L'Escala

La tonyina vermella: la Trini i els seus amics ja són llegenda a l’Escala

L’origen d’aquesta espècie marina, molt apreciada com a aliment, es remunta al període Triàsic, abans dels grans dinosaures

La tonyina Trini nedant en el port de l’Escala.

La tonyina Trini nedant en el port de l’Escala. / Lluís Roura

Alícia Herrera

Aquest animal, que habitualment el veiem a dins les llaunes de conserva, pot arribar a viure 30 anys, pesar més de 600 kg i fer uns 4 metres de llarg. Es troba a l’Atlàntic Nord i al Mediterrani, i al Mar Negre es considera extingida. Pertany a la família dels escòmbrids, com el verat, el bonítol i la tonyina blanca o bàcora.

El disseny hidrodinàmic de la tonyina no ha canviat en els darrers milions d’anys, i li permet nedar a fins a 40 km/h i capbussar-se fins a mil de profunditat! El seu sistema circulatori és de sang calenta, a diferència d’altres peixos, i aquest fet li confereix gran capacitat d’adaptació a la temperatura de l’aigua del mar, podent nedar des de l’Àrtic fins als tròpics.

Té un cos robust, en forma de rombe. El cos és de color blau fosc per sobre i gris plata per la part ventral. Aquesta és una manera de camuflar-se en el mar, com fan molts altres peixos. Les falses aletes petites de l’esquena, les pínnules, acostumen a ser grogues, donant aquest aspecte de peix primitiu.

El seu nom científic, Thunnus thynnus prové del grec antic, del verb Thyno que vol dir llançar-se, passant pel llatí thunnus, que ja es referia a aquest peix, i d’aquí a l’àrab tunn, d’on ens arriba tonyina i atún en castellà.

La tonyina s’ha pescat des de sempre per al consum humà. Abans es feia servir un art de pesca anomenant almadrava, d’on prové el nom de la platja de Roses. Consistia a parar un laberint de xarxes aprofitant el pas de les tonyines en migració. Un cop a dins el laberint, els pescadors seleccionaven les preses i feina tenien a poder-les matar i dessagnar. De fet ens ha arribat una paraula per aquesta tasca: atonyinar, que fem servir per expressar una gran pallissa.

L’almadrava es va substituir durant el segle XX per la pesca d’encerclament, i més recentment, es capturen les cries de tonyina, es guarden en xarxes dins el mar i se les alimenta fins que tenen una mida comercial.

La tonyina més famosa de l’Empordà és la Trini. El novembre de 2015 va entrar seguint les barques de pesca al port de l’Escala, i semblava ferida. Per increïble que soni, en comptes d’aprofitar i capturar-la, els pescadors la van alimentar i cuidar. I pels volts del dia de Nadal, va marxar. La sorpresa va ser quan, l’any següent, va tornar a aparèixer, també al novembre.

Aquest fet ja va arreplegar més curiosos, que l’alimentaven i l’anaven a veure cada dia. Fins que pels volts de Nadal, va tornar a marxar. I així ha estat cada any, excepte el 2019. Aquest any va arribar el 23 de novembre, i se l’ha vist cada dia al port.

És tot un misteri on va i on deixa d’anar la Trini durant la resta de l’any. Evidentment és difícil seguir-la. Els experts descarten marcar-la amb un gps perquè per fer-lo l’haurien de treure de l’aigua i fer una petita operació, i aquest fet seria molt estressant per a la Trini. Ara la Trini recorda el port de l’Escala com un lloc segur on alimentar-se. Si li posem un gps, ves a saber com ens recordaria! Potser no tornaria mai més!