A més d'unes magnífiques platges, d'una temperatura mitjana anual de 24º i d'un entorn natural absolutament privilegiat, Gran Canària ofereix als amants de les bones rutes en cotxe o moto una ingent varietat de carreteres que connecten escenaris màgics. Des de les ribes de l'Atlàntic -en llocs tan encantadors com Agaete o Mogán- fins al sostre de l'illa, a prop de 1.960 metres al costat del Pico de las Nieves, les carreteres que uneixen els seus 21 municipis són una delícia. A Neomotor hem iniciat una sèrie de set rutes per les set illes (amb permís de la Graciosa) i la millor companyia que podíem haver triat és el Volkswagen Amarok en la versió més equipada i predisposada a l'aventura.

Amb el seu suau com la seda (tot i que poc silenciós) motor 3.0 V6 dièsel TDI de 204 cv de potència i la caixa del canvi automàtica de vuit velocitats, no hi ha ruta que se li resisteixi. Triem la zona est de l'illa, al municipi de Telde i la seva costa -en concret la rodalia del poble pesquer de Tufia- per anar, per la GC-1 i una petita circumval·lació, a la recerca del cim transitant per la GC-130. Una carretera típica de muntanya de l'illa amb un asfalt de gran adherència i desnivells que posen a prova el poder del propulsor de l’Amarok Canyon V6. En aquesta època de l'any aquest recorregut ens regala, a més de les espectaculars vistes de la zona est de l'illa a mesura que recorrem la carretera i els seus nombrosos revolts, les pinzellades de color dels ametllers en flor. Per enfocament, mida i arquitectura de suspensions (especialment per les incòmodes ballestes posteriors), l'Amarok no és un cotxe que hagi de brillar pel seu dinamisme, però la tracció 4Motion i el mode off-road activable a través de la consola central ens permet trencar la rutina de l'asfalt per explorar les nombrosíssimes pistes de terra que, com si fossin afluents, voregen la carretera. És aquí on una pickup com aquesta marca distàncies respecte als SUV que estan tan de moda.

Desviament imprescindible

En aquesta escalada cap al cim de l'illa val molt la pena desviar-se tres quilòmetres per la GC-134 des de la GC-130 per buscar el Pico de las Nieves i les seves impactants vistes panoràmiques. Si mirem cap al sud ens farem una idea del que ens espera quan desfem el camí i agafem la GC-600 cap a San Bartolomé de Tirajana.

Anem a la recerca del Roque Nublo, que hem pogut veure des del mirador del Pico de las Nieves. Des dels voltants de la Caldera de Los Marteles el paisatge està dominat pel pi canari, un arbre endèmic que, gràcies a la seva gruixuda escorça, és molt resistent al foc. Aquesta és la tònica general també al nostre trànsit pels Llanos de la Pez, Las Mesas, els voltants del barranc de Tejeda i també als peus del Nublo, a la Degollada de la Goleta. Gràcies en part a aquesta posició de conducció dominant de l’Amarok, des de la mateixa carretera s'aprecien les espectaculars vistes a mesura que comença el descens cap a Ayacata. Amb el pas dels quilòmetres -aproximadament uns cinquanta, la majoria dels quals per carretera de muntanya-, s'agraeix la suavitat de la direcció de l'Amarok Canyon i el canvi automàtic de 8 velocitats.

La successió de revolts continua cap a un altre dels must de Gran Canària, San Bartolomé de Tirajana, Tunte, punt d'avituallament imprescindible abans d'afrontar la recta final d'aquesta intensa ruta. Les darreres pinedes perden la batalla mentre un paisatge més àrid s’imposa tan bon punt encarem l'acusat descens cap Fataga. A partir d'aquí la carretera, la mateixa GC-60, es torna més ràpida a mesura que el mar i les dunes de Maspalomas s'aprecien cada vegada més a prop. Però encara ens queda un últim homenatge a la conducció al tram que va des de la paret que es corona a la Degollada de la Yegua i el seu imprescindible mirador fins a la mateixa riba de San Fernando. Sense acusar els prop de 90 km que portem, en trajecte urbà ens queda l'obligada visita al far de Maspalomas, les vistes de la seva platja i les seves dunes. Des del sud, és moment de posar de nou rumb cap a Telde per la GC-1. Un tràmit de 40 quilòmetres per autopista que l'Amarok completa i demostra novament que el seu motor és capaç de tot, però oferint un confort millorable pel que fa a so i comoditat de les ballestes posteriors, especialment tractant-se de la versió més equipada.