El pop de roca és una espècie de mol·lusc. Està emparentat amb els cargols, les cloïsses i els musclos, però a diferència d’aquests, no té cap mena de closca, ni tan sols cap os intern, com tenen els calamars o les sèpies. Igual que aquests darrers, és un cefalòpode, que més o menys significa que té els peus al cap, o el cap ple de peus.

La part més dura del pop és la boca, que s’assembla al bec d’un lloro, i li serveix per trencar les closques d’altres mol·luscs i crustacis. També captura i menja qualsevol espècie de peix: és carnívor i depredador, i a vegades caníbal.

El pop roquer s’anomena Octopus vulgaris, i es troba en tot el mar Mediterrani i part de l’Atlàntic (des del sud d’Anglaterra fins al Senegal). N’hi ha a les illes Açores, a les Canàries i en les del Cap Verd. Cada any es pesquen unes 20.000 tones de pop, que van a parar als plats que formen part de la nostra gastronomia.

Els vuit braços, que no tentacles, del pop es troben al voltant de la boca, i a cada tentacle hi ha dues fileres de ventoses, que tenen certa capacitat de detectar el sabor del que està tocant. El tercer braç de la dreta en els pops mascles és especial: es diu braç hectocòtil i serveix per introduir els paquets d’esperma (espermatòfors) en la cavitat corresponent del cos de la femella. Aquest braç es desprèn durant la còpula, i els mascles moren uns quants mesos després d’aparellar-se, independentment de l’edat que tinguin.

La femella utilitza els paquets d’esperma per fecundar els seus ous quan les condicions li semblin favorables: primavera i estiu. Aquesta estratègia és molt útil per assegurar la descendència. La femella deixa de menjar i té cura dels ous fins que esclaten, i mor també al cap de poc temps. Les larves dels pops formen part del plàncton i s’alimenten d’altres larves fins que són adults.

A l’hivern, el pop es troba en platges de sorra des de 30 a 150 metres de profunditat, però a la primavera es desplaça cap a la línia de costa i s’instal·la en alguna escletxa o forat de les roques, buscant l’ocasió de reproduir-se. Aquest fet s’ha aprofitat des de sempre per pescar-los molt a prop del litoral, amb uns estris artesanals anomenats «poperes». I actualment, s’aprofita també aquest comportament del pop per estudiar-lo més, mitjançant el projecte Un pop de gram, promocionat per la Fundació Alive, a l’Escala.

El gram és una planta marina semblant a la posidònia, que entapissa el fons de sorra del golf de Roses, on abans s’hi podia trobar una gran abundància de pops. Amb aquest projecte es pretén oferir refugi als pops mitjançant cadups o catúfols (unes olles de fang que abans es feien servir en les sínies) i estudiar la seva dieta i la seva desaparició.

Els pops respiren per brànquies, com tots els mol·luscs, i tenen tres cors. La sang dels pops és blava, perquè conté hemocianina, una proteïna rica en coure.

Ara sabem que el pop és un animal intel·ligent, ja que s’han fet molts estudis sobre la seva capacitat de jugar i resoldre petits problemes. Els seus ulls poden distingir formes i colors. Podríem dir que té la intel·ligència d’un gos. A més, també sabem que senten el dolor com nosaltres, cosa que podem tenir en compte si sou aficionats a pescar aquests animals.