Què és un col·lapse glacial, la principal hipòtesi sobre l’origen de la riuada al Nepal? Pot passar a Europa?

El pas de les hores està ajudant a aclarir cada vegada més incògnites sobre les causes de la devastadora riuada al Nepal. Les investigacions preliminars apunten que el desastre, que ha causat centenars de víctimes mortals i més d’un miler de desapareguts, va ser provocat pel col·lapse d’una glacera al vessant nord del Langtang Lirung, un cim de 7.200 metres d’altitud situat a la frontera amb la Xina. El col·lapse va provocar una sacsejada equivalent a la d’un terratrèmol de 5,2 graus, segons el Servei Geològic dels Estats Units (USGS), i va generar una amalgama d’aigua, gel i roca que va arribar fins a 100 quilòmetres riu avall, destruint tot el que trobava al seu pas.

Aquest fenomen es produeix quan una part de la glacera es desprèn i les restes es desplacen ràpidament pel vessant de la muntanya. Les restes d’aigua i gel es fonen ràpidament, incorporant més material i aigua a mesura que avancen pels cursos de rierols i rius existents, i generen una allau de gran velocitat i abast.

Cada vegada és més clar que el gran flux d’aigua, que va arribar a fer pujar fins a 9 metres el nivell del riu Trishuli, es va deure al mateix despreniment a les cotes més altes i no a la creació d’un llac temporal al curs del riu. «Tot apunta que el despreniment de gel va ser tan massiu des de les parts altes que va acabar triturant-se per l’alta pressió i transformant-se gradualment en aigua», explica el geògraf Marc Oliva, professor de la Universitat de Barcelona. «Aquesta aigua va acabar incorporant-se al cabal del riu i va desencadenar les impactants imatges que hem vist».

Altes temperatures

Encara falta aclarir, però, què va provocar el col·lapse de la glacera. Una possibilitat és que les altes temperatures hagin fos les capes superiors i que la infiltració de l’aigua fins a la base hagi facilitat el lliscament. Una altra opció és que es degui a un desplaçament del terreny situat sota la glacera a causa de les altes temperatures, que haurien afectat el permafrost (la capa de sòl que es manté congelada durant llargs períodes de temps) i degradat la roca mare.

Tot i que les altes temperatures semblen haver tingut un paper important, els experts són cautelosos a l’hora d’atribuir el desastre directament al canvi climàtic. La geòloga Marta Guinau, membre del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Universitat de Barcelona, explica que els fronts de les glaceres es desprenen de manera natural des de fa anys per motius aliens a l’escalfament global, però reconeix que aquests processos poden ser més freqüents i de més magnitud a causa de les alteracions climàtiques.

Risc a Europa

Aquest tipus de fenòmens no es limiten únicament a serralades relativament joves com la de l’Himàlaia, sinó que també es poden produir en altres indrets, inclosa Europa. Però la possibilitat que provoquin un grau de destrucció similar al del Nepal és molt més reduïda. «L’altitud de les muntanyes de l’Himàlaia és molt superior a la dels Pirineus o els Alps i tenen un terreny més abrupte, cosa que fa que els processos siguin molt més energètics. Es poden donar casos similars a Europa, però probablement no seran de la mateixa magnitud», assegura Guinau.

Independentment de la magnitud d’aquests fenòmens, els experts coincideixen que es poden prevenir mitjançant la instal·lació de sistemes de monitorització que permetin observar canvis en la superfície del terreny i de les glaceres. «Abans que es produeixi un despreniment de roca o de gel es poden observar petits desplaçaments que permeten detectar un moviment més gran, però per a això cal disposar d’aquests sistemes i vincular-los, alhora, a serveis d’alerta a la població», explica Guinau.

Una solució que ja s’ha provat a Europa però que es presenta més inaccessible, almenys a curt termini, en altres punts del planeta.

Subscriu-te per seguir llegint