¿Què és Save Europe Act? 5 claus de la campanya liderada per supremacistes blancs que defensa les deportacions massives

La campanya Save Europe Act aterra aquest dissabte a Barcelona amb l’objectiu de consolidar-se a Espanya en un moment d’enorme tensió per la crisi de Ceuta. El grup, liderat per dos supremacistes blancs i avalat per figures destacades de la ultradreta europea, aspira a sumar cada vegada més adeptes amb les seves polèmiques propostes, les quals inclouen les deportacions massives d’immigrants i protegir els «pobles natius» del continent davant «el risc de convertir-se en poblacions minoritàries en les seves pròpies pàtries». Però, ¿en què consisteix exactament aquesta iniciativa? T’ho expliquem en cinc claus.

Postulats xenòfobs

El grup parteix de la premissa que les cultures i les tradicions «històriques» d’Europa estan desapareixent a causa del que qualifiquen com el «reemplaçament demogràfic». La immigració, asseguren, ha danyat la cohesió social, els serveis públics i la «continuïtat ètnica» de les nacions europees i ha provocat un augment de la delinqüència i de la marginació de les «poblacions autòctones a les seves terres ancestrals».

Es posiciona a favor de paralitzar la concessió de visats d’estudis i de reunificació familiar per als ciutadans no europeus; aplicar limitacions estrictes a les vies d’ immigració legal; accelerar les deportacions d’immigrants en situació irregular i de les persones que hagin comès delictes, un procés batejat per la ultradreta com a «remigració » i que inclou incentivar les repatriacions d’immigrants en situació legal que «no estiguin integrats» o que constitueixin una «càrrega cultural o financera significativa».

Líders supremacistes

La iniciativa està liderada per dues figures controvertides: la neerlandesa Eva Vlaardingerbroek i l’austríac Martin Sellner. Vlaardingerbroek, exmembre del partit ultra holandès Fòrum per la Democràcia, ha causat polèmica al relacionar l’europeïtat exclusivament amb la raça «blanca». «Europa és, històricament, un continent blanc. És la nostra llar i tenim dret a ser la majoria ètnica a les nostres pròpies terres», va assegurar a la CPAC, la conferència de la ultradreta celebrada aquest any a Hongria.

Sellner, membre del moviment ultra Generació Identitaria, va ser investigat per la seva vinculació amb el supremacista blanc Brenton Tarrant, autor dels atacs contra dues mesquites a Christchurch que van acabar amb la vida de 51 persones el 2019. Igual com Vlaardingerbroek, Sellner també ha vinculat en repetides ocasions a la «gent europea» amb la «gent blanca» i ha afirmat que la diversitat ètnica «no és una cosa positiva ni beneficiosa», sinó «una càrrega per a la societat».

Suport de la ultradreta europea

La campanya Save Europe Act ha rebut el recolzament de rostres destacats de la ultradreta europea. Entre elles el president de Vox, Santiago Abascal, que figura com un dels signants el seu estatut, presentat davant la Comissió Europea a través d’una iniciativa ciutadana. «Hi ha joves europeus que no estan disposats a quedar-se de braços plegats mentre els arrabassen les nacions i el seu futur. La nostra amiga Eva Vlaardingerbroek és una d’ells», va assegurar a les xarxes socials poc després de la presentació de la campanya.

Altres representants de la ultradreta també han recolzat públicament la iniciativa. Entre ells l’exprimer ministre hongarès Viktor Orbán; el líder del partit ultra francès Reconquesta, Éric Zemmour; o el diputat del Parlament britànic Rupert Lowe, fundador del partit radical Restore Britain i aliat del multimilionari nord-americà Elon Musk.

Conflicte amb Brussel·les

Malgrat mostrar-se obertament en contra de la Unió Europea, els impulsors de la campanya van utilitzar les mateixes institucions europees per forçar la Comissió a implementar una moratòria formal a les vies d’immigració «no occidental». L’objectiu de la moratòria era aturar l’arribada d ’immigrants i portar a terme una reforma integral del marc legal centrada en la protecció de les fronteres exteriors, la instal·lació de barreres físiques i tecnològiques, l’aplicació de processos ràpids de control i identificació i els mecanismes de retorn immediat.

La proposta ciutadana, no obstant, va ser rebutjada per Brussel·les a finals de juliol al considerar que suposaria una discriminació basada en la raça i l’origen ètnic, una cosa que va en contra del tractat i de la carta dels drets fonamentals de la UE.

Suport popular

Malgrat la negativa de Brussel·les, el projecte continua obtenint recolzaments i recollint firmes a la seva pàgina web. Més de 700.000 persones han subscrit la proposta, de les quals més de 45.000 ho han fet des d’Espanya, segons l’organització. El seu objectiu és arribar al milió de signants en els pròxims mesos i redoblar la pressió sobre les institucions amb el recolzament d’alguns dels partits ultra més destacats a Europa.

Més enllà de la campanya digital, el moviment també aspira a demostrar la seva força alscarrers. La manifestació de Barcelona és una de les primeres d’una gira pel continent que passarà per Madrid el 29 d’agost i seguirà per altres ciutats en les pròximes setmanes, incloses Lisboa, Milà, Viena i Praga.