Lanzarote és una illa de volcans, platges i de petits pobles amb encant, harmonitzats pel color blanc de les seves parets i el verd o blau dels seus finestrals i portes. És una illa de silenci i de foc, aliena en molts aspectes al pas del temps. Per aquests i per molts altres motius, el vehicle elegit per a la nostra quarta visita a les Illes Canàries ha estat el nou Nissan Leaf. El seu tren motriu elèctric ha tingut molt a veure en aquesta decisió. Amb millores substancials respecte la generació anterior, el nou paquet de bateries d’ions de liti (40kWh) amb més capacitat d'emmagatzematge proporciona l'autonomia suficient per afrontar amb vocació conciliadora l'itinerari seleccionat per aquesta ocasió.

Situem el comptaquilòmetres parcial a zero al poble La Santa, a la costa nord-oest de Lanzarote. En aquesta ubicació es celebra, cada mes de maig, una de les proves més extremes del món, l'Ironman de Lanzarote. Gràcies a aquest fet la vila s'ha convertit en el destí preferit dels visitants amants dels esports en harmonia amb la natura, especialment el ciclisme, el senderisme i el surf.

Abandonem aquesta panoràmica des de la península de La Isleta per iniciar el nostre itinerari. Al nord deixem llocs emblemàtics com Els Jameos del Agua, La Cueva de los Verdes o Los Miradores del Río, escenaris extremadament bells que formen part del llegat de l'artista César Manrique i que reservem per a una pròxima ocasió. A continuació dirigim els nostres passos en sentit contrari, cap a la ruta dels Volcans. Àgil i silenciós, descobrim de seguida per què el Leaf és el cotxe elèctric més venut a Europa. El sistema propulsor genera 110 kW (150 CV) de potència, afavorint una dinàmica alegre i sense sobresalts pujant sobtadament de revolucions, però de forma lineal com correspon a un vehicle en què tot el parell motor (320 Nm) està disponible des que posem el peu sobre l'accelerador.

El canvi de disseny no només li proporciona una estètica més atractiva i interessant sinó que afegeix millores aerodinàmiques amb una incidència directa en l'estabilitat, en el confort de marxa i en la disponibilitat de més quilòmetres d’autonomia.

D’OCRES I VERMELLS

Com en la nostra visita a Fuerteventura, les carreteres amb revolts escassegen en aquestes latituds, convertint el trànsit amb destinació al poble de Yaiza en un passeig tranquil en què és possible apreciar la singularitat de l'orografia de l'illa. Pel camí travessem el municipi de Tinajo, on ens trobem amb els primers cons volcànics, Mancha Blanca i el seu Centre de Visitants i Interpretació, fins a l'entrada a Las Montañas del Fuego, al Parc Nacional de Timanfaya. La visita a aquest paratge volcànic, convertit en un dels principals reclams turístics de Lanzarote, evoca un sentiment esgarrifós. Es tracta d'un paratge de formes abruptes i d'un cromatisme excepcional, format per llengües de lava i cendres volcàniques.

Continuem el nostre camí mentre investiguem en alguns aspectes de l'interior del vehicle. L'indicador de nivell de càrrega de la bateria, visible a la part esquerra del quadre d'instruments, ens mostra que tenim encara molt marge disponible. I és que un dels avantatges que ofereix el sistema de frenada regenerativa és que ens permet recuperar part de la càrrega de la bateria, tot i que amb els 378 quilòmetres d'autonomia de què presumeix el Leaf seria possible recórrer l'illa de nord a sud en un total de tres ocasions.

Mitjançant els comandaments del volant multifunció alternem entre les diferents pantalles de la instrumentació. Al centre del quadre de comandaments se situa la pantalla del sistema multimèdia, compatible amb les principals plataformes de connectivitat i sota els botons de la climatització. El panell de control descansa sobre el túnel central. Al Nissan Leaf tot és molt visual, de manera que resulta molt senzill adaptar-se al seu funcionament. Comparteix espai amb un petit panell indicador de la marxa engranada i amb els comandaments d'activació de la funció Eco i l'e-Pedal. L'ambientació és sobretot funcional i l'espai, tant en les places davanteres com a les del darrere, és ampli i confortable permetent-nos gaudir de les vistes d'aquest entorn privilegiat.

Una ruta silenciosa

I així, gairebé sense adonar-nos, arribem al municipi de Yaiza. L'oferta és diversa; d'oest a sud, El Golfo, Los Hervideros i les Salines del Janubio. Després d'una breu visita a aquests llocs, vam decidir girar a l'est per la carretera Lanzarote-2. L'esquema del navegador ens assenyala que només uns quilòmetres més endavant hi ha el desviament cap a la carretera que transcorre entre Uga i la regió denominada com La Geria, on situem la meta de la nostra ruta d'avui.

El vi, però principalment l'originalitat del sistema de cultiu de les vinyes excavat al picón, conformen un espectacle natural en si mateix. El moment convida a submergir-nos als cellers que acompanyen el recorregut i a degustar l’exquisida gastronomia local. No obstant això, aquesta part de la nostra visita a l'illa més oriental de l'arxipèlag ens la reservem per compartir-la amb vostès en una altra ocasió.