Els Oscar envien un missatge a Espanya en una gala entre l'humor i la reivindicació

Espanya va irrompre en l’inici de la gala dels Oscars en un dels moments més comentats de la nit. Conan O'Brien, encarregat de conduir per segon any consecutiu la cerimònia, va arrencar una de les primeres grans reaccions del públic quan va mirar més enllà del Dolby Theatre i va voler adreçar-se als espectadors que seguien la retransmissió des d’altres països. "Hi ha 2 bilions de persones mirant els Oscar ara mateix a tot el món", va advertir el presentador. "Saludem-ne alguns. Si ens estàs veient des d’Espanya", va dir en anglès, i va continuar, ara en un castellà impecable: "Hola, soy Conan O'Brien y es un placer darle la bienvenida a los Oscars". Després va repetir la fórmula per a altres territoris, provocant les rialles del públic.

Aquest gest cap a Espanya no va ser una simple broma aïllada, sinó l’avantsala d’un discurs amb més rerefons del que podia semblar d’entrada. O'Brien, un dels grans noms de la televisió nord-americana, va tornar a assumir el paper d’amfitrió d’uns Premis Oscar que enguany celebraven la seva 98a edició i que, una vegada més, van voler combinar l’espectacle amb una mirada cap al context polític i social del moment. Amb el seu estil habitual, el còmic va saber passar del registre humorístic a un to més reflexiu sense perdre el pols de la gala.

L’Acadèmia de Hollywood ha repetit aposta després del bon resultat de l’any passat. La trajectòria d’O'Brien explica aquesta confiança: abans de convertir-se en una icona dels late shows, havia treballat com a guionista en espais tan populars com Saturday Night Live i Els Simpson. El gran salt li va arribar el 1993, quan va ser escollit per rellevar David Letterman a Late Night with Conan O'Brien, programa amb què va consolidar el seu nom com un dels rostres més reconeixibles de l’entreteniment als Estats Units.

Després de la picada d’ullet internacional, el presentador va deixar clar que la cerimònia no volia limitar-se a encadenar acudits i lliuraments de premis. O'Brien va recordar que el món travessa una etapa marcada per la incertesa i la tensió, i va defensar que, justament en temps convulsos, el cinema pot adquirir un valor especial. En aquesta línia, va reivindicar els Oscar com un espai on conflueixen països, llengües i sensibilitats molt diverses, un aparador global que va molt més enllà de la maquinària de Hollywood.

Representació de 31 països de sis continents

El missatge encaixava amb el caràcter internacional d’una gala en què hi havia representació de 31 països de sis continents. O'Brien va posar en valor la feina conjunta de milers de professionals que fan possible cada pel·lícula i va reivindicar ideals com la col·laboració, la paciència, la resistència i l’optimisme. La idea de fons era clara: celebrar el futur no perquè tot vagi bé, sinó perquè encara hi ha qui continua treballant per fer-lo millor.

Aquest to també es va deixar veure fora de l’escenari. A la catifa vermella, algunes figures van introduir reivindicacions polítiques i socials, entre elles els espanyols Óliver Laxe i Javier Bardem. Així, la cerimònia va acabar trobant un equilibri poc habitual entre el gran espectacle i la gravetat del moment, amb espai tant per a l’humor com per a les intervencions amb més càrrega simbòlica.

Pel que fa a la cursa pels premis, la nit arribava envoltada d’expectació i amb pronòstics oberts. Si Anora, de Sean Baker, va arrasar als Oscar del 2025 amb cinc estatuetes, inclosa la de millor pel·lícula, l’edició del 2026 es presentava molt menys previsible. Entre els títols que partien amb més força destacaven Los pecadores, que ha fet història amb 16 nominacions, i Una batalla tras otra, la pel·lícula de Paul Thomas Anderson protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Benicio del Toro.