Nacho Puig, fundador d’una ONG al Nepal: "Les pèrdues actuals són enormes però el més dur vindrà després, molta gent ja estava en una situació molt vulnerable"

Nacho Puig Aubeyzon, barceloní de 32 anys, va fundar l’ONG Bahadur Social Project, dedicada a l’ajuda de les comunitats indígenes chepang del Nepal, formades per unes 70.000 persones. Els seus projectes són a Gorkha i Dhading, zones devastades per la recent riuada de fang, roques i pedres. Atén El Periódico, del mateix grup editorial que l'Empordà, per telèfon des de la ciutat de Pokhara, al centre del país.

Només un cop de sort ha evitat que vostè fos allà quan va passar la tragèdia.

Nosaltres érem en aquesta zona supervisant els nostres projectes i a última hora vam decidir avançar la nostra marxa. Vam sortir de nit i al matí vam començar a rebre missatges i vídeos per WhatsApp dels nostres treballadors sobre les inundacions, amb els ponts penjants ja desapareguts, els camions bolcats i les cases cobertes del fang. La gent està impactada. Moltes famílies van quedar separades a un costat i l’altre del riu i encara no s’han pogut reunir. Tots els meus treballadors estan sans i estalvis, tot i que aïllats, amb llum molt inestable. Amb alguns que han perdut casa seva, en canvi, no he pogut contactar encara. No pots sortir ni entrar perquè, tot i que les carreteres no estan del tot destrossades, sí que ho estan els ponts pels quals hi accedeixes. També han caigut els ponts de ciment per on circulaven els camions.

Quin és l’ambient?

Sobretot d’incertesa. El més important és salvar la vida però les famílies necessiten travessar el riu per proveir-se o cultivar les seves terres, els nens també necessiten els ponts per anar a l’escola. Les destrosses són tan grans que no sabem quant temps necessitarà la reconstrucció. Les pèrdues actuals són enormes però el més dur vindrà després. Famílies que ja estaven en una situació molt vulnerable la veuran agreujada fins a mitjà o llarg termini. Alguns tenen uns ingressos de 700 euros anuals, és a dir, dos euros diaris. Tant l’electricitat com l’aigua són inestables ja en condicions normals. Jo em solia dutxar al riu. Són zones molt remotes en les quals fins i tot és difícil aconseguir el més elemental. Viuen al límit però crec que sobreviuran. Són gent meravellosa, ja ho vam veure durant la Covid: si un no té menjar, el veí comparteix el seu.

I les conseqüències socials?

Els nens no podran anar a l’escola i això agreujarà una problemàtica ja assentada contra la qual estem lluitant com el treball infantil, els matrimonis infantils o els embarassos d’adolescents. El problema no és l’impacte immediat sinó les perspectives de futur. Anys enrere ja hi va haver importants destrosses amb un desbordament però no van ser tan greus com les actuals. Aquest és un país pobre amb infraestructures precàries. Els ponts es construeixen amb materials deficients, les reparacions de les carreteres són dolentes... No es prenen decisions a llarg termini.

Sorprenen aquests assentaments en el curs de rius quan l’escalfament global ha augmentat la freqüència de desbordaments.

Alguns poden construir els seus habitatges dalt de la muntanya, però no tothom. Les comunitats chepang eren nòmades una o dues generacions enrere i el Govern es va esforçar a assentar-les. Però els va donar zones remotes, les úniques que hi havia disponibles. Si viuen al costat del riu és perquè no tenen alternativa.

A què es dedica la seva ONG?

Vaig viure al Nepal durant set anys i el 2024 vaig tornar a Barcelona per dedicar-me a la seva administració i a fomentar les donacions per sufragar els projectes. Els chepang viuen en jungles, gairebé sense escoles ni hospitals. Lluitem contra el treball infantil i fomentem l’escolarització amb classes de reforç i beques per a internats. També tenim programes d’empoderament de la dona, igualtat de gènere i salut reproductiva. I intentem que maximitzin els seus ingressos en l’agricultura, on treballa la majoria de la població. Si una família n’aconseguia 10, que n’aconsegueixi 15 i pugui invertir aquesta diferència en l’educació dels seus fills.