Des d’aquest divendres, 1 de juliol, la Unió Europea compta amb nova presidència semestral rotatòria de la UE, que fins a finals d’any ocuparà la República Txeca. Praga, que agafa les regnes del club per segona vegada en la seva història –la primera va ser l’any 2009–, relleva París amb unes paraules de Vaclav Havel com a lema, ‘Europa com a tasca: replantejar, reconstruir i revitalitzar’ i cinc grans prioritats de treball: la gestió de refugiats i recuperació d’Ucraïna, la seguretat energètica, el reforç de les capacitats de defensa d’Europa i la seguretat del ciberespai, la resiliència de l’economia europea i la resiliència de les institucions democràtiques.

Dues sobretot marcaran la feina dels pròxims mesos: les repercussions de la guerra de Rússia a Ucraïna i l’energia. «Quan França va assumir la presidència (europea) no esperava el que estava a punt d’arribar, l’agressió de Rússia. Crec que un dels seus èxits és haver aconseguit mantenir als estats membres units en totes les qüestions clau, com les sancions contra Rússia», ha reconegut des de la localitat txeca de Litomyšl el primer ministre txec, Petr Fiala, després de la primera reunió amb l’escola de comissaris. Es tracta del primer dels 320 esdeveniments polítics que tindran lloc a la República Txeca durant els pròxims sis mesos a més del mig centenar de reunions ministerials a Brussel·les i Luxemburg.

Més enllà del repte de mantenir la unitat europea sobre les sancions contra Rússia i continuar tancant possibles bretxes en els sis paquets adoptats fins ara, l’objectiu del Govern txec és reforçar la coordinació i continuar recolzant financerament i políticament Ucraïna atesa la possibilitat que la guerra s’enquisti i es prolongui en el temps. Per a això, celebraran una conferència en els marges de la reunió informal de ministres d’Exteriors de principis de setembre i tenen previst convocar una cimera de líders europeus en la primera quinzena d’octubre, a Praga, en la qual parlar no només de la guerra al país veí sinó de la comunitat política plantejada pel president francès, Emmanuel Macron, i les relacions amb els països dels Balcans occidentals, prioritat també per a Praga.

Coordinació energètica

A més d’Ucraïna l’altre gran objectiu del pròxim semestre serà l’energia i garantir la seguretat energètica del continent mentre la UE avança cap a la independència energètica de Rússia. «Els preus de l’energia estan sufocant l’economia, estan causant problemes als nostres ciutadans, augmentant la preocupació dels ciutadans, i és una de les grans tasques dels pròxims mesos», ha admès Fiala, que ha reconegut que la política energètica és un dels exemples pels quals la UE s’ha de mantenir unida. «Cal coordinar-se perquè només amb aquest enfocament tindrem una oportunitat de resoldre aquesta crisi ràpid i amb èxit», ha dit en una compareixença juntament amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

L’alemanya ha posat l’accent en el pla Repower EU, amb el qual aspiren a independitzar Europa dels combustibles fòssils de Rússia al més aviat possible –al juliol en presentaran noves propostes-, en la ‘reconstrucció’ de l’economia europea, començant amb el redisseny de les regles fiscals del Pacte d’Estabilitat i Creixement i la presentació d’idees per impulsar el debat després de l’estiu, i en la importància de repensar i reenfocar el que fa la UE forta: el mercat interior i el comerç. El semestre tindrà, no obstant, altres desafiaments importants en matèria legislativa, com aconseguir avanços en el paquet climàtic Fit for 55.