Una dona de Nebraska, als Estats Units, ha sigut acusada de dos delictes greus relacionats amb l’avortament il·legal després que la matriu de <strong>Facebook</strong>, Meta Paltforms Inc., facilités les dades i converses privades sol·licitades per una ordre judicial.

Segons els documents judicials, l’ordre de registre es va sol·licitar per determinar si la dona havia comès altres delictes, entre ells ocultar la mort d’una persona. Els investigadors, després d’accedir al compte de l’acusada, van descobrir informació sobre l’embaràs de la seva filla i la interrupció de la gestació en els seus missatges privats a Messenger, el xat de Facebook. Així mateix, les autoritats també van poder indagar en la informació del compte, les imatges, gravacions d’àudio, vídeos i altres dades.

En la petició no s’esmentaven delictes relacionats amb l’avortament, però es feia referència a una sèrie de presumptes delictes en els quals s’incloïa l’enterrament il·legal d’un nadó nascut mort. Després d’analitzar les dades, el document recull que la informació indicava que l’acusada va ajudar la seva filla de 17 anys a obtenir píndoles abortives per interrompre el seu embaràs, ja que en aquell moment la filla estava embarassada de més de 20 setmanes i la interrupció ja era il·legal a l’estat on viu. Després del descobriment, es van afegir càrrecs en contra d’ella per un delicte d’avortament il·legal.

Meta diu que no ho sabia

Andy Stone, portaveu de Meta, va acudir a Twitter per donar resposta al cas i va remarcar que la sol·licitud de les autoritats no parlava d’avortament.

«Les ordres judicials es referien a càrrecs relacionats amb una investigació criminal i els documents judicials indiquen que la policia en aquell moment estava investigant el cas d’un nadó que va néixer mort i que va ser cremat i enterrat, no una decisió d’avortar», va publicar Stone dimarts. «Les dues ordres d’arrest estaven originalment acompanyades d’ordres de no divulgació que ens impedien compartir qualsevol informació sobre elles. Les ordres ja han sigut aixecades», va afegir.

Incertesa davant les sol·licituds

El cas ha generat enrenou entre els defensors del dret a l’avortament, que han denunciat l’actuació que les plataformes tecnològiques hauran de seguir davant sol·licituds legals d’informació personal dels usuaris quan es tractin temes com la salut reproductiva.

El motor principal de cerca d’Internet, Google, va anunciar al juliol que la seva plataforma eliminarà automàticament els registres de les visites dels usuaris a llocs sensibles que creuen que moltes persones preferirien que es mantinguessin privats, com clíniques d’avortament, centres de fertilitat, instal·lacions de tractament d’addiccions o centres d’assessorament.

Però la gran majoria de les empreses tecnològiques s’han negat a dir com actuaran davant les sol·licituds de la policia o els tribunals quan els exigeixin dades que puguin estar relacionats amb l’embaràs.