Anne Applebaum: "Trump ha alineat la política exterior dels EUA amb les autocràcies del món"

La historiadora i periodista nord-americana Anne Applebaum ha alertat de la deriva autocràtica del govern de Donald Trump als EUA, avui, en la seva ponència en el III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, organitzat per Prensa Ibérica a Barcelona. El món ha entrat en "l’hora del depredador", segons Applebaum, que ha definit el moment actual com una ruptura històrica comparable a la caiguda del Mur de Berlín. Es tracta d’una nova etapa en què diversos estats ja no entenen la política internacional com un espai de cooperació, sinó com una competició de suma zero, amb vencedors i derrotats.

Segons Applebaum, el sistema que va regir des del 1945 fins al 2025 es basava en una sèrie de frens compartits. No era només l’ONU, ni el multilateralisme, ni les institucions internacionals. Era la idea que els països cooperaven per benefici mutu, que les fronteres no es canviaven per la força, que el comerç internacional era recíproc i que les grans crisis, des del clima fins a les malalties infeccioses, s’havien d’afrontar mitjançant aliances. "Aquest sistema ha acabat i no tornarà", ha afirmat.

Autocràcies en xarxa

L’autora ha rebutjat la imatge clàssica del dictador aïllat que governa únicament mitjançant la policia i la por. Segons el seu parer, les autocràcies del segle XXI funcionen com a xarxes sofisticades, formades per estructures financeres cleptocràtiques, serveis de seguretat, militars, policies, paramilitars i propagandistes professionals. Aquestes xarxes, ha afegit, no es limiten a un sol país: connecten empreses estatals corruptes, aparells repressius i campanyes de desinformació en diferents punts del món.

Applebaum ha afirmat que no existeix una ideologia comuna entre aquests règims, però sí interessos compartits. Es poden presentar com a comunistes, nacionalistes o teocràtics, però cooperen perquè els convé. "Els seus vincles no estan moguts per ideals, sinó per negocis", ha explicat. L’objectiu, segons la ponent, és convertir el poder de l’Estat en riquesa privada per als líders, les seves famílies i els seus cercles de confiança.

Aquesta aliança flexible té també un enemic comú: la democràcia liberal i el seu llenguatge de drets, transparència i rendició de comptes. Applebaum ha recordat que moviments com el d’Aleksei Navalni a Rússia, les protestes prodemocràtiques de Hong Kong o les mobilitzacions a l’Iran no van néixer perquè Occident els impulsés, sinó perquè molts ciutadans viuen en societats injustes i reclamen tribunals independents, premsa lliure i debat obert.

El nou relat autoritari

Per Applebaum, els règims autocràtics han après a atacar les democràcies no només des de fora, sinó també des de dins. La propaganda russa, la influència xinesa i diferents extremismes comparteixen un mateix missatge: les dictadures són estables i les democràcies estan dividides, són febles i estan destinades al fracàs. Aquesta narrativa autoritària, ha alertat, ja circula amb força a Europa i als Estats Units.

L’escriptora ha insistit que no es tracta d’una nova Guerra Freda. No hi ha un mur que separi de forma neta democràcia i dictadura. Les divisions travessen els mateixos països: hi ha moviments democràtics a Veneçuela o l’Iran, però també corrents il·liberals en democràcies com Turquia, Israel, l’Índia i diversos estats europeus. Per això, ha dit, el conflicte polític actual és més confús i més difícil d’ordenar que el del segle XX.

El gir de Washington

El punt més dur de la intervenció ha arribat en parlar dels Estats Units. Applebaum ha afirmat que, en altres circumstàncies, hauria defensat la creació de coalicions democràtiques liderades per Washington per frenar les autocràcies. Però aquest supòsit, ha assenyalat, ja no pot donar-se per fet. "Trump ha alineat la política exterior i la política interior dels Estats Units amb els valors i les pràctiques del món autocràtic", ha afirmat.

La conclusió deixa Europa davant una responsabilitat més gran. Si el vell ordre ja no tornarà i els Estats Units no garanteixen el lideratge democràtic, els països europeus hauran de decidir si actuen com a bloc o si queden exposats a la lògica dels estats depredadors. Per Applebaum, la qüestió central ja no és com restaurar el món anterior, sinó com defensar la democràcia en un món molt més hostil.