La UE ultima l’acord amb el Mercosur entre les protestes dels agricultors

La Comissió Europea treballa contra rellotge per tancar els detalls de l’acord comercial amb els països del Mercosur, que passa per aprovar una sèrie de salvaguardes per apaivagar les protestes dels agricultors, i aconseguir avui el suport d’una majoria de països que permeti formalitzar la firma del tractat la setmana vinent, fent un pas més per a la constitució d’una de les àrees més grans de lliure comerç del món.

Per tirar endavant l’acord, l’Executiu comunitari necessita una majoria qualificada. A la pràctica, això es tradueix en el vot a favor d’almenys 15 dels 27 països del bloc, que representin a més el 65% de la població de la UE. Això es coneix com a doble majoria i pot portar en ocasions que una minoria de països pugui bloquejar les decisions. Per això, Brussel·les treballa per aconseguir cada vot.

La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ja va haver de cancel·lar el seu viatge al Brasil, on pretenia oficialitzar la firma, al desembre. Ho va fer després que els líders, amb França i Itàlia al capdavant, posessin fre. L’Executiu comunitari no dona per fet que acabi tirant endavant. "Encara hi ha qüestions sobre les salvaguardes", va reconèixer dimecres el comissari europeu d’Agricultura, Christophe Hansen, després de reunir-se amb els ministres dels Vint-i-set a Brussel·les.

Productes "sensibles"

Hansen es refereix al paquet de mesures que el Parlament Europeu i el Consell, que representa els governs, van pactar al desembre. En particular, reforça el mecanisme de vigilància dels mercats per fer front a un potencial increment de les importacions o una caiguda dels preus dels productes procedents dels països del Mercosur, que posi en risc el sector a Europa.

El text va fixar en un 8% aquest increment i va ampliar la llista de productes considerats com a "sensibles", que inclou el pollastre, la vedella, els ous, el sucre i els cítrics. En cas d’alarma, l’Executiu haurà de prendre mesures que podrien arribar a la suspensió dels avantatges comercials que introdueix l’acord de manera temporal.

Aquestes salvaguardes, però, no són suficients per a tothom. En paral·lel, la Comissió Europea ha proposat incrementar els fons dedicats a la política agrícola comuna en el pròxim pressupost comunitari, encara pendent de negociar, per mirar d’aconseguir el suport dels governs.

A més, en resposta a les demandes de França, l’Executiu s’ha obert a revisar la legislació actual per incrementar els controls sobre les importacions i reduir els màxims de certs residus de pesticides permesos, prohibint l’entrada de productes que els superin. A més, Brussel·les busca més fórmules per reduir el cost dels fertilitzants, entre altres maneres, rebaixant els aranzels.

Amb Itàlia, però sense França

Aquestes propostes haurien aconseguit inclinar la balança en el cas d’Itàlia. El ministre d’Agricultura, Francesco Lollobrigida, va assegurar dimecres que l’acord representava "una oportunitat". Antonio Tajani, titular d’Exteriors i qui fos president del Parlament Europeu, va donar també a entendre que Roma estava disposada a donar-hi suport.

"Itàlia mai ha canviat la seva posició: sempre hem donat suport a la conclusió de l’acord", va dir Tajani. Però és cert que va ser la primera ministra italiana, Georgia Meloni, que al desembre va recórrer al fre d’emergència per impedir que Von der Leyen viatgés al Brasil per firmar l’acord.

Tant França, com Polònia i Hongria, continua oposant-se a l’acord. El portaveu del Govern francès, Maud Bregeon, va assegurar que el text "encara no és acceptable", afegint que és "d’un altre temps". Bregeon espera que, fins i tot encara que el pacte aconsegueixi avui el suport dels governs, l’Eurocambra acabi rebutjant-lo en el procés de ratificació. En qualsevol cas, la presidenta de la Comissió té previst viatjar la setmana vinent al Paraguai, país que ostenta la presidència rotatòria del bloc, per segellar el pacte.