El canceller d'Alemanya, Friedrich Merz, revela el seu pla per reactivar l’economia: retard de l’edat de jubilació, alleujament de la càrrega fiscal per a les famílies i pujada d’impostos als més rics

«No podem seguir com fins ara. Cal modernitzar el país (...) Els demano que contribueixin a la tasca per deixar enrere l’estancament»: amb aquest missatge va presentar el canceller alemany, Friedrich Merz, a primera hora d’un assolellat matí berlinès l’esperat paquet de mesures titulat ‘Pel creixement i l’ocupació’. Ho va fer acompanyat del líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Markus Söder, i els copresidents del Partit Socialdemòcrata (SPD), Lars Klingbeil i Bärbel Bas. L’objectiu era donar per conclosos els dissensos en la seva coalició de govern, que han enfonsat en els sondejos els partits implicats i han disparat la primera posició a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Per a Merz, és prioritari treure Alemanya de l’estancament, després de dos anys de recessió i un amb creixement mínim –el 0,5 % del PIB estimat per a aquest any–, amb l’antany punter sector de l’automoció en crisi i un sistema de pensions amenaçat per l’envelliment de la seva població.

Després de mesos de sessions maratonianes a la recerca de consensos, el canceller i líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), va presentar un paquet de reformes per combatre el que aparentment és, per a Merz, el gran problema del país: que no es treballa prou. Inclou algunes concessions per als socialdemòcrates, com l’increment de l’impost als més rics i la construcció d’habitatges assequibles. I una sèrie de descàrregues fiscals i suports que, segons Klingbeil, vicecanceller i ministre de Finances, suposaran un estalvi de 600 euros a l’any per a un prototip de família d’ingressos mitjans amb dos adults i dos fills.

L’impost als rics tindrà dos nivells. Per a ingressos fins als 250.000 euros anuals seguirà en el 45%; però a partir de 280.000 euros puja a 47%. Suposadament aportarà a les arques públiques 10.000 milions d’euros, amb els quals es finançaran els suports als ingressos mitjans o baixos, l’augment del mínim exempt de tributació o de la desgravació fiscal per fill.

Treballar fins als 70 anys

Una de les mesures estrella, entre el total de 33 propostes elaborades per una comissió d’experts, és retardar l’edat regular d’accés a la jubilació fins als 70 anys. Actualment, la franja està en els 67 anys. Serà un augment gradual que es consumarà el 2092. S’inspira en el model suec i combina el fons de l’assegurança obligatòria, nombrosa amb les aportacions de treballadors i ocupador, amb les inversions en els mercats de capitals.

Allò de treballar fins als 70 anys, o més enllà, és ja una realitat per a un de cada cinc jubilats, en un país amb 20 milions de pensionistes. Continuen treballant, sigui per arrodonir una pensió sovint exigua o per voluntat de continuar laboralment actius. Però la idea que la pensió del futur estigui condicionada a inversions en mercats de capitals espanta molts ciutadans.

La reforma de les pensions pretén avançar en el concepte de jubilació laboralment activa implantada pel Govern de Merz l’any passat. És una fórmula destinada a pal·liar el buit que deixin els ‘boomers’ i que des d’aquest 2026 permet al jubilat continuar treballant per compte d’altri i ingressar fins a 2.000 euros al mes lliures d’impostos.

Contra l’absentisme laboral

Una de les obsessions de Merz, que sovint ha aixecat polseguera per interpretar-se que ratlla de ganduls els seus conciutadans, és la lluita contra l’absentisme laboral. «El nombre de baixes per malaltia és massa alt», va insistir al presentar les seves reformes. Entre les mesures pactades està la supressió de la baixa per via telefònica –que permetia comunicar així una baixa per malaltia– i l’obligació de presentar al patró una baixa mèdica des del primer dia, en lloc del tercer, com fins ara. A Alemanya, la mitjana de baixes per treballador és en 19,5 dies a l’any.

El Govern de Merz vol, a més, liberalitzar el mercat laboral, especialment pel que fa als contractes. Preveu un augment de la taxa impositiva sobre els ‘minijobs’, que passarà del 2% al 5%. S’estima que uns set milions de persones treballen en llocs de treball de baixa remuneració, impulsats en temps del socialdemòcrata Gerhard Schröder (1998-2005) a la Cancelleria. La baixa taxa impositiva actual condemna els que la practiquen a jubilacions mínimes.