Les arnes són aquells insectes amb forma de papallones que normalment surten de nit i no tenen colors cridaners. La papallona de l'eruga processionària és una arna: té les antenes peludes, un cos arrodonit, unes ales blanquinoses, i una trompa rudimentària, que no serveix per a xuclar nèctar ni cap altre aliment. En realitat, en els 3 o 4 dies que dura la seva vida adulta, no menja res. Només es dedica a buscar parella i reproduir-se. Les femelles segreguen una substància olorosa que atrau els mascles, les feromones, que poden recórrer distàncies de fins a 20 km per trobar-les. Un cop han post els ous, moren, com les papallones dels cucs de seda.
El seu nom científic és Thaumetopoea pityocampa. De la família Thaumetopoeidae, nom que deriva de dues paraules gregues que aproximadament signifiquen «fer meravelles». El nom de l'espècie, pityocampa, també en grec, ve a dir «que doblega els pins». Ben encertat, ja que en alguns llocs aquesta espècie d'eruga esdevé plaga i pot afectar pinedes que no tinguin un bon equilibri ecològic entre depredadors i preses.
Potser les meravelles referides són les estructures sedoses, que fan en els pins, uns nius blancs, en forma de bossa, de la mida d'una pilota d'handbol, aproximadament. Les arnes femelles ponen entre 120 i 300 ous.
Quan surten les larves, passen els tres primers estadis alimentant-se de les «fulles» dels pins, les acícules tendres, les que surten a la primavera. Si el pi és jove, es pot arribar a assecar i morir, però, si és adult, sovint sobreviu a l'atac.
Ja cap a la tardor, les larves del tercer estadi comencen a construir els nius amb fils de seda, on passaran tot l'hivern. Durant el quart i cinquè estadi, les larves són molt voraces, i poden arribar a defoliar el pi on es troben.
Baixen per enterrar-se
Baixen per enterrar-se A la primavera següent, les larves surten del niu, ja que per completar la metamorfosi s'han d'enterrar al sòl. És en aquest moment quan formen processons, encapçalades sempre per una eruga femella. En processó, totes les erugues del niu, baixen pel tronc de l'arbre i en filera, busquen un lloc amb terra tova per enterrar-se.
És aleshores quan són més visibles, i també quan són més perilloses: estan cobertes de pèls urticants que es poden despendre i flotar per l'aire quan són molestades. Aquest urticant pot provocar irritacions al nas, la gola i els ulls i causar al·lèrgies greus, en humans i també en gossos curiosos. De petits, per entretenir-nos, desfèiem les processons d'erugues en el pati de l'escola. Quan es treu la primera de la fila, les altres entren en un estat de confusió, fins que aconsegueixen formar una nova fila.
Afortunadament, la processionària del pi té depredadors. Les mallerengues, carbonera i blava, mengen erugues, així com les formigues, les vespes, la puput, la garsa i altres còrvids. Tots ells animals que es poden trobar a les pinedes, i on es pot ajudar a la seva reproducció instal·lant caixes nius, per fomentar l'equilibri ecològic.
En llocs on la presència d'erugues processionàries es considera plaga, també es fan servir insecticides i trampes de feromones. Una de les causes del desequilibri pot ser la plantació extensiva de només pins, sense deixar que creixin altres vegetals, sopluig d'altres espècies animals, que ajudin a equilibrar l'ecosistema de manera sostenible.
