Pep Pladeveya va néixer a Celrà el 1973. Paleta de professió i bomber voluntari, és un home inquiet i amb molt d'enginy. Sempre té projectes al cap, tant pot restaurar el seu Seat 600 com fabricar-se un forn de pedra per fer pa artesà, o cuinar una paella per a tres-centes persones. Avui l'entrevistem per parlar del seu Seat 600, un 600 independent pintat amb estelades i motius sobiranistes. Amb el seu 600 ha viatjat dues vegades a Brussel·les, i també a Escòcia participant a nombroses manifestacions independentistes. També ha estat a Lledoners i Mas Enric, a la nostra comarca ha estat a molts sopars grocs en suport a la consellera Dolors Bassa, al davant de la presó del Puig de les Basses.

Com li va venir la idea d'utilitzar un Seat 600 per fer el seu projecte?

El Seat 600 és un cotxe que representa molt bé Catalunya, es va fabricar a Barcelona en època franquista, per expressa voluntat de la marca italiana Fiat. Aquest petit utilitari va donar independència a molts ciutadans, i els va permetre augmentar la mobilitat per poder anar a treballar fora o poder anar a veure la família. Crec que el 600 és un símbol de llibertat.

Escollir un vehicle clàssic com el 600 per anar a fer el camí cap a la independència no li sembla que el farà anar a poc a poc.

Recuperar la independència de Catalunya, d'ençà que la vàrem perdre fa tres-cents anys, és una cosa lenta, però estic segur que arribarà. Per ara, el meu 600 independent, ha arribat allà on s'ha proposat.

Veig que el cotxe porta matrícula de Madrid...

És una decisió meditada. Tinc un altre exemplar de 600 flamant, restaurat amb matrícula de Girona. Però dins meu vaig pensar: «No pot ser aquest, en vull un que sigui de fora, que el seu "cognom" sigui d'un altre lloc», llavors se'm va ocórrer que fos de Madrid. El vaig trobar per internet, m'era igual el seu estat, jo el buscava amb matrícula de Madrid, de fet em varen dir que s'estava restaurant i va caldre portar-lo de nou al planxista i al mecànic. La seva matrícula vol representar tots els catalans, no només els que han nascut aquí. El meu 600 representa aquesta gent que ha vingut aquí i s'estima la nostra terra, i que ara també és la seva terra. Per posar un exemple, la meva mare, Loren Fuertes que va venir de ben petita d'Aragó, ha viscut i treballat aquí i els seus fills i nets ja són d'aquí.

Ha parlat d'un altre Seat 600, amb aquell havíeu fet alguna altra història?

El meu cap sempre roda molt, i pensa sempre a muntar projectes i històries. L'any 2010 el Barça jugava amb el Madrid per passar a la final de la Champions a Wembley. Amb un amic vàrem fer una aposta. Si guanyava el Barça... no hi havia collons d'anar a la final amb el 600. I així va ser, en dues setmanes el vàrem decorar de blaugrana de pressa i corrents amb esprais, i en vint hores ens hi vàrem plantar.

Aspecte que ofereix el Seat 600 de Pladeveya

Com reacciona la gent quan el veuen circular?

Hi ha de tot, coses bones i coses dolentes. Alguna vegada els camions em tanquen el pas, he arribat a veure la roda de darrere a un pam del meu vidre lateral portant mainada dins el cotxe. Botifarres i insults els pateixo sovint. Però per contra partida, he vist molts més gestos d'alegria, satisfacció i complicitat.

A les mobilitzacions de Brussel·les, Glasgow, o Barcelona vostè sempre està a primera línia amb el seu 600, com s'ho fa?

A casa nostra ho tinc més fàcil perquè ja em coneixen (som­riu), a l'estranger és una mica diferent. Aquest 600 és com símbol. Sovint, quan em veuen arribar, la policia es queda sorpresa en veure aquest cotxe pintat i amb música, queden parats i obren la barrera, ens deixen passar. Tot seguit entrem, anem obrint camí a poc a poc, i de sobte estem al davant envoltats de milers de persones aplaudint-nos.

Heu parlat de música, quina sona al vostre cotxe?

Al maleter (que en el 600 és al davant), hi he col·locat un equip de música de 500 watts. El repertori que hi tinc, és tot de música catalana, hi ha sardanes com La Santa Espina o La Puntaire, i cançons molt arrelades a la terra com ara Els Segadors i L'Estaca.

Pep amb el conte del #600independent

Tornant de la manifestació Omplim Brussel·les, vàreu patir un greu accident, què us va passar?

Sí, certament. A la tornada, cap a les set del matí a l'altura de Bruges, quan encara era de nit. Un conductor francès es va adormir, tot i que el vaig veure venir, no vaig poder-hi fer res, i ens va xocar fortament pel dar­rer.

Us vàreu fer mal?

Amb la topada, la meva filla va perdre el coneixement, i jo em vaig trencar el nas, i em varen fer disset punts a la cara. També vaig patir ferides al genoll i la meva dona Lourdes també va patir contusions. Al moment de l'accident, molts conductors catalans, que venien també de tornada, es varen parar per atendre'ns, fins que va arribar l'ambulància. A l'hospital a França també ens varen atendre molt bé.

Després del sinistre us vàreu plantejar arreglar-lo?

El 600 va quedar molt malmès, i em vaig plantejar moltes coses. Però tenia clar que amb aquest cotxe havia corregut set anys, deixar-lo de banda i agafar-ne un altre era fer-li un lleig. Els responsables d'Omplim Brussel·les varen voler ajudar a recuperar el 600 independent. Molta gent es va interessar i es va engegar un Verkami per recaptar fons per arreglar-lo. La veritat és que vaig rebre moltes mostres de suport. Però t'adones, que un cop has pagat a la plataforma, hisenda, el Paypal, i el cost d'enviar obsequis a tots els col·laboradors, no queda gairebé res. Restaurar el cotxe va costar moltíssim.

Us ha parat mai la policia?

No m'han parat mai per demanar-me la documentació. Ho tinc tot en regla, circulo amb el cotxe de sèrie amb tots els papers i la ITV, i assegurança al dia, per aquest tema estic molt tranquil.

A qui no portaríeu mai dins el vostre 600?

Home, d'entrada podria contestar qualsevol dirigent de la dreta espanyola. Però la veritat és que no hi tindria cap inconvenient en portar-los, fins i tot m'agradaria provar-ho i veure si dins del meu 600 s'impregnen una mica del sentiment català.

Vostè i el seu 600 militen en algun partit?

Estem una mica pertot arreu, a mi no em representa un sol partit, jo dono suport a tots els partits que lluitin per la causa catalana. Potser el que em crida més actualment és la Crida que lidera el President Carles Puigdemont. Penso que hem d'anar tots a una.

Quin missatge enviaríeu als líders independentistes que aquests dies estan sotmesos a judici, a Madrid?

Que no defalleixin, que estiguin forts, que el poble ho està. Per la meva part, el meu 600 independent, no deixarà de fer ni un quilòmetre fins que siguin lliures.