No és fàcil educar a un gos. Que li diguin a Francisco José Estévez Morales, gerent i responsable de l'Escola Canina Fran Estévez, situada a Càceres i dedicada a la reeducació d'aquests animals. El seu treball consisteix a millorar la relació entre els humans i aquests fantàstics éssers vius. "Aquí veig de tot, però el principal problema és la humanització que se'ls dona als gossos, fet que els converteix en agressius o en animals amb pors, fòbies i inseguretats", explica amb amabilitat aquest expert.
"L'educació d'una mascota ha de començar des del mateix moment en el qual arriba a la llar. Ensenyar-li al fet que respongui a ordres senzilles, que faci les seves necessitats fora de casa o que es comporti de manera adequada durant els passejos diaris són aspectes molt necessaris per a afavorir una bona convivència", diu abans d'iniciar una classe.
El jove de Càceres atresora més de 15 anys d'experiència en aquest món i ha tractat amb gran varietat de gossos diferents "tant de raça com mestissos i amb un ampli rang d'edat, des de cadells fins a gossos adults", destaca Estévez.
Quina diferència hi ha entre entrenar i educar a un gos? "Entrenar és imposar-li una disciplina específica, ensenyar-li coses amb ordres positives, des del respecte i diferents comandos (va enfocat a cans de la policia o bombers, per a detectar drogues o rescatar a persones, així com animals guies per a ajudar a gent cega). Educar és aprendre a conviure amb el gos", respon.
"Al final, si l'animal es converteix en un consentit, com un nen petit, li genera estrès i ansietats. També hi ha els qui es queden tancats a casa tot el dia, hores i hores… i això acaba provocant en ells ansietat per separació, la qual cosa sol comportar conductes destructives", lamenta Francisco José Estévez.
L'ensinistrador indica que els cans necessiten espai i exercici diari. "Hi ha races que són més actives que unes altres. Encara que requereixen sortir, córrer... S'ha d'estimar-los, sí. Però no són ninots. Hem d'adonar-nos que hi ha una altra manera de conviure amb ells, no és un objecte que ha d'obeir sinó que convivim i és una espècie més, igual que nosaltres som una altra", reivindica.
Com es tracta aquesta ansietat? "Hi ha diferents tipus. Totes poden provocar un problema de salut en les mascotes. Quan un gos es troba amb un altre animal durant el passeig aquí entra en vigor la corretja, els amos no saben comunicar-se moltes vegades amb el gos, no entenen el seu llenguatge i com no volen que bordi, els fan tensions de corretja. Aconsello que es triï una raça en funció de l'estil de vida de cada família. A més, adoptar un gos en una protectora d'animals a vegades té els seus inconvenients, ja que poden presentar problemes conductuals per abandó o maltractament. Un ca exigeix unes responsabilitats, despeses i sacrificis. El primer és fer-los un diagnòstic psicològic i, després, desenvolupar un pla de tractament que precisa la implicació del propietari, és molt important. Cadascun té els seus temps. A vegades la meva funció és més aviat educar a persones, no a gossos, perquè així és com s'aconsegueix que aquest animal sigui feliç", assegura.
Ensinistra les qualitats de races perilloses? "No existeixen races perilloses, són els individus. Pot ocórrer que un pit-bull en concret sigui més equilibrat que un yorkshire i que un yorkshire específic sigui més agressiu que un pit-bull", conclou.
