Alemanya, davant el repte d’uns estius cada vegada més tòrrids i una sequera que ha deixat el Rin en mínims històrics

«Alemanya està una mica menys afectada perquè va abandonar l’energia nuclear. Però formem part d’un sistema energètic interconnectat a escala europea. I no són només les centrals nuclears les que necessiten grans quantitats d’aigua, sinó també les de carbó», explica Simon Gerards Iglesias, de l’Institut Alemany d’Economia (IW), en referència a l’emergència climàtica i energètica provocada pels nivells mínims de cabal dels grans rius europeus, com el Rin i el Danubi.

A Hongria i Romania s’han precipitat les alarmes. L’Exèrcit romanès va procedir aquesta setmana a detonacions controlades per fer arribar més aigua del Danubi a la planta de Cernavoda, que aporta el 20% del consum elèctric del país. Hongria es prepara per a l’aturada obligada de la central de Paks davant la imminent desconnexió de l’últim reactor que encara continua operatiu. D’aquesta planta depèn el 50% del subministrament elèctric hongarès. El transport ferroviari de mercaderies ha quedat paralitzat sis hores al dia. S’ha demanat a la població que redueixi al mínim el consum. Les restriccions afecten també la indústria, tot i que de moment, són voluntàries.

La televisió pública alemanya, ARD, alterna les imatges de Romania i Hongria, afectades per la davallada del Danubi, amb les del Rin al seu pas per Colònia i Bonn. «El Rin és la via navegable més important d’Alemanya. El 80% del transport fluvial discorre per aquí. El nivell de l’aigua encareix molt el transport: es necessiten més vaixells per transportar el mateix producte», alerta Gerards Iglesias.

Aquesta setmana, el nivell del Rin va marcar un nou mínim històric al seu pas per Colònia, amb 67 centímetres. Són dos centímetres menys que l’anterior rècord a la baixa, del 2018. La davallada va causar ja llavors estralls mediambientals i econòmics en un riu que, per als alemanys, va ser símbol de riquesa i prosperitat. Vuit anys després, la situació es repeteix. El cabal mínim dels grans rius no només afecta els països dependents de l’energia nuclear, sinó també el conjunt de l’economia d’altres, com Alemanya, que ja han renunciat a aquesta font d’energia.

El lent despertar alemany als estius tòrrids

Al Govern del canceller Friedrich Merz el pressionen organitzacions ecologistes i sindicats a invertir més en les seves infraestructures, davant una crisi climàtica que és ja evident també en països amb estius curts com Alemanya. El subsol alemany arrossega les conseqüències de 10 anys en precipitacions, segons el monitoratge del Servei Meteorològic Alemany (DWD). Una tercera part dels 11,5 milions d’hectàrees de bosc, l’equivalent al 32,3% de la superfície d’Alemanya, pateix «estrès climàtic» per la manca de precipitacions.

«Alemanya no està preparada per a onades de calor. Ens hem adormit perquè fins ara eren uns quants dies a l’any. Ara ens ha caigut la realitat a sobre. Als hospitals públics estem treballant a més de 35 graus, o els que es vinguin, sense aire condicionat», explica Anja Voigt, sindicalista i sanitària d’una unitat de cures intensives de Berlín. «Els costarà creure-ho a Espanya. Però és la situació aquí en hospitals, geriàtrics i altres serveis essencials», afegeix.

Unes 4.300 persones, majoritàriament majors de 80 anys, van morir per efectes de la calor en els tot just set dies de juny en què a Alemanya es van batre successius rècord de temperatures, amb màximes diürnes de 41,7 graus i nocturnes de 29,4 graus. És la xifra de mortalitat estimada per l’Institut Robert Koch (RKI), de referència a Alemanya. En total hi va haver aquell mes de juny uns 5.100 morts per efectes de la calor, una xifra que duplica els d’un any considerat normal.

A Alemanya una onada de calor no se sol prolongar més de cinc dies, després dels quals cauen fortes tempestes. En general no hi ha més de 20 dies a l’any amb temperatures per sobre dels 30 graus. Però les dades indiquen una tendència ascendent. Fa 30 anys, el normal eren entre 6 i 10 dies per any per sobre dels 30 graus. El 2018 es van arribar per primera vegada als 20 dies, segons DWD.

Malgrat aquesta tendència ascendent, més d’un 70% dels hospitals o clíniques no disposen de sistemes d’aire condicionat, segons l’Institut d’Hospitales Alemanys, amb dades obtingudes entre un total de 286 centres. En dies àlgids es despleguen ventiladors als punts més problemàtics. En sales d’espera o habitacions l’única ventilació consisteix a obrir finestres quan comença a refrescar.

Tampoc hi ha aire condicionat al transport públic urbà ni rodalies. Als trens d’alta velocitat, ICE, sí que n’hi ha, però són freqüents les avaries. La Deutsche Bahn, la companyia ferroviària alemanya, va optar al juny per oferir el reemborsament dels bitllets als passatgers per evitar el col·lapse del servei.

Ara com ara, tot just un 17% de les llars disposen d’aire condicionat. Però un 20%, segons una enquesta, es planteja instal·lar-ne un davant l’augment de les temperatures.