Les fronteres de Líbia continuen sent una presó. Des de fa més d’un mes, més de 2.000 sol·licitants d’asil, refugiats i migrants africans estan acampats en terribles condicions davant una instal·lació tancada de les Nacions Unides a Trípoli. A principis d’octubre, grups armats del Govern d’Unitat Nacional (GNU) van detenir uns 5.000 migrants alhora que van demolir els seus refugis improvisats. Des d’aleshores, un gran nombre d’aquests es concentra a les portes d’un edifici clausurat sense sostre, sense menjar i sense tractaments mèdics.

«Al demolir els refugis improvisats per a migrants i sol·licitants d’asil, les autoritats líbies van crear una crisi humanitària que va deixar milers de persones a la deriva als carrers», ha declarat Hanan Salah, directora de Human Rights Watch (HRW) per a Líbia. L’organització ha apuntat els països europeus com a còmplices d’aquesta tragèdia, ja que «el seu recolzament permet a les autoritats líbies evitar que les persones arribin a les costes europees». HRW ha exigit que es reprenguin les evacuacions humanitàries, suspeses des de l’agost a l’espera que les autoritats de Trípoli donin llum verda per reprendre-les. 

Quan grups armats del Ministeri de l’Interior del GNU van portar a terme batudes generalitzades i van detenir centenars de migrants en una suposada operació contra xarxes criminals, van deixar milers de persones sense llar. Ara, totes elles es concentren a les portes del Centre Comunitari de Dia (CDC), on fins fa poc, l’agència de l’ONU per als refugiats, ACNUR, brindava assistència mèdica i altres serveis. Durant aquest mes, han exigit pacíficament l’evacuació de Líbia a un lloc segur.

Unes 5.000 persones arrestades, incloses dones i nens, van ser portats a la presó per a migrants Al-Mabani a Ghot al-Shaal. Les detencions es van portar a terme entre acusacions de violència física i sexual. Alguns dels detinguts han denunciat a HRW que les condicions inhumanes a la presó, l’aglomeració severa, la falta d’aliments i atenció mèdica i els maltractaments van provocar uns disturbis que van acabar amb una fuga massiva de la presó el 8 d’octubre passat. 

Responsabilitat europea

«Líbia i els Estats europeus han de respondre urgentment a aquesta situació que es deteriora ràpidament, ja que les persones estan exposades a la violència i manquen de qualsevol ajuda bàsica per a les necessitats essencials», ha exigit Salah. Es desconeix el nombre exacte de migrants amuntegats en els centres governamentals i de milícies, finançats per les institucions europees. Entre el gener i el setembre, les autoritats líbies van interceptar més de 27.551 persones al mar i les van obligar a retornar a Líbia. 

Allà s’enfronten a condicions de detenció inhumanes, violència sexual, tortura, treballs forçats, extorsió i mort. Ja sigui aquells destinats als centres com els condemnats a la intempèrie, els migrants a Líbia viuen un infern al tocar terra. L’ACNUR va decidir tancar el seu centre el 4 d’octubre passat al·legant preocupacions de seguretat per al personal per les grans multituds acampades. Des d’aleshores, aquest grup vulnerable no ha rebut cap tipus d’assistència humanitària.  

Fa més de sis anys que el país forçat a acollir-los està sumit en una Guerra Civil que l’ha condemnat al caos i a la pobresa. Molts dels migrants que recalen a Líbia escapen de conflictes als seus propis països, com Sudan del Sud, i compten amb estatus de refugiats. Això no impedeix a les autoritats líbies exercir violència i vulnerar els seus drets amuntegant-los a les seves presons. Al seu torn, les polítiques de la Unió Europea per finançar els grups que contenen aquests migrants fan que tots els països europeus siguin còmplices d’aquests abusos.