L’Aurelia aurita és una medusa molt rodoneta, transparent, o lleugerament rosa, que arriba, amb altres espècies, al nostre litoral en primavera, arrossegada pels corrents que porten el plàncton. No és una bona nedadora, i se la pot trobar tant a alta mar com a la costa, però sempre en superfície.
El xoc entre les onades i les pedres provoca el trencament dels seus tentacles, de manera que, normalment, només podem observar el seu barret, l’ombrel·la. És fàcil distingir-la perquè en el barret es veu una mena de flor, formada per quatre pètals en forma de ferradura: és el seu aparell reproductor, les gònades. Segons el color d’aquesta mena de flor podem saber si és mascle, amb la flor de color blanc o groc, o femella, de gònades rosa o violeta.
A l’ombrel·la també es poden observar les terminacions nervioses, en forma de radis, des del centre fins a la vora, que acaben en els tentacles, urticants. Té quatre tentacles diferents que envolten l’aparell bucal, que s’anomena manubri. Neda fent contraccions ondulants amb el cos.
Plàncton i petits crustacis
S’alimenten de plàncton i petits crustacis, diatomees, protozous, larves d’altres animals i petits cucs marins. Amb els tentacles urticants els estaborneix i se’ls emporta a la boca. El seu barret també està recobert d’una substància mucosa, que fa que l’aliment li llisqui fins a la boca
Tanmateix, podem agafar aquesta medusa pel barret, sense por a picar-nos. De fet, és inofensiva per als humans, encara que els tentacles poden provocar una mica de mal.
Viu tant en grups, com solitària. Es reprodueix a la primavera, per fecundació interna. La reproducció sexual consisteix en la unió de cèl.lules masculines i femenines (gamets). Els ous es desenvolupen dins la medusa femella que «pareix» larves, que neden fins al fons marí i s’enganxen al substrat que troben. És l’etapa «sèssil» de les meduses. Durant tres mesos, romandran enganxades a terra, s’alimentaran de plàncton i es tornaran a reproduir, aquest cop de manera asexual, és a dir, creant còpies d’elles mateixes.
L’Aurelia aurita és comestible: a la Xina i Indonèsia forma part de la dieta: es menja un cop bullida i macerada en oli de sèsam, i es pot incorporar a l’amanida.
