L’exèrcit taiwanès va desplegar dijous noves maniobres amb foc real després que la Xina, que continua amb les seves amenaces de prendre el control de l’illa, culminés els seus exercicis militars més grans al voltant d’aquesta.

Lou Woei-jye, portaveu del Vuitè Cos de l’Exèrcit de Taiwan, va dir a AFP que les seves forces van disparar obusos i bengales com a part d’un simulacre defensiu dijous al matí.

L’exercici desplegat a la zona més meridional de l’illa, Pingtung, va començar a les 08H30 locals (00H30 GMT) i va durar una hora, va afirmar. Dimarts ja n’havia realitzat un altre al mateix lloc.

La Xina va reaccionar amb fúria davant el viatge a Taiwan de la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, la visita nord-americana de més alt rang en dècades a aquesta illa de govern autònom.

L’exèrcit xinès va respondre amb diversos dies d’exercicis marítims i aeris al voltant de Taiwan que han portat les tensions al seu nivell més alt en anys.

Taiwan ha acusat la Xina d’aprofitar la visita de Pelosi per assajar una possible invasió de l’illa.

L’exèrcit de l’illa va restar importància a les seves maniobres militars i va dir que estaven programades per endavant abans de les realitzades per la Xina.

«Tenim dos objectius amb les maniobres, el primer és certificar les condicions adequades d’artilleria i el seu manteniment, i el segon és confirmar els resultats de l’any passat», va afegir Lou.

Preparatius de guerra

L’últim exercici arriba després que la Xina anunciés el final de les seves maniobres, assenyalant que les seves forces han «completat amb èxit diverses tasques» a l’estret de Taiwan.

En el mateix anunci, la Xina va dir que «continuarà realitzant entrenament militar i preparant-se per a la guerra».

En un llibre blanc publicat dimecres per l’Oficina d’Assumptes de Taiwan del Consell d’Estat xinès, els autors asseguren que Pequín «no renunciarà «a l’ús de la força» i es reserva «l’opció de prendre totes les mesures necessàries».

«Estem preparats per crear un vast espai per a la reunificació pacífica, però no deixarem lloc per a activitats separatistes de cap tipus», aferma el llibre blanc.

L’última vegada que la Xina va publicar un llibre blanc sobre Taiwan va ser el 2000.

El ministeri taiwanès de Relacions Exteriors es va pronunciar dijous contra el model d’«un país, dos sistemes» que Pequín proposa per a l’illa.

«Tot el pronunciament xinès va absolutament en contra de l’statu quo (entre la Xina i Taiwan) i la seva realitat», va declarar en conferència de premsa la portaveu del ministeri, Joanne Ou.

«La Xina utilitza la visita de [...] Nancy Pelosi com a excusa per destruir l’statu quo i aprofita l’oportunitat per fer problemes, intentant crear una nova normalitat per intimidar el poble taiwanès», va afegir.

«Un país, dos sistemes» és el model sota el qual la Xina va prometre donar certa autonomia a Hong Kong i Macau sota el seu comandament.

Taiwan sol efectuar exercicis militars en els quals simula una defensa davant una invasió xinesa, i al juliol van assajar repel·lir un atac marítim en una «operació conjunta d’intercepció».

La Xina i Taiwan viuen separades de fet des del 1949, quan les forces comunistes de Mao Zedong es van imposar a la Guerra Civil xinesa sobre les tropes nacionalistes, que es van refugiar a l’illa.

Des de la dècada del 1990, Taiwan va passar de ser una autocràcia a una democràcia ben establerta i ha vist l’emergència d’una identitat taiwanesa particular.

Les relacions entre les dues parts s’han deteriorat des del 2016, quan va arribar al poder l’actual presidenta, Tsai Ing-wen, El Partit Progressista Democràtic de la qual no considera Taiwan com a part de la Xina.