El bisbe de Matagalpa, Rolando Álvarez, una de les veus més crítiques amb el president Daniel Ortega i la seva dona Rosario Murillo, va ser arrestat per la policia la matinada d’aquest divendres. L’episodi té forta ressonància a Nicaragua, però no ha sorprès ningú. Álvarez s’ho esperava des de fa almenys dues setmanes, quan es va iniciar una mena de setge al voltant de la cúria que, d’acord amb el diari opositor La Prensa, va ser literalment «assaltada» per uniformats. Vuit sacerdots que estaven amb el bisbe, va informar la publicació, també van ser detinguts. La casa d’Álvarez va ser al seu torn assaltada.

Matagalpa és la setena ciutat de Nicaragua i es troba a uns 130 quilòmetres de distància de la capital, Managua. Però des d’allà provenien alguns dels assenyalaments més durs cap al matrimoni presidencial. A principis de mes, el prelat va ser objecte d’una investigació promoguda des de l’Estat per «intentar organitzar grups violents» i, a més, executar actes d’odi en contra de la població. Des d’aquell moment, la seva sort estava escrita. «Mare de Déu de l’Assumpció, prega per tots nosaltres pecadors», va escriure en el seu compte de Twitter, el passat 17 d’agost.

Llibertat d’expressió

«Anem a l’origen del conflicte: ¿Li és legítim a monsenyor Rolando Álvarez qüestionar l’actuació del règim? Per descomptat que sí. Monsenyor Álvarez, igual com qualsevol persona, té dret a la llibertat d’expressió que implica buscar, rebre i difondre informació, idees o opinions. La restricció a aquest dret és l’anomenat discurs d’odi», va assenyalar el setmanari Confidencial poques hores abans del desenllaç que el mateix religiós va comunicar des del seu compte de Facebook. «Urgent. En aquests moments la Policia Nacional ha ingressat la cúria episcopal de la nostra diòcesi». Després, segons diferents mitjans, se’l van emportar en una de les camionetes que havien envoltat la instal·lació. Nombroses parròquies de Matagalpa han quedat també en la mira policial aquest divendres.

Les relacions d’Ortega amb l’Església catòlica han passat diverses etapes de conflictivitat i concòrdia des de 1979, quan va triomfar la revolució, fins a un present en què no semblen quedar més que cendres d’aquest procés històric. Els vincles amb el bisbat es van tensar especialment enmig de l’esclat social del 2018.

Només un sector del bisbat manté amb el Govern una relació de cordialitat. El bisbe de la diòcesi de Lleó i Chinandega, monsenyor Sócrates René Sándigo, va participar a la inauguració del nou jardí de la seva catedral, amb les autoritats sandinistes. «Sándigo es manté indiferent, no pronuncia ni una paraula sobre l’escalada repressiva del règim sandinista en contra de l’Església», va lamentar el Confidencial.