El pardal és l’au amb més índex d’atropellaments

Així ho relata SEO/BirdLife, en col·laboració amb el projecte SAFE, amb motiu del Dia Mundial del Pardal, que se celebra cada 20 de març

Un pardal aturat en una teulada d’un espai rural.

Un pardal aturat en una teulada d’un espai rural. / Emporda.info

Emporda.info

El pardal comú és l’au que pateix una incidència més elevada de mortalitat per atropellament o col·lisió contra vehicles segons dades recollides per SEO/BirdLife, en col·laboració amb el projecte SAFE, pel Dia Mundial del Pardal, que se celebra cada 20 de març.

El pardal comú (Passer domesticus) és potser l’au més familiar i propera a l’ésser humà i la que millor representa la convivència entre aquest i les aus silvestres, indica l’ONG que alerta que, malgrat la seva abundància i àmplia distribució, en les darreres dècades s’han detectat forts declivis en les poblacions de pardal comú en alguns llocs.

Així, a Europa, pràcticament, va desaparèixer del centre d’algunes ciutats com Londres o Praga, estimant-se de manera general que en les últimes tres dècades Europa ha perdut el 60% dels teus pardals comuns. A Espanya, segons les últimes dades del programa Sacre de SEO/BirdLife, el pardal comú presenta un declivi moderat amb un descens mitjà entre anys de 0,8% des del 1998, amb una tendència descendent continuada.

Una de les causes de mortalitat no natural vinculades al descens de població té a veure amb l’atropellament o la col·lisió contra vehicles en vies de circulació (carreteres, autovies, autopistes, camins, pistes, etc.).

Segons dades obtingudes per SEO/BirdLife en el marc del projecte Stop Atropellos de Fauna a Espanya (SAFE), les aus són el segon grup animal més detectat (33,7%). Les cinc espècies d’aus més damnificades estan lligades a ambients humanitzats, encapçalant el llistat el pardal comú (11,7%). Per aquest motiu, SEO/BirdLife vol que el Dia Mundial del Pardal sigui una jornada que busca conscienciar sobre la importància de protegir aquestes emblemàtiques aus urbanes.

La recollida de dades del Pla SAFE es realitza mitjançant ciència ciutadana: les persones voluntàries implicades en el projecte trien un itinerari i el recorren amb bicicleta, a peu o amb cotxe almenys un cop al mes durant un any, anotant tots els animals atropellats a través d’aplicacions per a dispositius mòbils o bé de forma manual.