El TJUE dona la raó a Llarena i reobre el camí per a l'extradició de Puigdemont

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat aquest dimarts la raó al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena després de sentenciar que la justícia belga no pot rebutjar l'extradició dels encausats pel procés reclamats per ser jutjats a Espanya, entre ells l'expresident Carles Puigdemont, basant-se en el risc que es violin els seus drets fonamentals si no demostra deficiències sistèmiques i generalitzades a Espanya, ni pot posar en dubte les competències del Suprem com a autoritat per emetre aquestes euroordres.

La sentència dictada per la gran sala del tribunal europeu, respecte a la qual no es pot presentar recurs i és d'obligat compliment, respon a les qüestions prejudicials remeses per Llarena el març del 2021 després que la justícia belga va rebutjar entregar l'exconseller Lluís Puig per considerar que el tribunal competent per reclamar-ne l'extradició hauria de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que si fos entregat a Espanya es podrien posar en risc drets fonamentals com la presumpció d'innocència.

Llarena va acudir a la justícia europea per aclarir tant l'abast de l'emissió de les ordres europees de detenció i entrega (OEDE) emeses pel Tribunal Suprem contra diversos encausats pel seu paper durant l'1-O, entre ells l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, com les raons per denegar l'execució d'aquelles euroordres.

En la sentència, la gran sala formada per quinze jutges també aclareix que el marc de les OEDE permet emetre diverses euroordres "successives" per reclamar l'extradició de la mateixa persona un cop l'autoritat responsable ha denegat l'execució d'una primera ordre sempre que "no dona lloc a una vulneració dels drets fonamentals de la persona i l'emissió té caràcter proporcionat".

L'alt tribunal europeu recalca a més que els principis de confiança i de reconeixement mutus entre els estats membres "constitueixen la pedra angular" del sistema de cooperació judicial que emmarca les euroordres, alhora que subratlla la "importància cabdal" que revesteix el dret fonamental a un procés equitatiu.

Sobre les competències del Suprem per reclamar l'extradició dels reclamats, el TJUE adverteix que l'autoritat belga responsable de l'execució de l'euroordre no pot qüestionar aquesta circumstància i no pot negar l'entrega pel fet de considerar que l'autoritat nacional que ha sol·licitat l'extradició no és competent.

Respecte a la vulneració de drets fonamentals dels reclamats i el risc que no tinguin un procés just si són extradits, el tribunal europeu adverteix que s'han de demostrar deficiències "sistèmiques i generalitzades" en el sistema judicial de l'estat membre al qual són entregats.

La jurisprudència del tribunal amb seu a Luxemburg ja preveu un examen en dues fases per fer-ho, apunta la sentència, que passa pel fet que l'autoritat encarregada de decidir sobre l'euroordre examini primer "si hi ha un risc real de vulneració d'aquest dret fonamental a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l'estat membre emissor o a deficiències que afecten la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l'interessat".

En la segona part de l'examen "de manera concreta i precisa" haurà d'avaluar si hi ha raons "serioses i fundades" per creure que aquesta persona correrà un risc "tenint en compte la situació individual d'aquesta persona, de la naturalesa de la infracció i del context fàctic".