El Consell d'Estat ha demanat a la Direcció General de Trànsit (DGT) que reconsideri el projecte de Reglament de Circulació perquè pugui ser aprovat, i atribueix que hi ha "notables imprecisions" en el text. Entre els seus punts més polèmics, hi ha la imposició de límits de velocitat als vianants i que se'ls obligui a passar un control d'alcoholèmia i drogues si cometen alguna infracció.

Així, l'Informe del Consell d'Estat, a què ha tingut accés Europa Press, es mostra contrari a la definició d'«usuaris de la via» que realitza la DGT, i que pot abastar a conductors de vehicles i vianants, obligant a aquests a realitzar proves d'alcohol i drogues quan es trobin implicats en un accident o cometin una infracció.

Segons la seva opinió, aquesta conclusió és "insostenible", ja que els drets de llibertat i seguretat a circular lliurement pel territori nacional i a la intimitat personal de la Constitució, es veurien danyats "pel simple fet que passejar per les vies se sotmetés a aquestes restriccions".

En aquest sentit, al·lega que, de dur a terme la norma pretesa "els espanyols haurien d'abstenir-se de participar en festes populars o d'assistir a casaments i celebracions en què es consumeix habitualment alcohol, ja que es podrien veure sotmesos a un control d'alcoholèmia si, als voltants, un vehicle pateix un accident".

De la mateixa manera, es refereix a les persones que prenen habitualment medicines que continguin codeïnes, benzodiazepines, opiacis o semblants, que donarien positiu en el test de drogues i que, segons el Consell d'Estat, només "podrien aventurar-se a sortir de casa amb les corresponents receptes mèdiques".

Aquest concepte d'usuari de via, també influeix a l'hora d'imposar uns límits de velocitat. Així, la norma proposada per la DGT pretén introduir un límit de velocitat màxima als vianants mitjançant el text: "Els vehicles en què el seu conductor circuli a peu no han de sobrepassar la velocitat del pas humà" el que, per al Consell d'Estat suposaria "la prohibició de córrer, un esport estès en aquests temps".

A més, apunta a l'informe que "qui circula a peu és vianant, de manera que mal pot ser un conductor, però en tot cas qui circula a peu sempre es mou a velocitat del seu propi pas".

Els canvis de límits de velocitat a les diferents vies és un altre dels temes més al·ludits pel Consell d'Estat. L'organisme assenyala que la DGT no ha calculat les despeses de la nova senyalització i que no ha documentat algunes de les xifres que presenta i que relacionen la velocitat amb la sinistralitat en certes vies.

Així mateix, li recrimina que davant les diferents al·legacions d'administracions, empreses, associacions i organitzacions "no s'ha donat cap resposta".

Quant a la reducció de velocitat en zones urbanes, el Consell d'Estat es mostra contrari a la seva aprovació perquè "envaeix les competències de les entitats locals" i apunta que, de dur a terme aquesta norma, serà "objecte d'una immediata impugnació per part dels ajuntaments". A més, aquests han mostrat la seva oposició a aquesta, en considerar que podria "col·lapsar" la circulació de les ciutats.

Entre les principals raons per les quals l'organisme no aconsella a la DGT modificar els canvis de velocitat és "perquè la ciutadania no els ha demandat", així com que el pas de 100 km/h a 90 km/h en carreteres convencionals i de 90km/h a , en molts casos, 50km/h a la xarxa secundària "s'alentirà necessàriament tots els desplaçaments a Espanya".

De la mateixa manera, posa en dubte l'execució dels augments de velocitat en autopista a 130km/h, en circumstàncies especials, i que, segons el text, es senyalitzarà en els panells amb missatge variable. El Consell d'Estat qüestiona "les possibilitats que tenen els conductors per provar que quan circulaven a 130km/h en autopista ho feien en compliment de la norma fixada en un panell".

El Ministeri de Foment ha expressat la seva opinió sobre aquesta mesura que, al seu judici, "suposa una disminució de la consciència del risc per part dels conductors", segons recull l'informe del Consell d'Estat.

Pel que fa a la normativa cap als ciclistes, el Consell d'Estat, l'anomena com "notablement imprecisa", amb situacions que considera "absurdes", com, per exemple, fixar límits de velocitat per a aquests vehicles, quan no posseeixen mesuradors.

A més, apunta que l'autorització per transportar nens menors de cinc anys per qualsevol ciclista "contradiu les regulacions sobre mesures de seguretat viària dels menors" i que aquest reglament "altera el model urbà a Espanya, en el que l'apropa i la zona de vianants no són un carril de circulació, sinó un espai de convivència dels ciutadans ".

Finalment, es posa en dubte la decisió presa pel departament que dirigeix Maria Seguí, en relació a l'obligació dels conductors de ciclomotor de portar un casc homologat. El Consell d'Estat no dubta que la inversió d'aquests conductors en els cascos sigui beneficiós a canvi de la seguretat que reben, però critica que en el text es comptabilitzin les despeses assenyalant que aquest equipament costa 20 euros, quan el seu preu oscil·la entre els 70 i els 900 euros.