Viure ara a Israel és "pitjor que mai"

Divendres, 13 de juny, a les tres de la matinada, els israelians es van despertar amb un avís sonor als mòbils. El país havia llançat un atac massiu contra l’Iran i havien d’estar preparats per a una més que previsible reacció del règim islàmic. Tot i que habituats a un estat d’alerta semipermanent, aguditzat des de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, la vida dels israelians ha fet un tomb de 180 graus des de fa una setmana.

"Ho estem passant pitjor que mai, no tant per la por que tenim, sinó per les implicacions de tot plegat. La situació és terrorífica", explica per telèfon Maya Siminovich, periodista i resident a Tel-Aviv. I aquest terror, afegeix Maya, s’alimenta no només amb les salves de míssils iranians sense precedents en territori israelià, sinó també amb la incertesa. "No sabem quan acabarà".

Aquesta sensació es repeteix entre els habitants del país. "Viure aquí ara és una ruleta russa, esperes no ser tu la següent", afegeix Andrea Garza, antropòloga mexicana que es va mudar a Israel el 2020 per aprofundir en els seus estudis i viu a Yafo, ciutat portuària al sud de Tel-Aviv. Hi coincideix Yael Macías, israeliana nascuda a Madrid i veïna també de Tel-Aviv des de fa 14 anys: "Això és d’una altra escala, no imaginàvem la dimensió d’aquests atacs (...). És una loteria". "Ho estem vivint amb molta ansietat i moltíssims nervis", confessa, al seu torn, Ester Shechter, resident a Bètel, un assentament israelià pròxim a Ramal·lah, a Cisjordània, i mare de dues nenes de 5 i 3 anys i un nadó de 3 mesos.

"Diversos fronts oberts"

Les visites als refugis (molts israelians en tenen un de propi a casa) s’han convertit en el pa de cada dia. Un silenci "molt particular" s’ha instal·lat als carrers. I les rutines s’han vist alterades amb la interrupció de les classes, l’ordre de teletreballar tret que el centre de treball compti amb refugi i les restriccions a la llibertat de moviments (tot i que des de dimecres s’han relaxat una mica).

Segons assenyala una enquesta de l’Institut per a la Democràcia d’Israel feta pública dijous, el 70% dels ciutadans recolzen la decisió del Govern liderat per Benjamin Netanyahu d’atacar l’Iran malgrat que no hi ha proves concloents que Teheran tingués ja gairebé llesta la bomba atòmica. Aquest suport és molt més elevat entre els jueus, amb el 82% a favor. No obstant això, el moment triat, amb la guerra a Gaza encara en curs i amb ostatges encara en mans de Hamàs, no suma tants avals. El 57% el veuen oportú, davant un 33% que opina el contrari i un 10% que no sap o no contesta.

"Tenim diversos fronts oberts, però jo sento que la majoria està d’acord que cal eliminar aquest perill imminent per a tot el món, s’ha de parar els peus a l’Iran", assegura Shechter.

Segons Ariel (nom fictici), un hispanoisraelià que fa tres anys es va mudar a Jerusalem amb la seva família, la societat "entén que [l’atac] està justificat", però considera que "és més una resposta al 7-O que al programa nuclear, que és una incògnita". Molt més crítica, Siminovich veu "oportunisme" en la decisió de Netanyahu i apunta a un còctel de factors: l’informe de l’AIEA que apuntava a incompliments de l’Iran i els problemes polítics interns del primer ministre israelià.