La cabra llosca és un insecte de la família Mantidae, estesa per tot el món, tot i que la majoria de les espècies viuen en zones tropicals i subtropicals. Són parents estrets de les termites i les paneroles o escarbats. Tenen diversos noms populars, relacionats tots amb les seves característiques potes anteriors, que, plegades i recollides davant el cap, sembla que estiguin resant: plegamans, plegabraços, cantamisses, rodacampanes, beates, tocamatines.... i al Vallespir i l’Alt Empordà, cabra llosca. El nom grec mantis, vol dir profeta.
La Mantis religiosa és autòctona europea, juntament amb dues espècies semblants: l’Iris oratoria, de mida més petita i abdomen més prominent, i l’Empusa pennata, que presenta una protuberància característica al cap, com si tingués una ploma (penna, en grec) i més espines en les potes anteriors. Empusa, segons la mitologia grega, era un espectre del seguici d’Hècate, una semideessa capaç de transformar-se en monstre pervers o dona de gran bellesa per seduir els homes i devorar-los.
La mantis femella té una mida de 7 cm, els mascles són una mica més petits. Com tots els insectes passa per diferents fases o mudes fins arribar a adult. El color d’adult el determina el medi en el que habita durant la darrera muda. És a dir, si vivia en mig de la palla serà groc, però si vivia entre l’herba, serà verd. Això fa que pugi camuflar-se millor per poder caçar les seves preses.
El seu cap és triangular i compta amb cinc ulls, dos compostos i tres simples, més petits, Pot girar el cap 180º i és l’únic insecte que té el sentit auditiu en el tòrax i que veu en tres dimensions, com els humans. Tot això li confereix un aspecte alienígena.
Segurament el que coneixem més de la mantis és el seu curiós comportament durant la còpula que li ha donat la fama de malèvola. En època de reproducció, la femella segrega feromones per atreure els mascles, ja que normalment ambdós són solitaris i només es troben per la reproducció. Durant la còpula, la femella acaba devorant el mascle, començant pel cap. Tot i així, aquest comportament només s’ha observat en captiveri i mai en el medi natural, per la qual cosa sembla respondre a l’estrès que produïm quan tenim els animals presoners.
La posta dels ous és a la tardor, i no neixen fins la primavera següent. La femella els diposita en unes estructures escumoses ovalades, les ooteques, que s’acaben endurint per protegir els ous. Les podem trobar enganxades sota les pedres o troncs. Cada sac pot tenir entre dos-cents o tres-cents ous, però en sobreviuen menys d’un centenar. Les petites cabres lloques ja tenen l’aparença adulta, a diferència d’altres insectes que tenen estructura de cuc o larva.
Carnívores
Les mantis són carnívores i mengen insectes. És per això que s’introdueixen en jardins i plantacions com a control de plagues. Habitualment devoren la seva presa viva, deixant només les ales o èlitres de les preses. Les poderoses i ràpides potes davanteres són la seva arma de caçar, capaces de capturar una mosca volant. Hi ha un tipus d’art marcial que s’inspira en la forma de caçar dels pregadeus.
Els seus depredadors són les aranyes, els ratspenats, les serps i algunes espècies d’ocells com el rossinyol i el pit-roig. Com a curiositat, aquest animal va inspirar una recordada escena de la sèrie Rick y Morty i també és l’insecte oficial de l’estat de Connecticut.
