Els talibans han celebrat amb crits de victòria i ‘selfies’ el primer aniversari de la seva tornada al poder a l’Afganistan en un emplaçament que no és casual: davant de l’antiga ambaixada dels Estats Units. Aquest turbulent any ha estat marcat per un gran retrocés en els drets de les dones i l’agreujament de la crisi humanitària.

El 15 d’agost del 2021, els islamistes radicals van entrar triomfants a Kabul després d’una ofensiva llampec contra les forces governamentals, al concloure la intervenció militar internacional de 20 anys encapçalada pels Estats Units.

«Complim l’obligació del gihad i alliberem el nostre país», va afirmar Niamatulah Hekmat, un combatent que va ingressar a Kabul el 15 d’agost de l’any passat.

«Avui és el dia de la victòria i de la felicitat per als musulmans i el poble afganès. És el dia de la conquesta i de la victòria de la bandera blanca» de l’Emirat Islàmic, va declarar a Twitter el portaveu del Govern afganès, Bilal Karimi.

Retirada caòtica

La caòtica retirada de forces estrangeres va continuar fins al 31 d’agost amb desenes de milers de persones corrent a l’aeroport de Kabul amb l’esperança de ser evacuades en algun vol de sortida de l’Afganistan.

Les imatges d’una multitud irrompent a l’aeroport, pujant a avions, alguns penjats d’aeronaus militars de càrrega quan prenien el vol, van donar la volta al món.

Aquest dilluns, declarat festiu pel nou Executiu, molts talibans es feien ‘selfies’ a la plaça Masud, una gran rotonda ornada amb banderes blanques de l’Emirat islàmic, davant de l’antiga ambaixada dels Estats Units, segons va poder constatar una periodista d’AFP.

»¡Visca l’Emirat Islàmic! ¡Al·là és gran!», van cridar els talibans en aquesta concentració espontània.

Vida sense sentit

Ara bé, per als afganesos comuns, en especial les dones, la tornada dels talibans només ha agreujat les dificultats.

Inicialment, els talibans van prometre una versió més amable del dur comandament islamista del seu primer govern, del 1996 al 2001. Però ràpidament van imposar una tirallonga de restriccions sobre les dones, per complir amb la seva rigorista visió de l’islam.

Desenes de milers de nenes han quedat excloses de l’educació secundària, i a les dones se’ls impedeix accedir a nombrosos càrrecs públics. A més, se’ls prohibeix viatjar soles fora de la seva ciutat. Al maig van rebre ordres de cobrir-se de cap a peus en públic, idealment amb un burca.

«Des del dia en què van arribar, la vida va perdre sentit», va lamentar Ogai Amail, resident de Kabul. «Ens han arrabassat tot, han ingressat fins i tot al nostre espai privat».

Dissabte passat a Kabul, els talibans van dispersar a cops de culata i amb trets a l’aire una concentració d’unes 40 dones, que es manifestaven pel dret al treball i l’educació.

Sense reconeixement internacional

Tot i que els afganesos reconeixen que la violència ha disminuït des de l’arribada dels talibans, la crisi humanitària té molta gent desesperada. L’ajuda internacional, que finançava el 80% del pressupost afganès, s’està amb prou feines reprenente després de veure’s per complet interrompuda. Segons les oenagés, la meitat dels 38 milions d’habitants del país pateix pobresa extrema

Fins al moment, cap país ha reconegut el règim dels talibans. Aquest dilluns, el primer ministre del Govern interí talibà, el mul·là Hassan Akhund, va fer una crida a la comunitat internacional per «reforçar les seves relacions» amb l’Afganistan. «No som cap amenaça per a cap país, i altres països també haurien de fomentar relacions polítiques i comercials positives amb l’Afganistan», va indicar Akhund en un comunicat.