Els científics estan fascinats amb la rata talp nua (Heterocephalus glaber). Sembla que desafia totes les lleis de la biologia. És un animal gairebé invulnerable al càncer, resisteix sense oxigen fins a 18 minuts, la seva organització social és similar a la d'alguns insectes, a vegades metabolitza com les plantes, aprèn 'dialectes' per a comunicar-se i pot viure més de 30 anys. Però, sobretot, guarda el secret de l'eterna joventut, perquè, sorprenentment, no envelleix. Els investigadors fa anys que estudien els seus 'superpoders'. Creuen que en aquest rosegador poden trobar les claus de la longevitat.
L'esperança de vida d'aquest mamífer és molt major que la de la resta de rosegadors. Si un ratolí viu de mitjana uns 3 anys, les rates talp nues arriben a viure més de 30, com van demostrar diversos estudis realitzats per la biòloga Rochelle Buffenstein, investigadora en la companyia estatunidenca de biotecnologia i desenvolupament Calico.
La raó d'aquesta elevada longevitat és que no envelleix. La rata talp nua sempre es manté jove. Els científics creuen que aquesta circumstància es deu al seu lent metabolisme. Molt més lent que el de les altres espècies de rosegadors.
Els científics que investiguen aquesta elevada longevitat aspiren a desentranyar el misteri del procés d'envelliment.
Clar que el fet que no envelleixi no significa que sigui immortal. La depredació i les malalties són les principals causes de mort en la rata topo nua. Però té una alta resistència a desenvolupar tumors.
De fet, els únics casos de càncer desenvolupats en aquesta espècie es van registrar en individus nascuts en captivitat, que van viure en entorns amb molta més presència d'oxigen que en el seu hàbitat natural.
Sobreviure sense oxigen
L'últim descobriment sobre aquest sorprenent rosegador correspon a investigadors de la Universitat d'Ottawa, al Canadà. Han descobert com aquest singular mamífer africà estalvia energia en cas d'hipòxia i aconsegueix sobreviure en condicions de poc oxigen. Fins i tot sense oxigen fins a 18 minuts. Redueix la seva taxa metabòlica fins a un 85%. Els resultats de l'estudi treien de publicar-se en la revista 'Nature Communications'.
Els autors de la recerca es van proposar entendre com aquests petits rosegadors es termoregulan o produeixen calor, una activitat que demanda molta energia, alhora que experimenten la deficiència d'oxigen, i en aquest cas l'estalvi d'energia és essencial per a la supervivència.
"Volíem saber com compensen la termoregulació i l'estalvi d'energia en la hipòxia. Descobrim que desactiven la termogènesis sense esgarrifances (en el teixit adipós marró mitocondrial) molt ràpidament a través d'un nou mecanisme", explica Matthew Pamenter, professor associat del departament de Biologia de la universitat canadenca i director del laboratori Pamenter.
Fins ara es creia que la rata talp nua, també coneguda com a ratopín rasurat, era l'únic mamífer de sang freda i que la seva temperatura corporal variava en funció de la de l'entorn. Però les dades d'aquest nou estudi demostren que no sols generen calor de manera activa, sinó que poden modular aquesta generació molt ràpidament en cas d'hipòxia.
"Per tant, són heterotèrmiques, és a dir, es termoregulan, però la seva temperatura interna també pot variar segons les necessitats", recalca l'investigador. Traduït: són animals de sang calenta, però són capaces de termoregular-se mitjançant un mecanisme únic.
Una troballa d'enorme importància
El procediment pel qual aquests mamífers toleren la hipòxia llança llum sobre com la naturalesa ha resolt el problema de la tolerància a la falta d'oxigen, recull l'estudi. La clau per a viure sense ell és l'hipometabolisme, la reducció de l'ús d'energia.
És una troballa d'enorme importància per a la medicina, perquè la hipòxia està relacionada amb moltes patologies que afecten l'ésser humà, com l'ictus o els trastorns pulmonars crònics. I aquest descobriment podria ser un primer pas per al seu millorar els tractaments, o fins i tot per a la seva curació.
El mecanisme que utilitza la rata talp nua per a termoregular-se consisteix en la ràpida eliminació de la proteïna desacoblant o termogenina (UCP1) de les cèl·lules del teixit adipós marró intraescapular.
"Les rates poden fer-ho en una hora d'exposició a una hipòxia moderada, mentre que en altres rosegadors petits la reducció de la UCP1 triga més de tres dies. Aquest és un pas important per a entendre com les rates talp nues poden estalviar energia en la hipòxia i sobreviure en un entorn hipòxic", manifesta Pamenter.
Però, a més, per a resistir sense oxigen, un altre estudi realitzat fa quatre anys va revelar que en lloc de consumir glucosa, aquesta espècie modifica el seu metabolisme, i el seu cervell consumeix fructosa com a font d'energia, igual que fan les plantes.
Però la rata talp nua guarda moltes més sorpreses. Fa només uns mesos un altre grup d'investigadors descobria que és un animal "molt comunicatiu" i que 'parla' diferents dialectes, segons la colònia en què viva. L'estudi es va publicar el mes de gener passat en 'Science'.
Colònies similars a les de les abelles
Aquest rosegador, que viu en túnels sota terra, és l'únic mamífer eusocial conegut, juntament amb la rata talp de Damara. Les seves colònies s'organitzen de manera similar a les abelles i les formigues.
En elles només hi ha una reina reproductiva. La resta dels membres de la colònia es divideixen el treball i la cura de les cries.
"El grinyol suau l'utilitzen com una crida de salutació. És anàleg a quan els humans es diuen 'hola' en conèixer-se", revela Alison Barker, investigadora del Max Delbrück Center for Molecular Medicine (MDC) de Berlín (Alemanya), coautora de l'estudi.
De manera similar al que seria un accent o dialecte regional en el llenguatge humà, l'estudi assenyala que desenvolupen crits distintius, únics i específics de la colònia i que transmeten informació sobre la pertinença social d'un individu.
El desenvolupament d'un dialecte compartit reforça la cohesió i el sentit de pertinença entre els animals d'una colònia específica, conclouen els científics.
Per a comprovar fins a quin punt la rata talp nua era capaç de reconèixer els 'dialectes' de la seva pròpia colònia, l'equip va reproduir enregistraments de sons de la seva colònia natal i de colònies 'estrangeres' des d'un altaveu.
"Fins i tot quan no hi havia un altre animal present, responien amb una vocalització de salutació als sons de la seva pròpia colònia i no d'unes altres", recalca Barker.
Cada colònia 'parla' un 'dialecte' diferent
Altres experiments van demostrar que els exemplars criats en una nova colònia, diferent de la del seu naixement, aprenen un nou dialecte. I coincideix amb el de la colònia d'adopció.
Els experts van comprovar que els dialectes no són fixos, sinó que canvien amb la mort i substitució de la reina de la colònia.
Els investigadors van concloure, a més, que els dialectes i la seva transmissió de generació en generació són més culturals que genètics.
"Igual que el llenguatge humà, que s'aprèn en funció de l'entorn en el qual es neix, aquests animals també són capaços d'adaptar-se a l'entorn vocal que els envolta", assegura Barker.
«Si el dialecte vocal del ratopín estigués totalment controlat per la genètica, seria el mateix independentment del lloc en el qual s'hagués criat. Però això no va ser el que observem en els nostres experiments", conclou la investigadora.
