La Xina i els Estats Units pacten la tornada a la treva aranzelària i reprendre les exportacions de terres rares i microxips

Sis alts càrrecs, una vintena d’hores de negociació i un palauet londinenc han sigut necessaris perquè els Estats Units i la Xina acordessin que continua vigent el que es va pactat el mes passat. A mitjanit els seus representants anunciaven un marc que implementarà el consens de Ginebra tan aviat com els seus presidents, Donald Trump i Xi Jinping, li donin el seu vistiplau. Del Regne Unit se’n van sense comunicat conjunt ni acords tangibles, amb prou feines amb el compromís d’amagar les navalles. Així són avui les relacions entre les dues potències globals de la sintonia de les quals depèn la salut econòmica del món.

Cap de les parts va detallar el full de ruta per als dos mesos següents. Són els que resten dels tres pactats de treva quan van aixecar els seus aranzels a Suïssa. El ràpid deteriorament va recomanar que els presidents parlessin la setmana passada per telèfon i ordenessin aquesta reunió per reconduir la situació. Ni tan sols aquest marc elemental ha sigut fàcil. Fonts nord-americanes han parlat de converses tenses i a punt de trencar-se en diverses ocasions. No ha sobrat entusiasme en el comunicat xinès. L’agència oficial Xinhua parla d’un «principi d’acord» després d’unes converses «professionals, racionals, profundes i sinceres».

«Esperem que el progrés aconseguit en la reunió de Londres sigui capaç d’augmentar la confiança entre la Xina i els Estats Units i promoure el desenvolupament de relacions econòmiques i comercials més estables i segures que injectin energia positiva al món», va assenyalar Li Chenggang, viceministre de Comerç. Aquest era el mínim exigible a Londres: la recuperació de la confiança després de les acusacions creuades d’incomplir l’acord anterior.

Represa d’exportacions

El racó nord-americà ha concretat que els dos països reprendran les exportacions dels béns més urgents de manera immediata i simultània. Són les terres rares xineses i alguns productes tecnològics nord-americans. Hi ha algunes mesures que els Estats Units van adoptar quan les terres rares van deixar d’arribar. Es pot esperar que s’aixequin, com va dir el president Trump, d’una manera equilibrada», va dir ahir a la nit el secretari de Comerç, Howard Lutnick, després de concloure les negociacions a Lancaster House, una mansió al centre de Londres. La seva presència ja va suggerir la voluntat de la Casa Blanca de transigir amb exportacions tecnològiques que havia tallat per embridar el desenvolupament de la indústria xinesa.

La vigília ja havia anunciat que el comerç monopolitzaria l’ordre del dia. No hi ha notícies que parlessin de la sobrecapacitat xinesa, dels subsidis públics i d’altres pràctiques presumptament injustes, ni de la cooperació contra el fentanil, assumptes que preocupen Washington. Tampoc de l’assetjament comercial, tecnològic, militar i diplomàtic amb què, segons la Xina, intenta Estats Units entorpir el seu auge. Tot això cap en la categoria de «la resta» que la Casa Blanca va dir que caldria arreglar després de Londres. «Primer havíem de deslliurar-nos de la negativitat, ara podem avançar per aconseguir algun comerç positiu, un comerç creixent», va avançar Lutnick.

Els Estats Units i la Xina tenen un camí pedregós per endavant. És fàcil declarar una guerra comercial i no costa agreujar-la, però finalitzar-la és més complicat. En el cap de Trump era una estratègia genial: cruixir la Xina amb aranzels per imposar concessions en els seus nombrosos plets. «¿Què perdem si els xinesos ens imposen aranzels a nosaltres? Els exportem només una cinquena part del que ens exporten a nosaltres», va revelar Scott Bessent, secretari del Tresor. El pla va descarrilar aviat. Primer, perquè plataformes com Amazon i Wallmart van advertir que la seva clientela assumiria el sobrepreu aranzelari. I segon, perquè la indústria va avisar de tancaments imminents si no arribaven més terres rares. Als Estats Units l’urgeix trobar noves estratègies abans d’asseure’s a negociar de nou amb la Xina.