Això és el que es va trobar en obrir una cova segellada durant cinc milions d’anys

La gruta Movile, a Romania, va desenvolupar un sorprenent ecosistema en condicions aparentment impossibles per a la vida

.

. / Pinterest

Joan Lluis Ferrer

Fa 5,5 milions d’anys, una cova situada a Romania va experimentar la caiguda d’una gran roca que va tapar-ne l’entrada i va quedar totalment aïllada del món. Malgrat això i malgrat que l’aire tòxic de l’interior van convertir el lloc en teòricament inhabitable, va acabar desenvolupant un curiós ecosistema amb nombroses formes de vida totalment diferents. L’ésser humà va entrar a la cova Movile per primera vegada fa només unes quantes dècades i hi va descobrir un món sorprenent.

Ubicada a només unes quantes milles a l’oest del mar Negre a Romania, la cova Movile va ser descoberta per primera vegada per humans el 1986 quan un grup de treballadors buscava un terreny per construir-hi una planta d’energia nuclear. Avui dia, l’accés al lloc està bloquejat per les autoritats i només s’hi pot accedir amb un permís especial, tot i que les cavernes centrals estan naturalment «protegides» per una sèrie de pous verticals i túnels estrets de pedra calcària.

Una vegada a les profunditats de la gruta, l’aire conté menys de la meitat de la quantitat d’oxigen que hi ha a l’aire lliure i desborda d’alts nivells de diòxid de carboni i sulfur d’hidrogen. L’interior, a més, és completament fosc i no ha vist ni un raig de llum solar durant milions d’anys.

Gràcies a aquest còctel de condicions extremes, el lloc ha demostrat ser una mina d’or per als biòlegs. Un dels primers intents de documentar aquest estrany ecosistema es pot trobar en un article escrit el 1996 per un trio de biòlegs de la Universitat de Cincinnati (EUA) i publicat a la revista Science. Posteriorment, nous estudis han confirmat l’excepcionalitat d’aquest ecosistema, que literalment sembla d’un altre món.

Escorpins, aranyes, cargols i altres espècies mai vistes

I és que en aquest entorn hostil la vida sembla que està en auge. Ja amb l’estudi de 1996, els tres científics van identificar-hi 48 espècies, 33 de les quals eren totalment exclusives d’aquesta cova. A part d’espècies d’aranya, pseudoescorpí, panerola i centpeus, estudis posteriors també hi van trobar sangoneres, cargols i moltes altres

La gruta Movile, a Romania, va desenvolupar un sorprenent ecosistema en condicions aparentment impossibles per a la vida.

Escorpins, aranyes, cargols i altres espècies mai vistes. / Science

La majoria de les diminutes criatures de la cova no tenen visió i no tenen pigment. Però en realitat, ¿qui necessita veure-hi en la foscor total? També són, en general, un grup d’aspecte llargarut, amb extremitats molt llargues i antenes que els ajuden a navegar en la foscor.

Segons el microbiòleg J. Colin Murrell de la Universitat d’East Anglia, el més normal és que els bacteris que hi ha a la gruta ja visquessin a l’interior molt temps abans que la cova quedés aïllada. La resta dels insectes hi devien caure i quedar-hi atrapats quan el sòl calcari es va desplomar i va segellar la cova. Després, els invertebrats es van reproduir i es van adaptar a aquest hàbitat subterrani i sense llum solar fins als nostres dies. La cova s’estén per uns 100 quilòmetres quadrats, la major part inaccessibles.

Com si aquesta cova no fos prou estranya, va ser el primer ecosistema terrestre descobert que es basa en bacteris quimiosintètics. La majoria dels ecosistemes requereixen la fotosíntesi per aprofitar l’energia de la llum solar. No obstant, ja que no hi ha llum natural a la cova, els bacteris necessiten obtenir energia i carboni directament de reaccions químiques, com l’oxidació de sulfur i l’oxidació d’amoni.

D’on sortia l’aliment?

Anàlisis de l’aigua del llac van demostrar que no s’hi veien partícules d’aliments. «Així que la gran pregunta va ser, d’on ve el menjar per alimentar totes aquestes criatures? El menjar prové d’una pel·lícula espumosa que hi ha a la part superior de l’aigua del llac i a les parets de la cova. Aquesta pel·lícula és com paper higiènic, i fins i tot es pot esquinçar com si fos un tros de paper higiènic. Està ple de milers de milions d’autòtrofs de bacteris», va afirmar en el moment del descobriment el microbiòleg Rich Boden, que llavors estava a la Universitat de Warwick a Coventry, el Regne Unit.

L’ecosistema de la cova depenia completament d’aquests bacteris quimiosintètics. Poden extreure carboni sense necessitat de llum solar, i els bacteris més nombrosos utilitzen diòxid de carboni, mentre que d’altres obtenen el carboni del metà. La pel·lícula bacteriana a l’aigua del llac i les parets de la cova és on tots els nutrients ingressen a l’ecosistema de la cova i és l’únic exemple conegut d’un sistema d’aquest tipus. El cicle de la vida pot continuar a mesura que les petites criatures es mengen el llim i les criatures més grans es mengen les més petites.

«Aquests bacteris obtenen el carboni del diòxid de carboni igual que les plantes», diu Boden. «El nivell de diòxid de carboni a la cova és aproximadament 100 vegades més alt que l’aire normal. Però a diferència de les plantes, òbviament no poden fer la fotosíntesi perquè no hi ha llum.»

Una finestra oberta al passat

L’ecosistema i les criatures úniques de la cova Movile potser ens podrien ajudar a entendre com era la vida en el passat primordial del planeta, a més de donar-nos algunes pistes per lluitar contra els gasos amb efecte d’hivernacle. En els primers anys del nostre món, la llum solar estava enfosquida per una sopa atmosfèrica que contenia diòxid de carboni, metà i amoníac. És possible que les primeres cèl·lules vives fossin similars a les trobades a la cova.

Més impressionant és la capacitat dels bacteris de la cova per oxidar el metà i descompondre el diòxid de carboni, els dos gasos amb efecte d’hivernacle importants en el procés actual de canvi climàtic. Els investigadors creuen que seria realment interessant descobrir com aquests bacteris aconsegueixen oxidar i descompondre aquests dos gasos per desenvolupar així una tecnologia que sigui capaç de descompondre els dos gasos de la nostra atmosfera a nivells més acceptables que els actuals.

Encara hi ha molts misteris enterrats a les profunditats de la cova Movile. Fins i tot després de dècades de saber que existeix, els investigadors creuen que encara hi ha molts més habitants per descobrir, alguns dels quals podrien tenir coneixements sobre la biologia evolutiva i fins i tot sobre la naturalesa de la vida mateixa.