Mor Benet XVI, el papa esquitxat pels escàndols sexuals a l’església i pel ‘Vatileaks’

Joseph Alois Ratzinger, el papa Benet XVI, ha mort aquest dissabte a als 95 anys. La mort del pontífex emèrit mort s'ha produït oficialment a les 9.34 hores seva residència oficial del Vaticà, després de diversos dies d'empitjorament del seu estat de salut, segons ha informat l'oficina de premsa de la Santa Seu. El pontífex alemany, el primer que deixava el càrrec amb vida en els darrers set segles, va ser substituït el 2013 per l'actual papa Francesc. Benet XVI va tenir un papat marcat per un catolicisme conservador i per polèmiques diverses com els abusos sexuals a l’Església que no va voler dur a la Cort Penal Internacional. A Catalunya serà recordat perquè va ser el papa que va convertir la Sagrada Família en basílica.

El papa emèrit també va ser qüestionat pel seu passat a les Joventuts Hitlerianes, en un moment de domini del nazisme en què l’afiliació era obligatòria. A banda, durant el seu mandat va esclatar l’escàndol de corrupció conegut com a ‘Vatileaks’.

Benet XVI va succeir en el càrrec Joan Pau II amb 78 anys i va ser papa entre el 19 d'abril del 2005 i el 28 de febrer del 2013 amb gairebé 86. La seva renúncia va sorprendre els catòlics d’arreu del món, fins i tot al Vaticà. Era el cinquè papa que deixava el càrrec en el darrer mil·lenni, desprès que Gregori XII ho fes el 1415 per intentar posar fi a una guerra interna en el sí de l’Església.

Abans de ser nomenat papa, l’aleshores cardenal Ratzinger era conegut com el ‘rottweiler de Déu’ per les seves posicions teològiques. El 7 de maig del 2005 va ser elegit com a successor de Joan Pau II i, des d’aleshores, esdevindria Benet XVI. El primer alemany en ser papa des del segle XI.

Defensor acèrrim de la identitat catòlica tradicional, els sectors més conservadors de l’Església van rebre la seva elecció amb ovacions, però els més liberals temien que tingués un discurs fortament basat en els valors més tradicionals i conservadors de l’Església. De fet, Ratzinger considerava que, des de feia dècades, l’Església s’havia tornat massa liberal.

Després de vuit anys al càrrec, Benet XVI va renunciar perquè no se sentia “capaç físicament”. Va ser el primer pontífex que renunciava voluntàriament en els últims 700 anys. Des de la seva renúncia, vivia al monestir Mater Ecclesiae, al Vaticà.

La carrera sacerdotal

Nascut el 16 d'abril del 1927 a la ciutat alemanya de Marktl, va passar la infantesa a Traunstein, ciutat propera a la frontera amb Àustria. Va estudiar Filosofia i Teologia i va rebre l’ordenació sacerdotal el 1951. Posteriorment va ser l’arquebisbe de Munich i de Freising, va tenir diversos càrrecs al Vaticà i va participar en els conclaus on Joan Pau I i Joan Pau II van ser escollits per al màxim càrrec de l’església catòlica. L’any 2005 va substituir aquest últim com a nou papa.  

Dels escàndols sexuals a ‘Vatileaks’

Centenars de noves acusacions d’abusos sexuals per part de sacerdots, l’afiliació a les Joventuts Hitlerianes i la polèmica pel cas ‘Vatileaks’ són algunes de les polèmiques de la seva etapa a la Santa Seu. Pel que fa als casos d’abusos sexuals, va negar-se a portar-los a la Cort Penal Internacional perquè considerava que el Vaticà no podia respondre pels actes d’altres persones.

Sí va obrir, en canvi, una investigació sobre uns casos que s’havien denunciat a Irlanda, fet que va erosionar les relacions del Vaticà amb un país eminentment catòlic que va arribar fins i tot a tancar l’ambaixada davant la Santa Seu el 2011. Poc després de la renúncia de Benet XVI, el bisbe Charles Scicluna, l’encarregat d’investigar aquests casos, va admetre que gairebé 400 religiosos havien estat obligats a deixar el sacerdoci durant els últims anys del pontificat de Benet XVI.

Durant els seus anys com a pontífex també es van filtrar els documents que involucraven el Vaticà en casos de corrupció. L’escàndol anomenat ‘Vatileaks’ va començar quan el majordom del pontífex va filtrar aquells documents. Després que fos declarat culpable, Benet XVI el va indultar.

El pas per les Joventuts Hitlerianes durant la Segona Guerra Mundial, moment en què l’afiliació era obligatòria, va ser una altra de les controvèrsies que el van acompanyar al llarg del seu pontificat. El fet que aixequés l’excomunió a quatre bisbes tradicionalistes, un dels quals negava obertament l’Holocaust, va contribuir a alimentar la polèmica.  

La Sagrada Família esdevé basílica

Per a Catalunya, Benet XVI passarà a la història com el papa que va convertir la Sagrada Família en basílica. El 7 de novembre del 2010 va visitar Barcelona i va convertir el temple dissenyat per Antoni Gaudí en una basílica menor, una església de significació destacada a la qual es reconeix un prestigi especial i que només pot ser utilitzada per al culte.

Més de 6.000 persones van assistir a la cerimònia, en la qual Benet XVI va dir algunes frases en català. Al carrer, 250.000 persones van omplir els carrers del voltant del temple durant el matí i el migdia per rebre el papa. Abans, gairebé 2.000 persones s’havien involucrat en l’organització de la visita.

Aquell dia, altres ciutadans també van sortir als carrers de Barcelona per dir ‘Jo no t’espero’. Les protestes a favor del laïcisme a la capital catalana van venir després que Benet XVI suscités la que llavors era la seva última polèmica en una visita a Santiago de Compostel·la, on va advertir de l’“anticlericalisme” que vivia Espanya, tot comparant-lo amb el viscut durant la Segona República.