En menys de tres anys, l’Aliança Atlàntica ha passat d’estar en «mort cerebral», segons va dir el president de França, Emmanuel Macron, i de viure la seva etapa més conflictiva sota el mandat de l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, a renéixer de les seves cendres. Un canvi provocat per l’«electroxoc» que ha suposat l’agressió de Rússia a Ucraïna, que ha sacsejat com mai abans el tauler geopolític del continent i ha disparat la sensació d’inseguretat entre els aliats. Fins al punt que la cimera de Madrid, que aplega aquest 29 i 30 de juny els 30 caps d’Estat i de Govern aliat, marcarà un abans i un després amb més tropes sobre el terreny, fins a superar els 300.000 efectius, més disponibles i més pressupost.
«La cimera de l’OTAN a Madrid aquesta setmana serà transformadora i amb moltes decisions importants», ha anunciat el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, en vigílies del seu desplaçament a la capital espanyola. Decisions de tant calat com el nou concepte estratègic, el document que adoptaran els països aliats i que marcarà el rumb a seguir en matèria de seguretat i defensa durant la pròxima dècada.
Un text clau que canviarà el llenguatge cap a Moscou, situarà Rússia com l’«amenaça més significativa i directa» per a la seguretat de l’aliança –el 2010 encara es veia com un soci estratègic– i esmentarà «per primera vegada la Xina» com un dels desafiaments del futur en termes de seguretat, interessos i valors.
Millor resposta davant la crisi
Una nova realitat que portarà a adoptar canvis profunds. Per exemple, la transformació de la Força de Resposta de l’OTAN amb un augment dels efectius sobre el terreny fins per sobre dels 300.000, que permetrà augmentar «la nostra capacitat de reforç en cas de crisi i conflicte, fins i tot amb més equips i reserves o subministraments militars preposicionats», ha explicat el dirigent noruec sobre una decisió que pretén «respondre sense problemes i amb rapidesa a qualsevol emergència» en la més gran revisió de la política de dissuasió i defensa col·lectiva des de la Guerra Freda. Aquests grups de combat tindran dimensió de brigada i realitzaran maniobres i exercicis conjunts juntament amb els països amfitrions per a familiars amb el terreny.
Però per a això, l’OTAN té clar que es necessitaran més recursos, una cosa que estan en vies d’aconseguir. Segons les xifres de 2022 actualitzades aquest dilluns, la despesa en defensa ha crescut per vuitè any consecutiu i són ja 9 els països aliats que dediquen més del 2% del PIB a despesa militar –Grècia, Estats Units, Polònia, Lituània, Estònia, Regne Unit, Letònia, Croàcia i Eslovàquia– mentre que 19 tenen plans per arribar a aquest percentatge el 2024.
Els cinc països restants, segons Stoltenbeg, tenen compromisos concrets per arribar a l’objectiu més enllà de la data. En el cas d’Espanya, el seu percentatge de despesa se situa en l’1,01%, només davant del 0,58% que hi dedica Luxemburg. «El 2% es considera cada vegada més un terra i no un sostre», ha recordat Stoltenberg.
Assistència a Ucraïna
De la reunió a Madrid, a la qual assistiran convidats els caps de govern de Corea del Sud, Japó, Nova Zelanda i Austràlia, també s’espera que en surti un compromís sobre un paquet d’assistència a Ucraïna, amb més ajuda militar i financera –en àrees com comunicacions segures, sistemes antidrons i combustible– i suport per modernitzar el seu equipament militar i abandonar els equips de l’era soviètica.
En la trobada, segons ha confirmat Stoltenberg, també hi participarà el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i sobre la taula hi haurà el bloqueig del cereal als ports ucraïnesos que, segons Stoltenberg, té un culpable: Rússia. Un país amb el qual no hi ha perspectives de diàleg. «Un diàleg no és a la taula, no funciona, simplement pel comportament de Rússia. Han optat per la confrontació en comptes del diàleg, i hem de respondre a aquesta realitat», ha apuntat.
Adhesió de Finlàndia i Suècia
El que de moment no és clar és l’etiqueta amb què acudiran Finlàndia i Suècia a la cimera. Els dos països van decidir sol·licitar el seu ingrés a l’OTAN arran de la guerra llançada per Rússia sobre Ucraïna, però Turquia manté de moment el seu veto per la política dels dos països cap als militants kurds. «Des que van presentar la sol·licitud hem treballat molt perquè se sumin a l’Aliança al més aviat possible, [però] alhora hem de tenir en compte les preocupacions expressades pels aliats, en aquest cas Turquia», ha explicat Stoltenberg.
El secretari general aliat va mantenir aquest dissabte passat una conversa amb el president turc Tayyip Erdogan i aquest dilluns té previst entrevistar-se amb la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, en paral·lel a una trobada tècnica entre representants dels tres països els mandataris dels quals es reuniran també, a iniciativa del noruec, aquest dimarts a Madrid en vigílies de la cimera. «No puc fer promeses, però puc assegurar que estem treballant activament per fer progressos, perquè la petició és històrica. Reforçarà Suècia i Finlàndia, l’OTAN i contribuirà a l’estabilitat a la zona euroatlàntica», ha indicat.
