05 de agost de 2019
05.08.2019
Avinyonet de Puigventós

La cuca de llum voladora exòtica, de prop

L'animal, que no se sap com ha arribat, forma colònies de centenars d'individus que brillen i volen al mateix temps

05.08.2019 | 16:14
Photinus immigrans sp. nov. mascle a) visió dorsal i b) visió ventral

Ja fa tres estius, els veïns d'Avinyonet de Puigventós van quedar fascinats per l'espectacle natural que cada nit es veia cap a la carretera de Llers. Centenars de puntets lluminosos volant, saltant i parats a terra, oferien una visió espectacular d'un fenomen misteriós. La gent gran no havia vist mai una cosa semblant al poble. És cert que abans es veien més cuques de llum que ara, però com aquests estius passats, mai.
La cuca de llum autòctona més habitual s'anomena Lampyris noctiluca. Té una vida d'uns dos anys, i, com tots els insectes, passa per diferents fases. En la fase de larva, és com un cuc segmentat, com si fos un cuc amb armadura de color negre. Neixen cap a la tardor, i la seva principal ocupació és trobar cargols per menjar, cosa que les porta a recórrer uns 120 metres al dia. En aquest primer hivern, la larva mudarà (canviarà de pell) unes sis o set vegades. Així seguirà fins a la segona primavera, que mudarà a l'estat de pupa.

Les femelles emeten llum

El de pupa és l'estat adult. Les femelles muden uns cinc dies abans que els mascles. Un cop passen a l'estadi adult, les femelles emeten llum com fanalets descarats i els mascles, que tenen ales, les busquen. Normalment s'ajunta un grup de diverses larves per mudar, i hi ha una diferència de temps entre la sortida de les femelles i els mascles. En aquesta fase, és possible que veiem brillar una desena de cuques de llum en el mateix lloc durant una setmana, en els mesos de juny o juliol. Quan el mascle localitza una femella, la llum s'apaga.
En canvi, les cuques observades en aquest petit poble, brillaven molts més dies i no s'estaven quietes: les llumetes semblaven saltar o volar, i se'n comptaven per centenars. En altres pobles de la comarca també se'n van veure, com a Garrigàs, i l'any passat va saltar la notícia que en altres municipis de les comarques gironines també s'hi havien observat: Sant Joan de Mollet, Bordils, Celrà, Cervià de Ter i Flaçà.
En estudiar aquestes misterioses cuques de llum, es va poder assegurar que no pertenyien a cap dels gèneres coneguts i presents en el continent europeu, sinó a un gènere americà: Photinus. La cuca adulta no és un cuc sense ales, sinó que sembla més aviat un escarbat petit: tant la femella com el mascle d'aquesta cuca de llum són voladors, i tenen la capacitat d'emetre llum mentre volen, amb la qual cosa l'espectacle està assegurat: és com estar a la selva sense moure's de casa.

Originàries d'Amèrica

La cuca és originària d'Amèrica Central, i encara ningú sap com ha arribat a les comarques de Girona. Al contrari de la cuca de llum autòctona, que brilla només durant una setmana, la visitant es pot veure brillar des del juny fins a finals d'agost, i forma colònies molt nombroses. Com que els individus trobats aquí són una mica diferents dels americans, s'ha batejat l'espècie com a Photinus immigrans.
Se sospita que podria haver arribat a través de plantes ornamentals importades. També hi ha qui opina que es podria haver escapat d'alguna granja de cuques de llum. I sí, hi ha granges de cuques de llum. La luciferasa és la substància responsable de la bioluminiscència, la llum que generen alguns animals, i es fa servir en biotecnologia. Per exemple, es fa servir pel seguiment del desenvolupament d'alguns tumors, o, en un ús més conegut, per trobar rastres de sang en l'escenari d'un crim. Una altra possible entrada seria que hagués vingut amb les llavors de blat de moro, ja que la ubicació de les colònies coincideix amb camps d'aquest tipus de cultiu.
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en la seva web, alerta d'aquesta nova espècie de lluerna, a la que caracteritza d'invasora, tot i que no hi ha constància que s'hagi estès per altres municipis. Es demana que, si es veuen aquest estiu, es contacti a través del correu: especiesinvasores.tes@gencat.cat. Aquí mateix, s'hi poden trobar els dos estudis que s'han fet de l'espècie en el nostre país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook