23 de febrer de 2021
23.02.2021
L'Empordà
ENTREVISTA
Ajornem l'entrevista dels lectors a l'alcaldessa de Roses per motius personals
Fauna

La gralla, un corb amb nom d'instrument musical

Almenys tres espècies de còrvids comparteixen l'hàbitat urbà en el nostre territori de manera visible: les garses, les gralles i les caules

22.02.2021 | 19:24
Una gralla retratada a Peralada

Avui parlarem de la gralla, un ocell de la mida d'un colom, de plomatge gris cendra, amb les ales i el cap més negres i els ulls color blau cel, al qual també li agrada emportar-se objectes brillants per decorar el niu. Tant és així que diuen que el seu nom científic, Coloeus monedula (antigament, Corvus monedula), fa referència l'afició de recollir monedes, tot i que també podria voler dir «semblant a la cornella», un altre còrvid, més gros, que, per ara, no és present al litoral català.

La gralla és un animal social i sedentari. Els adults formen parelles estables que duren tota la vida i s'integren en uns grups més grans, que, a la vegada, es poden aplegar en estols de centenars d'individus per passar la nit o alimentar-se. Com la majoria d'animals gregaris, els grups de gralles tenen una complexa estructura i normes socials, que es mantenen a partir de cridòries estridents.

Perquè realment, a la gralla, se la sent: les gralles, grallen. La mateixa paraula per designar l'ocell és la que es fa servir per anomenar el seu crit. Comparteix nom amb l'instrument musical tradicional que indica als castellers quan i com s'està carregant el castell i és present en cercaviles, precisament, perquè se sent des de lluny.

Aquells ocells basen la seva dieta en vegetals i els residus que van trobant en zones urbanes, tot i que en època de reproducció mengen també petits invertebrats. Fan un niu de branquetes en forats de parets i murs d'edificis. A Peralada aprofiten també els forats sota els nius de cigonya, com fan les cotorres. La gralla femella pon i cova ella sola, uns cinc ous de color blau pàl·lid o blau verd amb taques marrons, i els pollets volen en unes cinc setmanes, cap al juny.

Com els ànecs i les oques, les gralles també es poden domesticar fàcilment, si hom les cuida des de pollets, ja que ens confonen amb la mare. El famós etòleg Konrad Lorenz va aprofitar aquesta circumstància per estudiar les gralles que vivien prop de casa seva. Va criar una niada de gralles a les quals va donar llibertat perquè volessin amb la resta del grup, i va descobrir coses molt interessants.

Es reconeixen entre ells

Els individus d'un grup es reconeixen entre ells, i n'hi ha que manen més que els altres. Aquesta jerarquia es manté en el temps. Va observar que, encara que siguin monògames, algunes parelles es fan el salt. Abans d'ajuntar-se, les parelles festegen durant un any sencer!

En el comportament de les gralles hi ha una part d'instint, com fer el niu i criar els pollets, per exemple, però també es va adonar que tenen moltes habilitats apreses. Com per exemple, identificar els perills. Per instint no fugen dels depredadors, com fan altres ocells, sinó que han d'aprendre a fer-ho.

Va estudiar també els diferents matisos dels gralls: crits diferents per foragitar un company que roba l'espai, l'albirament d'un depredador, un altre grall per trobar-se amb la parella, un altre per animar la resta del grup a volar junts una estona, i un altre per retornar al lloc.

Les gralles també juguen, com qualsevol animal social, i les podem veure volar amb el vent un dia de tramuntana, pel sol fet de divertir-se, sense cap més ambició.

En uns arbres al costat de casa, cada dia a la posta del sol van arribant els grups de gralles del voltant per passar la nit. Cada dia es criden i es parlen, i el seu grallar ja forma part de l'ambient del barri.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook