Les cigonyes travessen l'Empordà durant el mes d'agost i, si estem atents i mirem el cel de tant en tant, les podem veure. Per exemple, el cinc d'agost, se'n van veure unes trenta sobrevolant Figueres.
A vegades, si el temps a la segona quinzena d'agost és inestable, si plou, o fa molt de vent, les cigonyes s'esperen per creuar els Pirineus juntes, i es poden arribar a observar centenars d'individus que fan el viatge junts. Creuen tota la península Ibèrica, i acostumen a aturar-se tant a zones naturals, com els aiguamolls o camps de conreu, com a les teulades de les cases, els terrats, les antenes de telèfons o les torres de l'electricitat, on poden descansar o, fins i tot, passar la nit.
A Figueres, se solen veure al campanar de l'església de Sant Pere, el de la Immaculada, a la sitja de l'antiga fàbrica de talc i també els arbres del Ral·li Sud i de l'Olivar Gran. L'espècie que veiem és la cigonya blanca, Ciconia ciconia. Un ocell d'aproximadament un metre de grandària, de llargues potes de color taronja, com el bec, i plomes blanques i negres.
És una espècie protegida, per tant, la captura i la mort són prohibides.Segons el SIOC (Servidor d'informació ornitològica de Catalunya), la població catalana de cigonyes és d'entre vuit-cents i mil individus adults, mentre que la població europea és d'unes dues-centes mil parelles i representa aproximadament el 80% de la població mundial de cigonya blanca. A la comarca ara crien unes cent vint-i-cinc parelles.
Els col·laboradors del projecte Nius, que és una iniciativa ciutadana destinada al seguiment de la nidificació dels ocells, han observat que les cigonyes crien només un cop a l'any, entre l'abril i el juny. La posta és de quatre ous i la incubació dura trenta-tres dies i mig. Els pollets alcen el vol dos mesos després de trencar la closca.
A Peralada hi ha una població estable de cigonyes. L'any 1998, juntament amb els responsables del projecte de reintroducció de la cigonya al recent inaugurat Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, i fent servir la mateixa tècnica, va criar als jardins del Castell de Peralada la primera parella de cigonyes. Actualment hi crien unes trenta-cinc parelles, que tiren endavant una cinquantena de pollets. Els pollets s'anellen cada any al mes de maig, així es poden fer els seguiments d'aquests ocells: a on van, si tornen, etc. En l'anellament s'hi fan participar les escoles de la comarca, que d'aquesta manera coneixen aquests animals emblemàtics i valoren la protecció de la natura. La població de cigonyes de Peralada és ja un reclam turístic més. És un lloc fàcil per observar aquests fantàstics animals, als quals les caves han dedicat el nom d'un vi.
La tècnica de reintroducció que es va fer servir tant als Aiguamolls com a Peralada és la de tancar durant dos anys, en una gàbia prou grossa, els 30 exemplars de cigonya que es van portar el 1996.
La cigonya més famosa a la comarca va ser la Guita, un mascle que va arribar als Aiguamolls amb només quatre dies de vida. Va passar el primer any al zoo de Barcelona, i després va retornar als Aiguamolls. Va conviure tota la seva vida amb els humans, passejant per l'aparcament del parc i observant els visitants. Era l'emblema perfecte en els inicis del parc, el símbol de la reintroducció de l'espècie a l'Empordà. Es va fer tan famosa que li van dedicar contes, cançons, llibres i fins i tot es va crear la Festa de la Cigonya. Va morir el 2004, amb divuit anys.
L'arribada de les cigonyes anuncia també el final de l'hivern i, per tant, del mal temps, i coincideix amb l'època de cria de moltes espècies d'animals domèstics. El fet que nasquessin cries dels animals quan arribava la cigonya, va ser el motiu pel qual es deia que les cigonyes portaven els nens... des de París!
Les cigonyes mengen de tot, no fan miraments a res: poden menjar cucs, petites serps, granotes, crancs -inclòs el cranc americà- sargantanes, de tot. Cada dia, les cigonyes altempordaneses s'alimenten a l'abocador, on els humans altempordanesos llencem les escombraries. Allà, amb els seus forts becs, trenquen les bales de residus i aprofiten tot el que hi ha de comestible, fent-se la competència amb els gavians i alguns còrvids. En aquest sentit, es diu que és una espècie oportunista; aprofita les oportunitats que li brinda el medi, encara que no sigui molt natural del tot.
