rutes (somriu de nou). L’Andreu està molt fort, ell sí que està a un altre nivell.

Quan està enmig d’un fort pendent i ja no pot més, què pensa per motivar-se i seguir endavant?

Quan estic pujant un port i vaig quasi al límit, el que faig és pensar en com és de meravellós el paisatge, l’entorn que m’envolta i la sort que tinc de poder fer això que m’agrada.

Al seu compte d’Instagram mostra també viatges de cicloturisme. Expliqui’ns una mica la seva experiència.

Quan vàrem decidir fer aquest tipus de viatges, vàrem tenir molt clar que la millor manera de fer-los seria amb el mínim indispensable. Només amb dues alforges i les dues bicicletes, i així vàrem començar la nostra primera aventura. El primer viatge va ser la travessia dels Pirineus en vuit dies, sortint des de Figueres i travessant pobles, muntanyes i valls, fins a arribar a la platja de la Concha de San Sebastià. Ens va agradar molt, fins al punt que estem convençuts que l’any vinent ho repetirem amb un altre destí. El següent viatge va ser la volta a Suïssa. Aquest any, al juny hem estat a Itàlia. Vàrem sortir des de Saint Jean de Maurienne ( França), que és un poble habitual de sortida del Tour de França i vam travessar els Alps pel coll de Monsenis fins a arribar a Torino per resseguir la falda dels Alps fins a arribar a Venècia, passant pel llac de Dialga.

Participa vostè en curses de ciclisme?

En el tema del ciclisme he fet poques marxes. Participo més sovint en curses a peu, de 10?i 21?quilòmetres, i he participat en una marató.

Una marató. Així veiem que el tema de córrer també se’l pren seriosament.

Sí, l’any passat vaig fer la meva primera, la de Nova York. Va ser una bona estrena, ja que és una de les six majors, de les més importants del món. I el dia 29 de setembre vaig per la segona. Aquesta és a Berlín, que també forma part d’aquestes six majors i es caracteritza per ser la més ràpida de totes.

Anem a un altre tema. Vostè és una dona molt maca, fa de model i és ambaixadora d’algunes marques.

Gràcies. Tot va començar per l’amistat que tinc amb en Jordi ­Carruana. Ell va treballar com a model de la marca Chapeau Cycling i, quan varen necessitar una noia, em va preguntar si estava interessada i li vaig dir que sí. Ell, en aquest cas, va fer de fotògraf i com que tots érem una colla d’amics tot va ser molt divertit. Després vaig fer fotos amb Rocacorba, juntament amb la meva parella com a model també. Amb l’última marca que vaig treballar va ser Insolid, de roba de ciclisme també. He fet una sessió per a Capsule, que és una marca de bicicletes de Barcelona. El mallot que porto avui és de la marca Weoutdoor. També hi he treballat, creada per l’emprenedor Fernando Claro, que és amic meu d’infantesa.

Se la veu molt natural a les fotos publicitàries, realment sembla que s’hi sent molt a gust.

Sí, m’agrada molt perquè em sento jo mateixa, ho faig molt segura amb les peces que llueixo. Sobretot m’agrada que, gràcies a les noves línies per a dona que es van incorporant al mercat, ho puc fer sense renunciar a la meva feminitat.

Vostè és molt activa a Instagram, publica regularment, té molts seguidors i likes. Podem dir que és tota una influencer en aquest món de les bicicletes.

No! ha, ha, ha! Jo no em considero pas una influencer, simplement m’agrada fer fotos. A vegades, sense adonar-te’n, pots ajudar molta gent que, per exemple en el meu cas, volen fer viatges en bicicletes o anar a maratons... però reconec que se li ha de dedicar molt de temps i, a vegades, has de prioritzar i no pots dedicar-li tot el que voldries.

Els seus posts estan molt ben treballats, les fotos són molt bones i sap posar molt bé. El seu fotògraf, Jordi Carruana, és un gran professional d’aquesta especialitat, on el va conèixer?

En Jordi és amic nostre de fa temps, a ell també li agrada molt anar en bici i hem fet sortides junts. No fa gaire, aprofitant una sessió de fotos que havíem de fer al Mont Ventoux, vàrem llogar un hotel amb la meva parella i un altre amic per fer un dia les fotos i un altre el port. En Jordi és molt divertit, però quan s’ha de treballar anem tots a la idea. Això fa que els resultats siguin tan naturals.

Quines són les seves properes fites professionals i esportives?

Ara mateix i fins a finals de setembre, la marató de Berlín. Després, la meva prioritat seran els estudis, però, coneixent-me, segur que algun nou projecte sortirà (torna a somriure).