Necrològica
Mor als 71 anys Catherine O’Hara, la mare de Macaulay Culkin a 'Solo en casa' i de Winona Ryder a 'Bitelchús'
Recentment, l’actriu havia rebut la nominació a un Globus d’Or per la seva aparició a la sèrie The Studio

Catherine O'Hara, en una foto al 2025. / Chris Pizzello / AP
Quim Casas
Tenia 71 anys i l’èxit, o el reconeixement —que no és sempre el mateix—, li va arribar tard. Catherine O’Hara ha mort aquest divendres 30 de gener en un hospital de Los Angeles, on havia ingressat de matinada. Quan va interpretar la mare de Macaulay Culkin a Solo en casa (1990) tenia 36 anys. El seu rostre, i les seves dots per a la comèdia, es van fer més coneguts a partir de la seva presència en aquesta exitosa pel·lícula. Però abans, aquesta actriu canadenca nascuda a Toronto havia protagonitzat films i sèries al seu país i havia intervingut en almenys tres pel·lícules importants: ¡Jo, qué noche! (1985), Se acabó el pastel (1986) i Bitelchús (1988). En el film de Martin Scorsese va donar vida a un dels personatges implicats en la delirant experiència nocturna de Griffin Dune. En el de Mike Nichols va encarnar una amiga de Meryl Streep, i en la comèdia negra i fantàstica de Tim Burton es va lluir com la mare excèntrica de Winona Ryder, paper que va repetir fa dos anys a Bitelchús Bitelchús.
Va venir immediatament després Solo en casa i la seva seqüela, i el western Wyatt Earp (1994). Només va gaudir d’un paper protagonista a El año que murió Elvis (1995), en què va interpretar la mare d’un aleshores desconegut Jared Leto. Va intervenir en diverses comèdies de Christopher Guest, el director de This spinal tap, i en produccions curioses com Una serie de catastróficas desdichas de Lemony Snicket (2004), al costat de Jim Carrey, i Donde viven los monstruos(2009), de Spike Jonze.
El cinema no va saber aprofitar-la en la veritable mesura de les seves possibilitats, de manera que O’Hara va acabar decantant-se cap al mitjà televisiu, que li va resultar més productiu en tots els sentits. El seu darrer treball havia estat a la divertida sèrie The studio, una comèdia de cinema dins del cinema creada i protagonitzada per Seth Rogen. O’Hara hi interpreta una productora cínica, i el paper li va valer una nominació en els darrers Globus d’Or.
Aquest premi el va aconseguir el 2015 per Schitt’s Creek, un relat satíric sobre una família arruïnada que ha de començar de zero. En aquesta sèrie es va retrobar amb l’actor Eugene Levy, amb qui havia coincidit en una altra producció catòdica, Second city (1986-1981), en la qual O’Hara va signar el guió de més de 50 episodis. També va provar puntualment la realització en dues sèries dels anys noranta. Va ser nominada en 10 ocasions als premis Emmy i el va guanyar dues vegades, per SCTV Network 90, una paròdia del món de la mateixa televisió, i també pel seu paper de matriarca de la família de Schitt’s Creek.
A més, la intèrpret canadenca va doblar en diverses pel·lícules animades, entre elles Pesadilla antes de Navidad (1993), Chicken Little (2005), La familia Addams (2019), Elemental (2023) i The Wild Robot (2024).
A nivell personal, O’Hara va contraure matrimoni el 1992 amb el director i productor Bo Welch, amb qui va tenir dos fills, Matthew i Luke. La parella es va conèixer durant el rodatge de Bettlejuice.
- La plaça més bonica d’Espanya és la que Unamuno va anomenar “el saló més bell d’Europa”: una obra mestra del barroc espanyol de pedra daurada i declarada Patrimoni de la Humanitat
- La tramuntanada tomba la 'bola' del radar aeri militar del Pení de Roses, herència de la Guerra Freda
- Mercè Donat: 'La gent gran de Cadaqués són un exemple de fortalesa
- El Tribunal Suprem avala que sortir 'en punt' pot acabar en acomiadament si abans es deixa de treballar
- Xavi Torres, periodista esportiu: 'La Masia és la principal marca que té el Barça arreu del món
- Detenen una dona que falsificava documents per empadronar immigrants
- Carlos González, pediatre: 'Algú t'ha dit alguna vegada que els nens de tres mesos dormen sols? Doncs ho sento, no és així
- Salvador Dalí, el gran reciclador que va convertir el pati central del Teatre-Museu en el seu bosc sagrat