El mussol és un ocell rapinyaire nocturn, territorial i sedentari. És autòcton de la ribera del Mediterrani i va ser introduït al 1842 a les illes britàniques. Era tant important per la cultura grega que en el tetradracma, la moneda d’ús més habitual en el segle V aC i fins l’època d’Alexandre Magne, hi figurava un mussol en una cara i la deessa Atenea en l’altre. En el revers d’una edició de la moderna moneda grega d’un euro, es reprodueix el mateix mussol, acompanyat d’una branqueta d’olivera.

El mite grec explica la disputa entre Posidó i Atenea en la fundació d’Atenes. El déu que oferís el regal més preuat seria el que donaria nom a la ciutat. Posidó va donar una font d’aigua, però era salada! Atenea, per casualitat, va ajudar una nena a baixar el seu mussol de l’arbre on s’havia parat. En baixar, el mussol va arrancar una branca de l’arbre, que Atenea va regalar a la ciutat. L’arbre, en créixer, va resultar ser una olivera, de la qual els habitants de la ciutat podien obtenir, oli, olives i fusta. Atenea va guanyar el concurs i Posidó es va enfadar tant que va inundar la ciutat. Però això ja és una altre història...

Tot i que anomenem mussols a quasi tots els ocells nocturns, el mussol en sí és una espècie en concret, Athene noctua, que podríem traduir precisament com «el mussol d’Atenea».

I què té el mussol per a rebre aquesta distinció especial com a acompanyant de la deessa del saber i de l’art? Molt més tard també va ser símbol de la Filosofia: Hegel (1770-1831) va escriure que «la filosofia és com el mussol d’Atenea, que només empren el vol quan es fa fosc». Potser la seva biologia i el seu comportament ens poden donar alguna pista...

Els mussols no viuen en nius sobre els arbres o les branques, sinó que fan servir forats ja existents, en troncs, parets, als talussos o fins i tot caus de conill. De dia, resten amagats i al capvespre, surten a caçar.

En sortir al capvespre fa que siguin més fàcil de veure’ls que d’altres ocells semblants, parats en pals i sobre les teulades; la seva silueta retallada en el cel crepuscular els dóna un aire misteriós.

Els mussols són petits, d’uns 25 cm, de colors marronosos i vermellosos. Tenen el cap rodó, sense orelles visibles, i uns enormes ulls grocs al davant de la cara, fixes a les òrbites, que semblen mirar amb molta atenció i els hi atorga un aire entre preocupat i encuriosit. Els ulls dels mussols tenen visió estereoscòpica per poder calcular la distància a la presa, i quan volen mirar un objecte interessant o una presa, mouen el cap per canviar l’angle de visió.

El seu crit característic és un so melòdic i llastimós, un crit agut semblant al miol dels gats. Els mussols viuen en zones periurbanes, en camps i conreus on hi hagi arbres. Mengen insectes grans i petits mamífers. Les parelles de mascle i femella de mussol estan juntes fins que un dels dos mor. Ponen uns 5 ous al començament de primavera i els coven durant vint-i-cinc dies. Al mes següent, els petits ja poden volar.

Lamentablement, la població de mussols a nivell europeu està en declivi. Molts moren a les carreteres, atropellats, i l’actual l’ús del sol amb les pràctiques d’agricultura extensiva, que no admeten zones d’arbres, i l’abús de pesticides, també han fet disminuir la població.

El programa Noctua, a escala estatal, facilita el coneixement de l’estat de conservació dels ocells nocturns. Es fan censos anuals on hi poden participar voluntaris per identificar les aus.