Neomotor va tenir el privilegi d'assistir al PreDrive del futur Mini elèctric, un model que passarà a la història per ser el primer vehicle amb motorització 100% elèctrica que la marca anglesa produirà en sèrie a la seva planta d'Oxford. Mini ens va citar a la BMW Driving Academy, ubicada al municipi alemany de Maisach, per poder provar aquest prototip pràcticament un any abans que arribi al mercat. El Mini Cooper ES, que és com es denominarà definitivament, es presentarà oficialment de cara al proper Saló de l'Automòbil de Frankfurt i arribarà al mercat el 2020.

Aquest model munta el motor elèctric del BMW i3, però amb petites variacions. La capacitat de la bateria té els mateixos 33 kWh que el model bavarès, però amb 92 Ah en comptes dels 94 Ah del BMW. En el cas del Mini, aquest propulsor desenvolupa 135 kW de potència (181 cv) i 270 Nm de parell motor, que s'envien exclusivament a l'eix davanter. El que no ens va avançar la marca va ser l'autonomia del cotxe, però prenent com a referència l’i3 i tenint en compte el major pes i amplada de rodes del Mini, calculem que aquesta podria situar-se entre 230 i 250 quilòmetres.

Les bateries, amb un total de 96 cel•les, se situen en forma de «T» a la part inferior del vehicle. La línia superior d'aquesta «T» se situa entre els seients posteriors i el maleter, i el «pal» es perllonga fins pràcticament l’espai que del motor. Amb tot, el pes del cotxe ha augmentat en 120 quilos fins arribar als 1.350 quilos, però s'ha mantingut un excepcional repartiment de pesos entre els dos eixos, amb un 54% davant i un 46% darrere, la qual cosa afavoreix el dinamisme i les bones reaccions del vehicle. A més, en disposar d’un centre de gravetat més baix, també es veu optimitzada l'estabilitat.

El Mini Cooper SE és pràcticament idèntic a la resta de la gamma, fet que permet a la marca britànica ajustar molt els costos de producció en poder acoblar, a la mateixa línia de muntatge que els Mini gasolina i dièsel, el nou model elèctric. La major part de les bateries se situen entre la banqueta del darrere i el maleter, ocupant principalment el lloc que deixa lliure el dipòsit de gasolina i la caixa de canvis. Això permet seguir oferint els 211 litres de capacitat de càrrega que ofereix el Mini convencional.

Per poder acoblar a la part frontal el propulsor de l’i3 s'ha creat una mena d'estructura metàl•lica al seu voltant que permet encaixar-lo a la perfecció a l’espai que deixa el propulsor de combustió. A més, aquesta embolcall afavoreix la seva seguretat en estar més protegit i elimina possibles sorolls i vibracions, ja que es troba perfectament ancorat a l'estructura principal del vehicle.

La presa de recàrrega del motor se situa a la tapa del dipòsit de combustible. En un endoll de 50 kW la bateria de 92 Ah necessitaria al voltant de 40 minuts per arribar al 80% de la seva capacitat màxima, mentre que en una de 22 kW aquest temps s'elevaria més o menys fins a les 3 hores.

Disseny inconfusible

Tot i gaudir d’un cridaner camuflatge exterior i un interior ocult amb teles, a la unitat de proves ja es veia que el Mini Cooper SE serà pràcticament idèntic als seus germans. Un dels elements que canvia és la graella frontal, que ara té un disseny més protuberant que afavoreix l'aerodinàmica i evita possibles lesions en cas d'atropellament. El faldó inferior del para-xocs també ofereix una forma més estilitzada, i s'ha hagut de modificar el para-xocs del darrere, que ja no alberga el tub d'escapament. El nou Mini muntarà llantes de 16 i 17 polzades idèntiques a les de la resta de la gamma i unes específiques més aerodinàmiques.

A l'interior, tot i que estava tot pràcticament tapat a excepció del volant i la palanca de canvis, vam observar que disposarà d’un fre de mà elèctric i d’una pantalla digital flotant davant del conductor, que substituirà el clàssic quadre d'instruments. També ens van dir que es modificaran les informacions de la pantalla de la consola central per reflectir tota la informació relacionada amb la conducció elèctrica.

Dinamisme made in mini

Mini és de les poques marques que poden presumir de tenir una conducció amb segell propi. Per això s'enfrontava a un repte majúscul, en haver de traslladar aquest ADN a una versió elèctrica. Per a la seva tranquil•litat i també la de qualsevol amant de la marca britànica, hem de dir que el repte s'ha superat amb èxit.

El test el vam fer a l'acadèmia de conducció de BMW amb unes condicions realment complicades, ja que l'asfalt es trobava fred i mullat. Abans de posar-nos en marxa vam girar el volant fins als seus límits per comprovar que conserva aquesta volta i mitja que fa tan directa la direcció. A continuació, vam desactivar el fre de mà electrònic -que és novetat en aquesta versió- i vam pitjar a fons l'accelerador per comprovar l'empenta.

En complet silenci vam experimentar un cop de peu extraordinàri gràcies al lliurament immediat dels 270 Nm de parell motor. Malgrat trobar-nos l'asfalt mullat, les rodes davanteres amb prou feines van perdre adherència gràcies a un nou sistema de control de tracció gestionat pel motor elèctric.

En encarar el primer revolt ens va cridar l'atenció la gran retenció del vehicle després d'alliberar la pressió de l'accelerador. El Mini Electric ES disposa de dos modes de retenció: el que portàvem d'inici, que ho fa de forma més acusada, i un segon en què deixa córrer més el vehicle.

Després de prendre un revolt tancat a esquerres que ens va servir per comprovar el bon angle de gir, vam accelerar a fons per descobrir que la direcció es torna una mica més pesada en tractar de gestionar els 270 Nm de parell motor que rep immediatament l'eix frontal. Un cop estabilitzat el cotxe tocava enllaçar diversos viratges amb els quals vam comprovar que, tot i ser 120 quilos més pesat, aquest Cooper ES manté l'agilitat innata dels Mini, amb uns canvis de suport ràpids i àgils. A continuació vam afrontar un eslàlom que el cotxe va superar gairebé sense immutar-se gràcies a la seva estabilitat, a uns suports envejables i una direcció precisa i directa. Finalment calia enfrontar-se a un revolt molt ràpid de dretes en el qual vam portar al límit l'adherència del cotxe. Tenint en compte les males condicions de l'asfalt, i que aquest model munta llandes de 17 polzades en comptes de les de 18 del Cooper S, va trigar molt a començar a perdre adherència. I quan ho va fer, només va ser necessari realitzar un lleu contravolant per recuperar-la.

A falta d'una prova més llarga -tot i que difícilment més exhaustiva- podem concloure dient que el futur Cooper ES té el comportament d'un autèntic Mini, amb tots els avantatges que ofereix la propusió elèctrica.