23 de desembre de 2019
23.12.2019

El bou del pessebre nadalenc, d'animal sagrat a culpable del canvi climàtic

Els bous i les vaques han ajudat sempre a la humanitat proporcionant aliment, estris i cuiro per abrigar-se

23.12.2019 | 14:25
Diferents races de vaques que conviuen al territori

Al pessebre no poden faltar el bou i la mula. O potser era una vaca? La vaca i el bou són mamífers herbívors remugants. Pasturen ràpidament durant el matí i, a la tarda, tornen el menjar a la boca i el masteguen bé. Són capaços de fer això perquè tenen un sistema digestiu compost de quatre cambres, on, amb ajut de bacteris i altres components de la flora intestinal, poden fermentar l'herba per treure profit de la cel·lulosa com a font d'energia.

Tant els bous com les vaques tenen banyes, que utilitzen per defensar-se de l'os i el llop. El bou, o toro, i la vaca, són animals propis d'Europa des de la darrera glaciació, descendents de l'ur (Bos primigenius), el toro salvatge, que va aparèixer a l'Índia fa prop de dos milions d'anys i va viure als boscos europeus fins a l'edat mitjana.

La doble vessant d'animal salvatge i domesticat, d'on depenia la supervivència de la societat d'aquells temps, devia propiciar la seva sacralització. Trobem, en la mitologia grega, que Zeus es va convertir en toro per raptar Europa, i va quedar per sempre gravat a les estrelles, en la constel·lació de Taure. També és conegut el Minotaure –un monstre amb cos d'home i cap de bou– i el laberint que va dissenyar Dèdal per retenir-lo a l'illa grega de Creta. I no només a Europa, a la mitologia egípcia, la deessa Hathor té banyes de vaca entre les quals porta el disc solar. Antigament, aquesta deessa era una vaca! Igual que a l'Índia les vaques són –o eren– sagrades i tenen un tracte especial i diferent dels altres animals. El bou està també representat en el zodíac xinès.

L'evangelista cristià Sant Lluc es representa com un bou, i tant els bous com les vaques són els animals més sacrificats durant els rituals segons els llibres antics de les religions del món. És inevitable, doncs, que el bou hagi passat també al bestiari festiu català, igual que les mulasses i els dracs.

A Figueres hi ha un bou que vol representar el que estirava les barques dels vells pescadors de la plana. És molt gros, té les banyes tortes i és pesat a l'hora de caminar, però és valent i fort. Calen quatre persones per portar 130 kg de polièster i alumini.

Races presents a la comarca

A la comarca, hi conviuen encara diverses races de vaques. La de llet suïssa, que viu normalment estabulada, va arribar a principis del segle XX. És molt dòcil i dona molta més quantitat de llet que les d'aquí. Es va trobar amb les autòctones, algunes de les quals van sortir malparades. És el cas de la vaca catalana que es va extingir, però la poden veure en algunes pintures gòtiques, com la representació del Nadal al retaule major del monestir de Santes Creus, o al retaule de l'altar major de l'església parroquial de Vielha, o a l'adoració dels pastors del retaule de Verdú.
Aquesta vaca es caracteritzava per ser vermella i tenir grans banyes en forma de lira.

La vaca bruna té el seu origen en els exemplars de vaca suïssa alpina que es van importar i que es van barrejar amb les autòctones. És una raça que es cria per carn i pastura lliurement en els Pirineus durant l'estiu i la tardor, a la Garriga d'Empordà i al cap de Creus, a l'hivern i primavera. La carn d'aquesta es comercialitza sota una Indicació Geogràfica Protegida: Vedella dels Pirineus Catalans. Actualment hi ha uns 30.000 exemplars.

La vaca marinera, extinta també, era la que utilitzaven els pagesos del litoral com a força tractora per llaurar la terra i per treure les barques de l'aigua. També es feia servir la llet i la carn. Al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà s'intenta recuperar a partir d'individus de vaca menorquina.

Seguint al litoral, el bou és també un art de pesca i les barques utilitzades s'anomenen barques del bou. Eren de vela llatina i sortien sempre aparellades, tal com un jou de bous, amb la xarxa al mig de les dues. El municipi de Portbou conserva en el seu escut un parell de barques del bou, que segurament es refugiaven a la platja, en cas d'una tramuntanada sobtada. I ja a la muntanya, la vaca de l'Albera, o vaca fagina, és una raça pròpia de l'Albera, que ha sobreviscut en semillibertat. Basa la seva alimentació en la vegetació dels boscos i prats que té al seu abast, ajudant a la prevenció d'incendis.

ARAVA és l'Associació de Ramaders de la Vaca de l'Albera, que té com a objectius la conservació, expansió, millora genètica i promoció de la vaca fagina. Ara n'hi ha uns 300 exemplars.

Com a humanitat, és cert que no ens portem bé amb les vaques i els bous. Humiliem i torturem els toros com a espectacle per divertir-nos, i a les vaques, estabulades en granges, les fem criar per aprofitar-nos de la seva llet, separem només de néixer les cries de les mares, els cremem les banyes perquè no creixin i ara, també les culpem del canvi climàtic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook