Costa d’imaginar, sí. En el mar viuen animals tan diferents als que estem acostumats a trobar que realment els poden anomenar literalment extraterrestres. I un exemple clar d’aquests animals és la Velella velella, la barqueta de Sant Pere.

La barqueta està formada per una colònia d’hidrozous especialitzats. Els hidrozous (del grec «hidro», aigua i «zoo» animal) són animals que tenen dues formes de vida: poden estar fixats a un substrat i reproduir-se asexualment, fent còpies d’ells mateixos, i poden surar o nedar en el medi aquàtic i reproduir-se sexualment, amb intercanvi d’informació genètica. En el primer cas s’anomenen pòlips, i en el segon cas, meduses. En tots dos casos són el mateix animal!

Els pòlips són, doncs, una forma de medusa que no sura. En el cas de la barqueta, els pòlips, en compte de fixar-se a terra, es fixen entre ells i s’especialitzen a tenir diverses funcions. L’equivalent en un humà seria com si el cap fos una persona independent del braç, el sistema digestiu fos un altre individu, les cames un altre, però tots organitzats per formar un humà. Costa d’imaginar, veritat?

Els pòlips que formen la Velella velella s’agrupen en una colònia de milers d’individus d’uns 7 cm de diàmetre, que sura en la superfície del mar i es desplaça allà on la dugui el vent gràcies a una vela formada de queratina, la mateixa substància que forma les nostres ungles i cabells. Sembla una barqueta amb vela pintada de color blau, i tant el seu nom científic com el nom popular hi fan referència.

A la part de sota trobem els tentacles, que, com en les meduses, posseeixen unes cèl·lules urticants anomenades cnidocist. Així i tot, el verí que contenen no pot travessar la nostra pell, i es poden agafar amb seguretat amb la mà. Precaució, però, si les acosteu a la cara, ja que el verí sí que pot irritar les mucoses de la boca i els ulls, o les ferides obertes de la resta del cos.

En ser portada pels corrents, de tant en tant arriben massivament a les platges i al litoral, i és quan la podem observar bé. De fet, es diu de Sant Pere perquè abans de l’acceleració del canvi climàtic solia arribar a finals de juny, quan canviava el règim de vents, al començament d’estiu. Actualment, arriba a la costa molt més aviat, fins i tot al gener, tot i que la temporada habitual és de març a juny.

En general, quan les meduses arriben en gran quantitat a les platges, hi ha la tendència a etiquetar-les de plagues o de pensar que alguna cosa s’ha desequilibrat en el medi marí. Però en realitat, l’arribada d’aquests animals forma part de processos naturals encara no del tot estudiats, però que semblen recurrents i periòdics.

La barqueta de Sant Pere menja animals més petits que ella mateixa; els animals que formen part del zooplàncton. Els pòlips especialitzats filtren l’aigua de mar contínuament i atrapen aquests microorganismes. A la vegada, hi ha dos animals depredadors de la barqueta, el cargol violaci i la bavosa de mar blava. És curiós que presa i depredadors tinguin tots el mateix color blavós.

El cargol violaci (Janthina janthina) ha desenvolupat una estratègia especial per poder atrapar les barquetes, que, recordem, suren, i els cargols, no. El que fa el cargol és omplir d’aire la seva closca, per dins, fins que arriba a la superfície i, llavors, s’enganxa a la barqueta i se la va menjant.

Si trobeu barquetes a les platges, fàcilment trobareu també aquest cargol enganxat damunt d’elles.