Dues espècies de rates viuen amb els humans a les ciutats i els pobles: la rata comuna (Rattus norvegicus) o rata de claveguera, i la rata negra (Rattus rattus), que també la podem trobar en camps, llocs de fruiters i al bosc.

La rata negra conviu amb els humans des de la darrera glaciació, quan els va acompanyar en la seva expansió des de l'Àsia a la resta d'Europa. És més petita que la comuna, i és la responsable de les epidèmies de pesta a Europa, que es transmetien a través de les picades de les puces presents en aquest animal.

La rata comuna, en canvi, va desembarcar a Europa cap al 1700, provenint de la Xina. I poc després va colonitzar Amèrica, acompa­nyant els mariners en els vaixells de mercaderies, i convertint-se en menjar d'emergència, si el viatge es torçava. De fet, la carn de rata és considerada una menja exquisida, encara ara, en algunes parts del món.

A Catalunya la rata comuna es va començar a citar al segle XIX: és, per tant, una espècie invasora, que, segurament, va desplaçar lentament del seu hàbitat la rata negra que hi havia fins llavors.

Curiosament, la rata negra no arribà a colonitzar els països escandinaus. Possiblement pel fred. En canvi, la rata comuna, sí. Llavors, al nord d'Europa només hi havia rates comunes, i a l'hora de posar el nom científic, es va decidir anomenar-les norvegicus, és a dir, «de Noruega», tot i que eren originàries de la Xina.

Per diferenciar-les, el més fàcil és fixar-se en la cua: si la cua és més llarga que el cos i el cap junts, és una rata negra. El color del pèl no és determinant, perquè existeixen diferents varietats, tant en una espècie com en l'altra.

La rata comuna és més gran; pot fer fins a 30 cm i pesar quasi mig quilo. Menja de tot, i necessiten els humans. En biologia aquest fet s'anomena comensalisme: són les nostres comensals, compartim taula i no sobreviurien com a espècie sense nosaltres, de qui obtenen els aliments, i els humans no som conscients que n'afavorim la població.

A les rates comunes, els agrada viure sota terra i en llocs on hi ha aigua. Colonitzen els soterranis, les clavegueres, i tota mena de forats a prop de l'aigua, també a l'exterior. A la rata negra, li agraden més les golfes i els forats dels arbres. És més gràcil que la comuna, salta i és bona escaladora, en canvi no li agrada tant nedar, cosa que a la comuna no l'importa fer.

Les dues espècies de rates són nocturnes, tot i que també es poden deixar veure durant el dia si a la nit no troben aliment. Tenen una capacitat increïble per acomodar-se a hàbits diferents. La rata comuna viu en colònies formades per un mascle i una o dues femelles amb les seves cries. La rata negra viu en colònies d'entre 20 i 50 individus.

Les femelles de ciutats i pobles poden criar durant tot l'any, ja que sempre tenen aliment disponible. L'embaràs dura uns 21 dies i poden tenir diverses cries. Les rates comunes joves són grises. A causa del comensalisme amb els humans, que la protegeix, les rates de les ciutats i pobles tenen pocs depredadors. Com a molt, gats domèstics que cacen individus joves, ja que els adults es defensen bastant bé. A més, la progressiva desaparició de mussols, com l'òliba de les ciutats i pobles, pot afavorir la presència de rates.

A les rates comunes, no els agrada tastar menjars nous, cosa que dificulta el control de l'espècie per enverinament. S'ha comprovat també que algunes poblacions de rates s'han fet resistents als verins. Es calcula que en una ciutat hi ha cinc rates per habitant.

Són animals molt intel·ligents i hàbils i col·laboren entre ells. Per aquest motiu també són populars com a animals de companyia. Són fàcils de domesticar, si s'agafen de petites, i a través del menjar. Han estat protagonistes de pel·lícules com Ratatouille, els Rescatadors o Stuart Little, i mitificades en contes com el de la Rateta que escombrava l'escaleta. La rata més famosa deu ser Mickey Mouse...o potser aquest era un ratolí?