Alerta: destruir nius d'aquest tipus d'ocells pot comportar fins a 200.000 euros de multa

Les orenetes, els falciots o els avions fan una autèntica proesa cada any, volant milers de quilòmetres des de punts allunyats de l’Àfrica fins a Espanya per passar-hi l’estiu. El que molta gent ignora és que cada any tornen exactament al mateix niu que han ocupat sempre: és la seva llar d’estiueig, on es reproduiran i trauran endavant noves cries. En arribar-hi, el primer que fan és comprovar que la seva "llar" estigui en bon estat i, si ha patit danys durant l’hivern, la reacondicionen per a la nova temporada.

Però què passa quan algú ha decidit que s’havien de destruir aquests nius d’aus protegides? L’oreneta, l’avió o el falciot descobriran, alarmats, que s’han quedat sense casa i que n’han de construir una de nova.

Quan troben el niu destruït, cada parella d’aquestes aus ha de fer uns 5.000 viatges fins al fangar més proper per construir-ne un altre de nou.

Així, després d’haver volat milers de quilòmetres i quan esperaven un merescut descans, en aquests casos els toca acumular fang, mica en mica —el que cap als seus petits becs— per construir un altre niu. Segons els experts, cada parella d’aquestes aus ha de fer uns 5.000 viatges fins al fangar més proper —que a l’estiu pot quedar molt lluny— per aconseguir les 2.500 petites porcions de fang que necessitaran per construir el niu. Això sol representar dues setmanes de feina incessant.

Les reformes d’edificis, les obres de remodelació o les simples "neteges" de façanes acaben cada any amb un gran nombre de nius d’aquestes aus, malgrat que aquesta pràctica està fortament multada per la legislació espanyola.

"Cada niu d’oreneta o d’avió està fet a base de petites porcions de fang transportades al bec pels atrafegats pares. Aquestes aus agafen un trosset de fang, el "masteguen" bé per homogeneïtzar-lo i expulsar les bosses d’aire que pugui contenir, i el dipositen amb cura al niu en construcció", explica Luis Martínez, tècnic de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife).

Multes de fins a 200.000 euros per destruir nius

La destrucció de nius d’aus protegides, tant si tenen cries com si estan buits, es considera una infracció greu tant per la legislació estatal com per l’europea, i l’acusat pot enfrontar-se a una multa que oscil·laria entre els 5.001 i els 200.000 euros.

La Llei 42/2007 de patrimoni natural i biodiversitat estableix literalment: "Queda prohibit donar mort, danyar, molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, sigui quin sigui el mètode emprat o la fase del seu cicle biològic. Aquesta prohibició inclou la seva retenció i captura en viu, la destrucció, dany, recol·lecció i retenció dels seus nius, de les seves cries o dels seus ous, aquests darrers encara que estiguin buits, així com la possessió, transport, tràfic i comerç d’exemplars vius o morts o de les seves restes, incloent-hi el comerç exterior".

Per tant, no està permès, ni als llogaters ni als propietaris d’habitatges, retirar els nius d’aus protegides, com són les orenetes o els falciots, especialment ara que inicien la posta d’ous i la cria dels seus polls, abans de tornar a l’Àfrica en un viatge de diversos milers de quilòmetres.

A aquesta prohibició només hi ha excepcions concretes relacionades amb motius de seguretat o higiene. En aquests casos, és obligatori sol·licitar permís a la conselleria de Medi Ambient corresponent. Normalment, les autoritzacions es concedeixen durant l’hivern i sempre fora del període reproductiu de les aus.

Autèntics "insecticides" naturals

La importància de les orenetes, els falciots, els avions i altres aus insectívores rau en la gran quantitat d’insectes que consumeixen diàriament i que permeten mantenir a ratlla nombroses plagues agrícoles. Sense aquesta ingesta massiva d’insectes, els danys per a l’agricultura es podrien multiplicar, per la qual cosa aquestes aus són considerades indispensables per a la protecció dels cultius i la mateixa seguretat alimentària.

Una sola oreneta o un falciot pot ingerir cada dia diversos milers d’insectes, de manera que l’efecte sumat de totes les aus d’aquest tipus que hi ha en una determinada zona és molt elevat i permet estalviar molts diners en tractaments químics o biològics que no sempre són tan eficaços ni innocus per al medi ambient.

Qualsevol persona que sigui testimoni de la destrucció de nius pot interposar la denúncia corresponent davant el Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil.