El terra es regronxa sota de les sabates dels xilens. En aquest cas, l’amenaça de terratrèmol és política. El 4 de setembre la societat ha de decidir si aprova o rebutja l’esborrany de la nova Constitució de 499 articles que va néixer com una alternativa per encarrilar la protesta de novembre del 2019 que es va conèixer com a «rebentada». La possibilitat que la nova Carta Magna sigui arrossegada pel corrent de malestar que se centralitza a la figura del president jove, Gabriel Boric, ha deixat de ser des de fa mesos una conjectura. És un perill creixent i fruit d’una veritable paradoxa: la dreta ha mancat de poder de veto al si de l’Assemblea, però l’ha exercit mediàticament i a través de les xarxes socials.
L’última enquesta de Plaza Pública Cadem conclou que un 45% dels entrevistats s’inclina pel «rebuig» de la Constitució, contra un 37% que es mostra a favor. Per la seva part, l’enquesta de Data Influye assigna un 40% a l’opció «aprovo», a menys de cinc punts de l’altra alternativa que impulsa amb força l’espai conservador.
La campanya amb vista a la consulta hauria de començar oficialment el 6 de juliol, quan la premsa donarà cabuda a les posicions de cada bàndol. Aquell mateix dia estaran autoritzats els actes i la publicitat al carrer. Però ningú se sent enganyat: la disputa pel vot s’ha iniciat amb la intensitat pròpia d’un país tan fracturat. Com va assenyalar Cristián Valdivieso, director de la consultora Criteria, s’ha tornat a configurar a Xile «un escenari que dividirà fortament el país, i dibuixarà un nou ordenament polític i social, tal com va passar després del plebiscit del SÍ o el NO (contra el dictador Augusto Pinochet) el 1988». Gens nou en realitat perquè també la segona volta del mes de desembre passat, que va permetre a Boric arribar a la Casa de la Moneda, va estar marcada per una polarització de decibels semblants.
El to opositor
En cert sentit, s’ha instal·lat la lògica binària en què ser «anti Boric» és equivalent a estar en contra de la nova Carta Magna. Aquest discurs impera a l’espai virtual. El moviment Amarillos por Chile és un dels més actius a les xarxes. El presentador televisiu Cristián Warnken, un dels seus rostres, ha reconegut rebutjar una cosa que desconeix perquè no ha llegit l’esborrany del text constitucional, cosa que converteix la seva postura en un al·legat purament visceral. El cas de Warnken està lluny de ser excepcional. Segons l’Observatori de Política i Xarxes Socials de la Universitat Central (UCEN), gairebé un 50% dels internautes valoren negativament la Constitució i la mateixa Assemblea, tot i que només el 3% es refereix al text que està en joc.
Les fake news sobre un Xile futur amb tribunals exclusivament indígenes o avortament lliure fins als nou mesos d’embaràs estan a l’ordre del dia. L’esborrany amb prou feines diu que «Xile és un Estat Plurinacional i Intercultural que reconeix la coexistència de diverses nacions i pobles en el marc de la unitat de l’Estat» i que totes les persones tenen «el dret a decidir de manera lliure, autònoma i informada sobre el mateix cos, sobre l’exercici de la sexualitat, la reproducció, el plaer i l’anticoncepció».
Saber o no saber
La confusió és de tanta dimensió que el Govern va decidir prendre el toro per les astes. El mateix Boric, que la seva desaprovació és del 57% només tres mesos després d’assumir el càrrec, intenta recuperar-ne la iniciativa progressista amb una sèrie de mesures. Entre elles la campanya «Hagamos Historia», que busca ampliar el coneixement dels xilens sobre la votació del 4 de setembre. «Com a Govern complirem el deure d’informar, considerant que les dues alternatives, Aprovació o Rebuig, són vàlides i legítimes», va dir el president, que es juga molt en la consulta.
Boric va recordar que «el procés constituent també és part del patrimoni immaterial de tots els xilens». Com era d’esperar, la dreta va considerar que la campanya informativa té «intencionalitat política». Per a l’ultradretà, Rojo Edwards, es tracta d’un «intervencionisme descarat». L’oposició conservadora va llançar una bateria de denúncies judicials, que han sigut desestimades.
Les setmanes prèvies a la consulta seran d’una tensió a l’alça. El que passi a la segona volta colombiana entre Gustavo Petro, un esquerrà que sintonitza amb Boric, i el trumpista Rodolfo Hernández, repercutirà en un Xile on ja s’escolten amenaces que semblaven enterrades per sempre. El fiscal Cristián Andrade va anunciar que investigarà un pronunciament recent de l’excomandant en cap de l’Armada, Miguel Ángel Vergara, qui, en el marc d’un acte de la Lliga Marítima de Xile, va afirmar davant l’alt cap actual que hi ha una «amenaça interna» davant de la qual cal estar preparats per anar «a l’abordatge».
