30 de juny de 2020
30.06.2020
L'Empordà
Mascotes

La pirotècnia, malson per als gossos

Els experts aconsellen reduir l'angoixa dels animals amb mesures de mitigació del soroll a casa

30.06.2020 | 09:11
En Jan va aparèixer la nit de Sant Joan i encara no ha trobat el seu amo

La pirotècnica està arrelada a les celebracions, tot i que cada vegada són més els col·lectius que reclamen canvis. És el cas de l'entitat figuerenca El sendero de Lugh, que fa uns dies promovia una campanya per fomentar l'ús de pirotècnia de baix impacte sonor com a alternativa a la pirotècnia convencional perquè, diuen, «són molts els col·lectius que es veuen afectats per l'ús de focs artificials i petards d'alt impacte sonor, amb conseqüències molt negatives».
Un d'aquests col·lectius són els animals. L'endemà de Sant Joan és habitual veure publicacions a les xarxes de gossos perduts i de persones buscant la mascota perquè s'ha escapat en sentir el so dels petards. Per sort, solen ser animals que ben aviat tornen a casa per ells mateixos o acompanyats per veïns o entitats de protecció d'animals.

Any de poques recollides

Enguany l'Anxova Peluda, associació protectora d'animals de l'Escala, ha recollit tres gossos i ha tingut fins a set avisos de propietaris buscant el seu gos; només un d'ells, el Jan, encara no ha trobat el seu propietari. A la resta de la comarca no hi ha hagut pràcticament recollides per part de les entitats protectores, tot i que sí que han rebut avisos de propietaris que buscaven el gos.

Des de Progat i Gos, reconeixen que, aquests dies de celebracions amb petards, «com que no hi havia focs artificials, la gent els ha fet al carrer, i els gossos ho han passat realment malament, ha sigut pitjor, tot i que no n'hem hagut de recollir».
Però cal tenir en compte que els animals, a més d'escapar-se, poden arribar a patir infarts o fins i tot llençar-se pel balcó davant el terror pel soroll dels petards, exemples que s'han viscut aquest any arreu de Catalunya.

Arnau Bernet, veterinari a VetAquí Empuriabrava, explica que «per a l'espècie humana, el principal dels sentits seria la vista, però la realitat del gos s'explica per l'olfacte i l'oïda» i, davant d'un petard, el so que percep l'animal «es veu multiplicat i li dispara tots els sentits d'alarma». Les persones podem entendre una explosió d'un petard, però per al gos «no és normal i entra en un estat irracional de nervis».

Reduir l'estrès


Segons Bernet, hi ha tres maneres de poder ajudar els cans. D'una banda, «utilitzant el sentit comú, allunyar-los del soroll i sobretot no tirar petards a prop». En aquest sentit, Miriam Falgàs, psicòloga i etòloga col·laboradora de l'Associació Projecte Lola, apunta que «si sabem que les nostres mascotes pateixen, no els traiem a veure la festa i els deixem a casa».

Bernet recomana que «si l'animal realment ho passa molt malament o té un problema cardíac, la millor inversió per a la seva salut és allunyar-lo físicament de la zona», per això molts propietaris opten per deixar el gos una nit a una residència que estigui enmig de la natura o destinar la festa a llocs on no se celebri Sant Joan.

Si no és possible desplaçar- se o pagar una residència fora de la zona, «com que és una reacció de por, cal crear un lloc a casa el més allunya't possible dels sorolls, fosc i on estigui segur», concreta el veterinari, però caldrà tenir en compte que «tot i estar molt allunyats, encara tindran por perquè continuaran sentint el soroll».
Les propostes en aquest cas són àmplies. L'etòloga Falgàs proposa «tancar finestres, abaixar persianes i posar la televisió o la ràdio per camuflar el soroll de fora», i alhora preparar al gos una «zona segura: el lloc ideal és el que escull l'animal en moments d'estrès o angoixa. Si no el tenim, el podem triar nosaltres buscant l'habitació més apartada del soroll».
Un cop trobat el lloc, l'etòloga aconsella amortir el so «posant una manta o un llençol que cobreixi del terra fins a sobre una taula o entre dues cadires perquè l'animal es pugui refugiar a sota i sentir-se en un cau segur». Però, sobretot, cal no deixar-lo mai «tancat en llocs on es pugui fer mal, sobretot balcons, ja que en moments de pànic no es calcula l'alçada».
A més, Falgàs aconsella no deixar el gos mai sol, i tampoc renyar-lo si orina per la por, ja que «l'únic que aconseguiríem augmentar-li l'estrès».

L'últim aspecte a considerar seria la medicació. Tot i que tant Falgàs com Bernet apunten que cal tenir molt en compte que «la pastilla que es donava per sedar els gossos està contraindicada». De fet, tot i que semblaria que el relaxa, només el paralitza i se li elimina la possibilitat de fugida, però l'animal és conscient i manté l'estat d'ansietat i por, «i s'ha demostrat que, Sant Joan rere Sant Joan, el gos té més por», concreta Bernet.

Per això Bernet aconsella recórrer al veterinari habitual un mes abans i realitzar un tractament de llarg termini per reduir l'ansietat de l'animal. «Per al mateix moment hi ha fàrmacs, però, sobretot, sota prescripció veterinària».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook