És lamentable veure com cada estiu es repeteixen les fatals notícies de cops de calor soferts pels nostres animals arreu del país. Si bé no és la urgència veterinària més freqüent, és una de les clàssiques que sempre veurem a l'estiu i potser la més evitable de totes.
Però, què és exactament un cop de calor i com ho podem evitar?
Estrictament parlant, un cop de calor succeeix quan la temperatura excedeix la capacitat del cos a dissipar-la, produint-se una situació fatal d'hipertèrmia. És una situació d'urgència, perquè les conseqüències fatals de la hipertèrmia ens poden portar a la mort en minuts.
Són desgraciadament coneguts els casos succeïts dins d'un cotxe en un pàrquing, però el cop de calor pot esdevenir en qualsevol lloc, també en un tranquil passeig a l'aire lliure en les hores de més calor. Les probabilitats augmenten si l'animal no té accés a aigua fresca o si la humitat ambiental és alta.
Coixinets plantars, insuficients
I, per què passa això? Doncs perquè els gossos i gats no tenen la nostra capacitat de suar per dissipar la calor, ells panteixen (en el cas del gos) i suen només pels coixinets plantars. Aquest sistema és clarament ineficaç i es mostra superat amb facilitat, és per això que la temperatura normal d'un gos o un gat ja és de per si més alta que la nostra (arriba als 39 graus en situacions normals).
Tanmateix, si aquesta temperatura arriba als 42 graus, els òrgans es veuen superats i comencen a fallar, esdevenen, doncs, insuficiències renals, hepàtiques, edema cerebral, hemorràgies massives, xoc i mort.
Cal destacar que no tots els gossos tenen les mateixes probabilitats de patir aquest xoc, hem d'estar particularment atents a les races anomenades braquiocefàliques o de morro curt (Pugs, Buldogs, gats Perses, etc.) animals obesos (que se sobresaturen amb més facilitat), animals amb patologies respiratòries cròniques (asma) o cardiovasculars (afectacions cardíaques) i especial menció els conills, que són extremadament sensibles a la calor per si mateixos.
Amb sentit comú
Què s'ha de fer si volem evitar un cop de calor? Recomanaria utilitzar el menys utilitzat de tots els sentits: el sentit comú. No fer exercici en les hores de més calor, sempre tenir aigua fresca a l'abast, no fer llargs viatges en cotxe sense haver planificat parades (més de les que voldríem, però l'animal s'ha de refrescar). I, si us plau, no deixeu mai l'animal al maleter del cotxe, no cal dir que abaixar les finestretes no ventila el cotxe.
Arribats a aquest punt, què hem de fer si un animal té un cop de calor? Cal fer dues coses: primer, pensar que estem davant d'una urgència veterinària, cal buscar algun veterinari disponible (les conseqüències poden ser mortals inclús hores després del cop de calor).
Segon: cal baixar la temperatura gradualment. Busquem un lloc a l'ombra i ventilat, disposem d'aigua per a l'animal. Mullem-lo, però mai el ruixeu amb aigua freda, només amb aigua normal (el contrast de temperatures amb la freda seria molt pitjor que el cop de calor en si). No utilitzem alcohol (com a veterinari, he vist cops de calor i, seguidament, intoxicacions per alcohol per haver ruixat l'animal). Cal que utilitzem tovalloles mullades i acostem un ventilador, si podem. Per saber si ho estem fent bé, cal comprovar la temperatura en el lloc més fiable, de manera rectal.
Cal saber-ne d'aquesta situació perquè, tal com hem comentat, és una de les poques urgències àmpliament evitables. No penseu mai que no tindreu un cop de calor si no tanqueu el gos al maleter. Més d'un gos n'ha patit algun passejant tranquil·lament als voltants de les 7 del vespre. Si us costa de creure, proveu de sortir pel passeig Marítim a les 7 de la tarda d'un dia d'agost amb un gruixut abric de pell a sobre. Ho trobareu particularment difícil.
