Trump dona per trencada la treva i ataca l’Iran durant dues nits

El president nord-americà, Donald Trump, va donar ahir per mort l’alto el foc amb l’Iran i el preacord firmat fa tres setmanes, després d’una nit d’intercanvi d’atacs a l’estret d’Ormuz. Trump va donar l’ordre d’atacar el sud del país persa des de la cimera de l’OTAN a Ankara, i ahir a la nit ho va fer de nou.

"Ja no em ve més de gust parlar amb ells. Són deixalles. Estan malalts. Són violents, sagnants, i si tinguessin la bomba atòmica la utilitzarien. Parlaré amb els negociadors, però tractar amb ells és una pèrdua de temps. Són uns mentiders. Pel que fa a mi [l’alto el foc] s’ha acabat. Podem continuar parlant, però no paren de mentir. Són uns tramposos, estan malalts. Són mala gent. Que els negociadors continuïn parlant, però jo ja no m’ho crec", va dir Trump ahir al costat del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.

Més tard, en la compareixença per fer balanç de la cimera, el republicà va qualificar de "gran èxit" l’operació bèl·lica dels EUA contra l’Iran perquè, segons el seu parer, ha aconseguit eliminar l’amenaça nuclear de la República Islàmica. I es va mostrar confiat que la nova escalada acabi "molt ràpid" malgrat que hores abans, durant una reunió amb el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, havia amenaçat de "castigar fort" de nou el país.

De fet, el Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM) confirmava ahir a la nit l’inici de nous atacs contra l’Iran per ordre del president. Washington assegura que l’operació buscava reduir la capacitat de Teheran per amenaçar la llibertat de navegació a l’estret d’Ormuz i responsabilitza el règim iranià de les recents agressions contra vaixells comercials i tripulacions civils.

Aquesta setmana, les negociacions amb l’Iran es van posar en pausa pels funerals de l’anterior líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, assassinat el 28 de febrer pels EUA i Israel. Havia de ser una "setmana de respir", però el respir ha durat poc: la matinada de dimarts a dimecres, els EUA van atacar diverses posicions iranianes al sud, en un atac a gran escala en resposta a suposats trets iranians contra vaixells que intentaven creuar l’estret d’Ormuz.

Ormuz, clau

L’Iran no va acceptar haver llançat aquests atacs, però des de fa setmanes insisteix que, tot i que la via marítima està oberta, tot pas ha de ser coordinat únicament i exclusivament amb Teheran.

"Estem imposant un alt cost a l’Iran per haver atacat vaixells comercials tripulats per civils innocents en una via internacional. L’agressió iraniana no va ser provocada, ha sigut perillosa i suposa una clara violació de l’alto el foc", va declarar el Comandament Central de l’Exèrcit dels Estats Units.

"Això és una violació enorme del nostre memoràndum d’entesa. Violacions constants de l’ordre iranià a Ormuz. Amenaces persistents de més atacs. Han tornat les sancions al nostre petroli, i ataquen el sud de l’Iran. Els sionistes [Israel] segueixen la seva agressió contra el Líban. L’era de l’extorsió i l’assetjament s’ha acabat. No porta enlloc. No ens doblegarem", va dir ahir al matí el cap negociador iranià i president del Parlament persa, Mohammed Bagher Ghalibaf.

Teheran, en resposta als atacs nord-americans, va bombardejar bases de Washington a Bahrain i Kuwait. Malgrat que aquests bombardejos creuats no són els primers des de la firma del preacord entre els EUA i l’Iran fa tres setmanes, sí que són els més violents fins ara i posen en perill les negociacions entre els dos països, que amb prou feines han avançat des de la firma del memoràndum.

En l’última trobada entre delegacions de la República Islàmica i la Casa Blanca, les xerrades van quedar encallades en els detalls sobre Ormuz i la guerra al Líban. Segons Teheran, els dos països no han entrat encara a discutir el programa nuclear persa, el gran punt de debat entre l’Iran i els Estats Units.