L'amor pels animals és una de les armes més poderoses de l'ésser humà, sobretot quan aquest afecte, i normalment és així, és correspost. Tots aquells que tenen una mascota entenen la magnitud de tal relació, així com l'important paper que l'animal exerceix en la família.
El que potser és menys conegut és que la interacció entre l'home i l'animal va jugar un paper clau per a l'evolució de l'espècie i que el nostre llenguatge i la nostra empatia no serien el mateix sense ells.
A continuació, recordem cinc de les històries més tendres entre animals i persones que ens han tocat el cor:
Dindim, el pingüí agraït
Dindim, un pingüí de Magallanes, va aparèixer agonitzant en una platja del Brasil fa ja cinc anys. Joao Pereira de Souza, un pensionista local de 71 anys, el va trobar moribund entre unes roques, cobert de cru. L'home va portar-lo a casa, on el va netejar i es va esforçar per mantenir-lo amb vida durant una setmana. Un cop recuperat, Joao va tornar al petit pingüí a la mar. El que Joao no esperava era que l'animal fora a tornar uns mesos després a la mateixa platja on un dia el va rescatar.
De fet, avui dia l'au marina, ja batejat com Dindim, passa vuit mesos a l'any convivint amb l'ancià. Quan arriba l'època de reproducció, el pingüí neda fins a les costes d'Argentina i Xile. Però tan aviat com el seu instint de preservació de l'espècie li ho permet, torna a la casa del senyor Pereira, la qual ja és casa seva.
Capità, el gos que viu al costat de la tomba del seu amo
Des que Miguel va morir, el seu gos Capità se sent molt sol. Una de les formes que té d'expressar-ho i estar més a prop del que va ser el seu amo i cuidador, és apropant-se cada dia a la tomba, a la ciutat argentina de Còrdova, i tombant-se a sobre.
Segons va explicar la dona de Miguel, el gos va ser un regal per al seu fill. Dies després de la mort de Miguel, Capità va desaparèixer de casa; va estar durant un temps dormint al carrer, fins que li van perdre el rastre.
Un dia, mare i fill van anar a visitar la tomba de Miguel i es van trobar allà a Capità. "El gos se'ns va acostar bordant, com si plorés", confessen. Tot i que el van cridar, el gos va romandre immòbil, a la tomba. Una setmana més tard, van tornar al cementiri i es van topar de nou amb Capità. Aquest cop va tornar amb ells a casa, però segueix visitant la tomba de Miguel diàriament.
L'abraçada del Lleó Júpiter, a la seva cuidadora
El lleó Júpiter estava acostumat als focus, la gent, les acrobàcies... i també al maltractament i, a la fam. El felí, que vivia a la ciutat de Cali (Colòmbia), era una de les actuacions estrella per al circ en el qual treballava.
La seva 'salvadora' va ser una dona, Ana Julia Torres, a la qual el lleó li mostra el seu agraïment per haver-lo rescatat amb unes abraçades i petons animals tan intensos que són capaços de provocar tendresa i por alhora.
La seva salvadora només té bones paraules per a ell, ja que diu que és el més tendre i pacífic que mai ha conegut. Júpiter ha oblidat el seu dur passat i viu ara feliç en un centre d'animals.
El Koala Sam, salvat dels incendis a Austràlia
Després dels terribles i devastadors incendis que van assolar Austràlia el 2009, la història del rescat del Koala Sam a mans d'un bomber va arribar al cor de moltes persones.
El koala es trobava ferit, assedegat i perdut després de l'incendi al bosc de Port Lincoln. El seu destí era morir entre les cendres, córrer la mateixa mala sort que altres animals del bosc. Afortunadament, un bomber va topar amb ell i el primer que va fer va ser hidratar-lo amb una ampolla d'aigua, com si es tractés d'un nadó humà. Després de recuperar l'alè, l'animal, que tenia cremades de consideració a les potes i, a la pell, va ser traslladat a un centre de cures on es va recuperar perfectament.
Rescat i alliberament de Britches, el nadó Macaco
El 1985 un grup d'activistes del Front d'Alliberament Animal, va entrar a les instal·lacions d'un Bioteri del centre d'experimentació, amb animals a la Universitat de Califòrnia. Allà van trobar terribles i cruels experiments que sembrarien l'odi contra la Ciència.
Un dels animals afectats era Britches, un nadó Macaco al qual li van cosir les parpelles per estudiar si la ceguesa permanent comportava danys cerebrals. A més, el van sotmetre a interminables sessions de decibels per comprovar la seva reacció.
Després de ser rescatat, Britches va ser cuidat les 24 hores del dia, amb l'objectiu de curar les ferides físiques, però sobretot les psicològiques. Quan el mico va estar millor, va ser traslladat a viure a un santuari en companyia d'una mare macaco que ja havia criat a altres animals orfes. Gràcies a un grup de persones, Britches va recuperar la vida animal que li havien tret.
